“Darrere del canvi normatiu, el que hi ha en realitat és la voluntat de liberalitzar l’ús de l’espai públic, que hi hagi barra lliure per als establiments”. Aquesta és la primera reacció de Faus, activista de Fem Plaça – un col·lectiu que reivindica amb trobades al carrer l’ús de l’espai públic per al veïnat – quan sent a parlar del projecte de modificació de l’ordenança de terrasses en què treballa ara mateix l’Ajuntament de Barcelona per tal d’arribar a un acord polític abans que acabi l’estiu. També des de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) han manifestat el seu malestar tant per l’incompliment de la normativa vigent, aprovada durant el govern de Xavier Trias, com pel contingut de les negociacions que s’estan portant a terme amb l’objectiu de modificar la normativa en l’actual consistori. “La concepció que hi ha darrere de l’ordenança i de la modificació que se’n vol fer és que es tracta d’un instrument per ordenar, però en cap cas per regular la demanda”, alerta Joan Balañach, vicepresident segon de l’entitat.
Segons dades de l’ajuntament, des de l’aprovació dels articles sobre distàncies de l’actual normativa el nombre de terrasses a la ciutat havia augmentat en 500, arribant a 4.846
Segons dades de l’ajuntament, des de l’aprovació dels articles sobre distàncies de l’actual normativa, el gener de 2015, fins al passat mes de juny, el nombre de terrasses a la ciutat havia augmentat en 500, arribant a 4.846. Això s’explica perquè, malgrat l’aplicació de criteris de distàncies i d’alliberament de l’espai públic hagi suposat la reducció de vetlladors, s’han atorgat noves llicències a establiments que encara no en tenien.
L’ordenança actual, que va ser aprovada per Convergència i Unió i el Partit Popular el 2014, va néixer envoltada d’una forta controvèrsia i es va anar aplicant després de moratòries parcials. Mentre el Gremi de Restauració la considerà excessivament restrictiva i confusa, els moviments veïnals la veien insuficient per frenar l’ocupació creixent de l’espai públic per les terrasses. Aquests darrers, ara denuncien, a més, que a causa de la insuficiència d’inspeccions i d’un règim sancionador massa suau, a la pràctica, la normativa no s’ha arribat a aplicar. Així, Balañach considera que “l’import de les sancions és una invitació al seu incompliment” i reclama que una infracció greu suposi la retirada de la llicència. A això, i a banda de l’ordenança, el veïnat suma com a causa de la proliferació de terrasses el baix import de la taxa que els locals paguen pels vetlladors, que se situa de mitjana en 0,5 euros. Aquest preu esdevé, segons Balañach, “una subvenció encoberta a una activitat privada lucrativa”. Faus, per la seva banda, reivindica que el que es pagui per la superfície ocupada al carrer sigui el mateix que es paga per la superfície del local, tot i subratllar que l’objectiu de Fem Plaça és el decreixement del nombre de terrasses.
En relació a la modificació que s’està debatent, el representant de la FAVB es mostra crític i adverteix que, no només no comportarà una reducció de l’ocupació de l’espai públic per part dels establiments, sinó que en alguns llocs fins i tot podria créixer. Aquests temors sorgeixen després de tres trobades per compartir punts de vista sobre la reforma de la normativa entre la FAVB i el govern municipal, l’última de les quals es va celebrar el passat 28 de juny. Finalitzada aquesta, el segon tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, al capdavant de les negociacions, va afirmar que compartien amb la federació veïnal la preocupació per la preservació de l’espai públic, la convivència i l’accessibilitat. En canvi, Balañach lamenta que el govern no ha recollit cap de les demandes que van exposar al febrer en un manifest per la regulació de les terrasses al qual s’han adherit una cinquantena d’entitats veïnals i socials. “Sempre està bé que t’escoltin, però no hi ha hagut un procés de participació”, assegura en referència a les trobades, que qualifica d’“escenificació”. Per això, afegeix, la FAVB no participarà en més reunions, sinó que farà arribar al govern una proposta de mínims.
Tant el Gremi de Restauració com l’Ajuntament coincideixen a assenyalar la necessitat de flexibilitzar els criteris de distància per tal que es puguin adaptar a les diferents realitats territorials
Tant el Gremi de Restauració com l’Ajuntament coincideixen a assenyalar la necessitat de flexibilitzar els criteris de distància per tal que es puguin adaptar a les diferents realitats territorials, tal com va quedar palès en el debat que el lobby dels establiments va organitzar el 10 de juliol amb tots els grups municipals excepte la CUP. Els col·lectius, tanmateix, veuen com una amenaça a l’espai públic la possible desaparició de les distàncies mínimes i la descentralització d’aquesta competència cap als districtes, ja que alguns d’ells ni tan sols disposen de plans d’usos, l’instrument que regula l’atorgament de llicències per a establiments de pública concurrència. Balañach subratlla que qualsevol revisió dels criteris de distància ha de garantir l’accessibilitat i que no hi pot haver flexibilitat pel que fa als horaris de tancament. “El dret al descans és inalienable i és igual per a totes les veïnes, independentment del lloc on visquin”, recorda.
La FAVB i Fem Plaça coincideixen també a destacar com el lobby de restauradors ha aconseguit, gràcies a exitoses campanyes de comunicació, que s’instal·li en gran part de la societat un marc mental que els és favorable. “Sembla que la terrassa sigui un dret dels comerciants, quan l’ús de l’espai públic per un privat i amb finalitat lucrativa hauria de ser un fet excepcional”, afirma Patxi, una altra de les activistes de Fem Plaça, que lamenta que “fer negoci legitimi qualsevol cosa en aquesta ciutat”.
