Una de les voluntats de la Directa és fer les coses de manera diferent. Escapar-nos, en la mesura del possible, de les formes de relacionar-se, treballar, construir… pròpies de les lògiques capitalistes. Reinventar-nos des dels fets. Per això som cooperativa, ens estructurem al voltant de l’assemblea i defensem valors no discriminatoris.
Ara bé, sovint, és més fàcil desitjar una pràctica pulcra que no pas aconseguir-la. Un vessant en què volem aprendre i desaprendre –perquè també tenim moltes motxilles per llençar en aquests camins de reconstrucció– és aquell que revisa la col·lectivitat amb visió de gènere. La nostra comunitat i la nostra convivència es veu travessada tot sovint pels masclismes, quotidians i sistèmics.
Espais altament masculinitzats; perdre oportunitats d’aplicar la perspectiva feminista a tots els reportatges; l’eterna batalla de les cures reproductives versus les tasques productives; la revisió de rangs, rols i rutines; el trencaclosques horari i l’unicorn de la conciliació… No diem res nou ni hem descobert la sopa d’all. Hi ha masclismes ancorats a l’ADN social, cultural, polític i econòmic que, de retorn, reproduïm a casa nostra.
Sense deixar de banda que, per fer servir aquella frase massa gastada però prou habitual a les contrades de la militància social, el fet personal també és polític. Com a col·lectiu, tenim una responsabilitat que ha d’anar de la mà del treball individual de totes les que en som part. Podem canviar les formes públiques, però, sense una reflexió íntima i sincera, no anem enlloc. Com que ho volem tot i el desig no té límits, anhelem una autocrítica fructífera, sincera, honesta i que deixi espai a l’errada. Sense caure, no aprendrem a volar.
Hem començat a fer un viatge juntes que, en el futur, pensem que ens ajudarà a mirar-nos al mirall i reflexionar sobre la imatge que ens retorna. Volem comptar amb més participació i visibilització de les dones de la Directa. Continuar fent trampes al patriarcat amb el llenguatge, però mantenint una coherència en el femení genèric. Millorar les dinàmiques de les assemblees i cuidar-nos més entre totes. Volem afrontar l’abisme i transformar-lo.
———————————————–
Més que mil paraules
Article publicat al número 435 de la ‘Directa’
