Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Les dones de la tancada migrant convoquen el moviment feminista a traçar estratègies conjuntes

/ Arxiu

Quan fa quinze dies que va començar la tancada migrant a l’antiga Escola Massana, al barri del Raval de Barcelona, les dones prenen el timó. Convoquen el moviment feminista per trobar i organitzar respostes i estratègies conjuntes sobre autodefensa feminista per respondre al racisme i al patriarcat. Amb aquest fi, el passat dimecres dos de maig es va celebrar una assemblea de dones i avui, a partir de les vuit del vespre, seran únicament elles les que passaran la nit a la Massana.

No és la primera vegada que s’organitza una tancada exclusivament de dones, però sí que aquelles que representen vora la meitat de la població migrada prenen tant protagonisme. Tot i que el 2001, un grup de més de cinquanta dones es van tancar a l’Església de Sant Pau del Camp i van formular demandes específiques, el 2005, recorda Maritza Buitrago, “fins i tot les negociacions les portaven només homes”. D’un temps ençà, valora, “la situació ha canviat força. No volem ser únicament un punt dels deu, tenim reivindicacions pròpies”. De moment, l’onzè punt de les reivindicacions de la tancada migrant rebutja la violència masclista i reclama mesures específiques contra una “intervenció i prevenció racista”. Ara bé, cal tenir en compte, recorda Buitrago, que “les que ens tanquem tenim certs privilegis, perquè hi ha dones que no poden tancar-se, com les treballadores de la llar internes”.

Tot i que hi ha divergències i discussions del feminisme racialitzat amb el feminisme blanc, la tancada de dones, que en principi s’allargarà fins demà al migdia, pretén trobar punts en comú. El focus principal, explica Ine Marco, s’ha posat sobre les necessitats actuals de les dones migrades. “Sovint ens quedem en els discursos i la teoria, però hi ha necessitats urgents a les quals cal donar resposta”, subratlla Marco, que forma part de la tancada.

Tot i que hi ha divergències i discussions del feminisme racialitzat amb el feminisme blanc, la tancada de dones, que en principi s’allargarà fins demà al migdia, pretén trobar punts en comú

Arran de la sentència de la Manada i el sentir en el moviment feminista de patir la justícia patriarcal, Maritza explica que com les dones racialitzades reflexionaven que “tenim aquest sentir cada dia perquè patim l’opressió com a dones i com a migrades”. En el terreny de la pràctica, una part de les estratègies conjuntes, passen per “compartir privilegis”. Ara mateix, l’empadronament és un dels principals obstacles amb què topen també les dones migrades. Tot i que la llei estableix la possibilitat d’aconseguir-lo malgrat no tenir domicili fix, denuncien que se’ls denega, un fet que impossibilita l’accés a la sanitat pública o la matriculació de les criatures a l’escola pública. Per això, una de les propostes que està sobre la taula és que les dones blanques les acompanyin, per fer pressió. Fins i tot, amb la impressió del Butlletí Oficial de l’Estat on es reconeix l’empadronament per a persones sense domicili, sovint se’ls denega el dret, denuncia Marco.

Un dia després de la reunió amb l’Ajuntament de Barcelona per trobar solucions a les demandes de la tancada, Buitrago ja avança que, a més d’una torbada per la despenalització del top manta -que figura entre els deu punts-, pretenen fer-ne una d’específica sobre les demandes de dones. N’hi ha de concretes de les treballadores de la llar i les cures, però també d’altres transversals, com la intervenció en termes de custòdies de la DGAIA.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU