Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

"Va ser una actuació reprovable, però no sabem qui ho va fer"

/ Gorka Leiza

Cap investigació interna dels Mossos d’Esquadra, cap diligència d’investigació instada per la Fiscalia. Aquestes són les causes per les quals s’ha arribat a judici sense un informe pericial que demostrés l’autoria individual de les greus lesions patides pels tres joves del cas Quatre Roses. Van ser apallissats i detinguts la nit del 28 de maig al carrer de Rosés, després d’una de les manifestacions contra el desallotjament de Can Vies. Un vídeo que va gravar un veí amb el seu telèfon mòbil és una de les proves principals de la causa. A les imatges s’aprecia amb nitidesa com un dels antiavalots arracona un jove contra una persiana, i quan aquest s’ajup i es protegeix el cap amb els braços, li propina tres cops de porra directament al cap. L’actuació és contrària als protocols d’actuació policial, que prohibeixen explícitament donar cops a la part superior del cos i en especial al cap.

Aquest dijous al matí s’ha celebrat la tercera i última sessió del judici, on el fiscal del cas, seguint les passes de l’ex fiscal en Cap de Catalunya Ana Maria Magaldi Paternostro, que l’any 2016 va ordenar que el ministeri públic no presentés acusació a la causa, ha reconegut que l’actuació va ser “reprovable”, però que malauradament “no s’ha pogut acreditar l’autoria individual dels fets, no sabem qui ho va fer”. La germana de l’exfiscal, María José Magaldi Paternostro, que serà l’encarregada de redactar la sentència, esbufegava i gesticulava negativament amb el cap quan l’advocada d’una de les víctimes, Anaïs Franquesa, feia preguntes a la metge forense. Tampoc ha mostrat aparença de neutralitat quan parlava l’advocat Eduardo Cáliz, representant de l’acusació dels altres dos joves.

El defensor dels mossos s’ha excusat amb la inexistència d’un protocol per a persones amb sindrome de tourette (com un dels joves agredits) però hi ha un document que hi fa referència al web d’interior des del 2014

La defensa dels policies anava a càrrec de Josep Lluís Florensa, cap penal dels serveis jurídics del Departament d’Interior de la Generalitat –pagat amb diners públics–, qui s’ha excusat amb la inexistència de cap protocol d’actuació dels Mossos d’Esquadra en relació a les persones que pateixen la síndrome de Tourette, com és el cas de Joan Pujades, un dels que va patir majors lesions en aquell incident, amb fractura del nas i lesions secundàries en altres punts de la cara. La metge forense ha deixat clar que les persones que pateixen la síndrome gesticulen efusivament i s’expressen verbalment amb crits “que poden semblar ofensius però són involuntaris”. La inexistència de cap protocol queda en entredit al propi web d’Interior, on hi ha penjat un document amb data de 2014 i segell de la Direcció General de Policia on es fa referència a l’existència d’una “Guia per a l’assistència a persones amb la Síndrome de Tourette”.

Durant la part final de la vista oral, Anaïs Franquesa i Eduardo Cáliz han retirat l’acusació contra dos dels antiavalots, que han acreditat que viatjaven en un segon furgó policial i no van participar de la càrrega. Pels altres cinc han mantingut la petició de presó pels presumptes delictes de lesions i contra la integritat moral. El lletrat Florensa s’ha dirigit al tribunal, indicant-los que haurien de redactar “una sentència d’autoria”, és a dir, que no n’hi ha prou amb demostrar que les agressions es van produir i quins agents integraven l’operatiu, sinó que és necessari determinar l’autoria individual de cadascun dels cops de porra. El judici ha quedat vist per a sentència, que s’hauria de conèixer durant les properes setmanes.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;