Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Un bram a l’esperança

Diuen que l’esperança és l’últim que es perd. Per als Brams, aquesta màxima ha funcionat durant 27 anys, d’ençà que van saltar als escenaris per entonar melodies que reivindiquen justícia i llibertat. A manera d’articles d’opinió musicats, les cançons de la formació berguedana anhelen un país que, en el darrer cicle polític, apunta cap a la ruptura amb l’Estat i nous models de governança.

Brams parla d’això i molt més a través d’un rock patumaire que, amb el pas dels anys, ha guanyat solidesa gràcies a l’ofici dels seus músics i d’un Titot acostumat a oferir-nos lletres inspirades en Espriu, Salvat-Papasseit i altres creadors.

Demà, el tretzè disc d’una llarga carrera, recull aquesta esperança a tocar dels dits (“Demà” o “No ho pararem”); i també s’apropa al drama de les refugiades (“Turcs i cavallets”), a les misèries de l’exministre de l’Interior espanyol (“Dóna el teu cos a la ciència”) o al viacrucis del poble sahrauí (“Sàhara”), que, com el català, busca el seu destí perquè res no quedi a l’atzar.

MÚSICA
Demà
Brams
Segell: Música Global, 2017

 

Article publicat al número 435 de la ‘Directa’

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;