Hi ha moltes maneres de recosir els territoris de parla catalana. Poques, però, toquen tant de prop la quotidianitat el sentir dels pobles i les comarques com la música d’arrel. La música tradicional i popular de festes majors i envelats, però també de conreus i llars de foc. Bé ho sap Kepa Junkera, que ja fa una colla d’anys que se submergeix en les sonoritats de la música folk d’Euskal Herria. Fa poc més d’un any, va fer l’aposta per canviar de terreny de joc i, acompanyat de la seva trikitixa, va revisar les profunditats de la música gallega.
Amb Fok (Infernuko Auspoa, 2017), arriba el torn als Països Catalans. En aquest CD doble, Junkera recull una trentena de tonades i les impregna de la seva essència. D’Arseguel (l’Alt Urgell) al Campello (l’Alacantí), la txalaparta convergeix amb la tarota i un irrintzi ens sorprèn enmig d’una jota. Un treball meticulós de més d’un any trepitjant territori de costat de músics de la terra que revaloritza unes músiques, sovint, poc reivindicades a casa nostra i ens fa sentir més a prop de tots els indrets del país.
MÚSICA
Fok
Kepa Junkera
Segell: Infernuko Auspoa, 2017
*Article publicat originalment al número 444 de la ‘Directa’
