Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Gramophone sense concessions

| Arxiu

El frenesí skatalític s’apodera del començament del Maraca soul (Bankrobber, 2017), el nou treball d’estudi dels The Gramophone Allstars Big Band, ara en format big band.

El toc d’alerta inicial deixa pas a un registre una mica més relaxat que dominarà la primera part del disc. Si a “Don’t you worry ‘bout a thing”, versió del clàssic d’Stevie Wonder, la vocalista Judit Nedermann es permet desplegar tot el seu registre, a “Iko Iko” són el piano i la guitarra els que agafen el protagonisme amb llargs solos. Sens dubte, aquest tercer tema és un dels més interessants del disc.

El grup s’atreveix a jugar i a portar aquest clàssic del rythm-and-blues al terreny del boogaloo i el calipso. Un regust de fons que perviurà en moltes peces del treball i explotarà a “Ah Diggin’ Horrors”, on s’entreguen per complet als sons caribenys, en els quals la formació encara no s’havia prodigat gaire. Amb Maraca soul s’hi llancen i convencen, però quan més brillen és incloent aquestes sonoritats a la barreja d’ska, jazz i soul a què ens tenen acostumats.

Menció a banda mereix la secció de vents, amb la qual la formació de big band omple de matisos i lluïments les deu cançons del nou àlbum. En especial la flauta, que apareix joguinejant tema rere tema i que en alguns moments ens evoca al mític ‘Rock Steady’ Freddie Reiter, el saxofonista i fundador de la New York Ska Jazz.

 

MÚSICA
Maraca soul
The Gramophone Allstars
Segell: Bankrobber, 2017

Article publicat al número 439 de la ‘Directa’

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!
;