La neutralitat a la xarxa garanteix que tothom tingui accés a Internet i que no es pugui discriminar a ningú. És un principi bàsic des de la creació d’Internet i que, malauradament, no va quedar ben clar i per escrit. Aquest principi és la clau del seu èxit, i fa que sigui un entorn creatiu, d’experimentació, de llibertat, d’intercanvi. “Sense la neutralitat a la xarxa, Internet seria com la televisió per cable, on el contingut que veus és el que el proveïdor et posa davant teu”, explica Pedro, membre de la comunitat Guifi.net de Barcelona (que prefereix preservar el seu cognom) per posar en context una campanya internacional que s’engega avui en defensa de l’anomenada Net Neutrality. Mitjançant aquesta inciativa, una llarga llista d’usuàries d’Internet, plataformes i comunitats en línia fan pressió al congrés dels Estats Units perquè mantingui la legislació vigent en la matèria.
La discussió actual sobre la neutralitat a Internet no és nova, sinó que forma part d’una guerra llarga i contínua. Podem discernir dos fronts ben clars: d’una banda, les companyies de cable, els titulars de les infraestructures d’Internet (cables a les façanes, cables submarins, interconnexió a través dels diferents centres de dades), i d’altra banda, els proveïdors de continguts i serveis (correu electrònic, videoconferència, plataformes multimèdia, xarxes socials, i una interminable quantitat de plataformes i activitats).
Els motius que tenen les companyies de cable per pressionar i trencar la neutralitat a la xarxa són bàsicament econòmics. “Si imaginem Internet com una xarxa d’autopistes, les companyies de cable serien els titulars de les autopistes, i els proveïdors de continguts i serveis s’encarregarien de dur les persones i mercaderies d’un lloc a un altre. És temptador per part dels titulars de les autopistes de somniar quants diners guanyarien en el cas d’incorporar sistemes de pagament com peatges o taxes. I això esdevé realitat si la llei ho permet, i si no hi ha protecció contra l’abús”, avisa Pedro, de Guifi.net.
“És temptador per part dels titulars de les autopistes digitals de somniar quants diners guanyarien en el cas d’incorporar sistemes de pagament com peatges o taxes. I això esdevé realitat si la llei ho permet”
Trencar la neutralitat implicaria, segons la campanya, que l’experiència de navegació a Internet estaria segrestada per les companyies de cable: ens restringirien l’ús en funció dels seus propis interessos. “Per seguir amb la metàfora de l’autopista: els peatges discriminarien els camions d’una empresa determinada; o vehicles segons el volum o el pes, o per si tens més o menys pressa; o en funció d’on vagis… a tals efectes apareixeria un complicat i creatiu sistema de tarifes. Paral·lelament sorgiria un sistema opac de negociacions i contractes amb unes condicions particulars en funció de qui ets”, clarifica el col·laborador de Guifi.net a la Directa. Com passa en qualsevol sector econòmic, en absència de transparència i regles de joc clares, s’obre l’espai per abusos i es perd qualitat i eficiència en la interacció entre clientes i proveïdores. Acabarem pagant més per un servei de pitjor qualitat. En un sistema on la majoria d’infraestructures estan en mans privades, els titulars acostumen a tenir la paella pel mànec.
La xarxa pot esdevenir un espai controlat per la lògica mercantil
Les companyies de cable han vist com, al llarg dels últims anys, l’ús d’Internet ha crescut de manera exponencial, i retreuen que hi ha una situació d’injustícia vers els proveïdors de continguts i serveis. Algunes d’aquestes proveïdores de continguts i serveis han arribat a ser grans poders econòmics, tot i que depenen de les companyies de cable. Aquestes argumenten que perden diners amb el manteniment d’unes infraestructures saturades per part dels proveïdors.
Segons l’especialista en telecomunicacions de Guifi.net, les companyies de cable no volen solament un tros més gran del pastís, sinó que veuen que un model d’Internet que deixi de ser neutre i obert les convertiria en els nous poderosos: tindrien la capacitat d’imposar taxes i limitacions al tipus de servei i continguts que es vulguin oferir, i entrar com a nous proveïdors de serveis i continguts, amb l’avantatge que podrien regular lliurement a la seva competència. “Sense regles clares, podrien proposar models de negoci basats en el principi de ‘la banca sempre guanya’: guanyo perquè genero molts diners a través de les taxes a proveïdores de serveis, i guanyo perquè tinc les meves pròpies plataformes de serveis i continguts”, sentencia.
Internet va ser ideada com una infrastructura oberta
Internet, com el coneixem avui, es va organitzar com una xarxa de xarxes, un sistema distribuït amb estructures jeràrquiques laxes i participatives. Una cèlebre frase dels regularitzadors inicials del World Wide Web diu: “Rebutgem reis, presidents i votacions. Creiem en el consens general i en el codi que està funcionant” (We reject kings, presidents and voting. We believe in rough consensus and running code). Aquesta llibertat ha fet possible que Internet fos l’espai on s’han inventat nous models de producció de continguts i de serveis, de models de negoci, de col·laboració entre iguals, que no han hagut d’enfrontar-se amb el llegat previ d’institucions existents. Això fa que a dies d’ara, Internet és la xarxa més important de serveis i continguts que hem tingut mai.
Des d’Internet ‘han inventat nous models de producció de continguts i de serveis, de models de negoci, de col·laboració entre iguals, que no han hagut d’enfrontar-se amb el llegat previ d’institucions existents
Però un cop van apareixer noves plataformes amb un nou model de negoci basat en la venda de la privacitat –com és el cas de Google, Facebook, YouTube i molts altres– estan sent reconduïdes pels grans poders econòmics i progressivament ja no es reconeixen d’on venen. El tècnic de Guifi.net Pedro explica que hi ha diferents jocs de poder a la vegada: “Les companyies de cable es posicionen contra les proveïdores de continguts i serveis; però també la societat civil es defensa contra els intents de mercantilitzar i d’extreure valor de les interaccions a la xarxa”. Això és que el que fa que al manifest de la campanya hi donin suport des de plataformes partidaries del codi lliure i de l’intercanvi col·laboratiu de continguts, amb algunes de les marques proveïdores més emblemàtiques de l’economia digital.
Com assegurar la preservació de la neutralitat?
Els signants del manifest consideren que sense neutralitat a la xarxa no hi haurà un ecosistema tan enriquidor com és ara Internet. La forma d’assegurar-la passa per aplicar justícia: d’una banda identificar clarament quines pràctiques trenquen la neutralitat, i de l’altra, respondre proporcionadament amb multes i sancions que desincentivin el greuge.
A Catalunya, Guifi.net, està desenvolupant una infraestructura d’Internet alternativa que està regulada amb una llicència que impedeix operar als propietaris abusius. El projecte neix de la convicció que la neutralitat és fonamental en les xarxes de telecomunicació i per això la gestionen com un bé comú. El membre de Guifi.net ens adverteix de la importància del debat que es fa ara als Estats Units: “Internet és una gran infrastructura de xarxes per tot el món que són interconectades i interdepedents. La decisió del legislador nordamericà sobre la Neutralitat d’Internet ens afectarà directament a tots”.
