Vuitanta-quatre discriminacions per agressions LGBTIfòbiques a Catalunya durant el 2016. La darrera dada recollida per l’informe anual de l’Observatori contra l’Homofòbia apunta que la violència per raons d’orientació sexual o identitat de gènere és encara una realitat preocupant que viuen moltes persones LGBTI al seu entorn. La pallissa que van rebre dos nois que es feien un petó a Berga, l’agressió homòfoba a un jove de Sants, la violència contra una dona trans a l’entorn de les festes alternatives del barri de Sagrada Família o l’atac a un jove gai al carnaval de Sitges són només quatre casos dels primers mesos de 2017 que posen en evidència que la lluita contra la LGBTIfòbia no està ni molt menys guanyada i que les agressions brollen especialment al carrer, amparades en molts casos per la foscor de la nit.
Per tal de denunciar aquesta violència, sovint impune, el col·lectiu d’alliberament sexual i de gènere Crida LGBTI, juntament amb Joves Trans de Barcelona i l’Assemblea de Marikes Llibertàries Transfeministes, van convocar una manifestació nocturna pels carrers de la capital catalana la vetlla del 17 de maig, dia mundial contra l’homofòbia i la transfòbia, en què es commemora que fa 27 anys que l’homosexualitat va desaparèixer de la llista de malalties mentals de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Segona edició de la marxa nocturna
És el segon any que s’organitza aquesta moblització que, emmirallant-se en les marxes de dones de la nit del 7 de març, reivindica l’apoderament i la visibilització de les persones LGBTI als carrers front la violència homòfoba i trànsfoba. L’any passat es va realitzar pels carrers de Nou Barris; enguany, l’escenari va ser el centre de Barcelona: el Raval.
Les manifestants, més de 200, es van congregar a l’estàtua del gat de la rambla del Raval davant la mirada curiosa de veïnes i turistes. “Hi ha moltes agressions quotidianes contra les persones LGBTI que són invisibilitzades i resten impunes, especialment als espais d’oci”, afirma Gerard Torell, membre de l’Assemblea de Marikes Llibertàries Transfeministes. “Tenim la necessitat de protegir-nos, autoorganitzar-nos i visibilitzar-nos, per això és important fer aquesta manifestació nocturna”, afegeix minuts abans de començar la marxa.
“A la comunitat LGTBI, la T ha quedat sempre una mica amagada”, lamenta Eloi Martín, membre de Joves Trans de Barcelona
A la capçalera de la manifestació, les lesbianes i les persones trans van ser les úniques protagonistes, una forma de donar més visibilitat a les altres “lletres” més enllà de la G dels gais. “A la comunitat LGBTI, la T ha quedat sempre una mica amagada” lamenta Eloi Martín, membre de Joves Trans de Barcelona. “Aquest any hi ha hagut un boom del fet trans i se’ns ha donat més veu i hi ha hagut més interès en conèixer la nostra realitat, tot i que això no vol dir que s’entenguin més les discriminacions que patim ni que se’ns visibilitzi sempre d’una manera positiva”, apunta l’activista. El mediàtic cas del bus transfòbic de l’entitat ultracatòlica Hazte Oír, va ser un dels motius principals pel qual la violència cap a les persones trans va escolar-se a l’agenda mediàtica, però també hi ha hagut notícies positives: a Catalunya es va aconseguir l’octubre de 2016 que el nou model d’atenció a la salut despatologitzés l’atenció sanitària a les persones trans, que ja no hauran de passar per un diagnòstic psiquiàtric per accedir als tractaments d’hormonació o a les operacions de reassignació de sexe. Malgrat aquestes petites victòries, la discriminació cap a les persones trans és una realitat global: un informe de l’organització Transgender Europe ha registrat 2.343 assassinats de persones trans entre 2008 i 2016 al món.
La marxa nocturna, que va recórrer els carrers del Raval i part del Gòtic, fins arribar a la plaça de Catedral, va voler marcar el seu caràcter reivindicatiu: manifestants van pintar i encartellar durant el recorregut els aparadors de diverses entitats bancàries i grans marques de roba, amb missatges contra la LGBTI-fòbia i contra el capitalisme.
El manifest llegit davant la Catedral de Barcelona va posar sobre la taula la LGBTIfòbia en el sistema sanitari i, especialment, en l’educatiu. De fet, l’Observatori contra l’Homofòbia va recollir tres vegades més incidències relacionades amb assetjament escolar durant el 2016 respecte al 2015, i apuntava a una manca d’atenció a les víctimes i al seu entorn familiar.
A la manifestació es va assenyalar que es poden produir agressions i violències més invisibles dins dels mateixos moviments socials, casals o ateneus
També es va assenyalar a la manifestació que, de vegades es poden produir agressions i violències més invisibles dins dels mateixos moviments socials, casals o ateneus. “Hi ha companyes que es poden sentir soles i no volen denunciar les agressions, per això cal que contribuim a generar espais de llibertat dins dels moviments socials des d’on puguem organitzar-nos, generar consciència col·lectiva i ser i estimar com vulguem”, afirma Raquel Riu, membre de la Crida LGBTI.
Més accions pel 17 de maig
A més de la manifestació nocturna, s’han convocat altres actes arreu del territori el 17 de maig, entre ells una concentració organitzada pel comitè 17 de maig a les 19:30 hores al barri de Les Corts, per reclamar el desplegament de la llei 11/2014, la Llei contra la LGBTIfòbia. També es va realitzar el 16 de maig a la tarda l’acte central de l’Observatori contra l’Homofòbia, en el qual es va realitzar una taula rodona sobre la denúncia i la impunitat de les agressions a les persones LGBTI i es van entregar els premis 17 de Maig a intervencions i accions contra la LGBTI-Fòbia. En aquest cas, els guardonats van ser l’Ajuntament de Berga, per la gestió de l’agressió homòfoba a una parella de nois; l’activista trans Verónika González, que va aconseguir després d’una llarga campanya una operació de reassignació de sexe que se li havia denegat per tenir “massa edat”, la Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida i un premi pòstum a l’activista Plutón, mort fa un any.
