Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Jutgen vuit activistes per l'ocupació d'una oficina de Solvia

Les militants estan acusades de furt, coaccions, amenaces i danys arran d'una protesta per reclamar lloguers socials el passat mes de maig. La Unitat d’Informació dels Mossos les ha identificat a partir d’una altra acció, amb l’anàlisi de vídeos a xarxes i amb rodes de reconeixement

Aquest dijous, 21 de desembre, el Jutjat d’Instrucció número 27 de Barcelona jutja tres activistes pels delictes de danys, furt i amenaces o coaccions | Arxiu

Com tantes altres vegades, el 8 de maig del 2023, activistes del moviment pel dret a l’habitatge van ocupar una seu bancària. Una vintena d’activistes del Sindicat d’Habitatge del Raval i del Sindicat d’Habitatge del Casc Antic van accedir a l’oficina de la immobiliària Solvia del carrer Malats, al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, per reclamar lloguers socials. Tot i que aquell dia els Mossos no van comparèixer i les activistes van marxar després de negociar, vuit persones van acabar denunciades. Aquest dijous, 21 de desembre, el Jutjat d’Instrucció número 27 de Barcelona en jutja tres —les que han pogut citar— pels delictes de danys, furt i amenaces o coaccions. L’advocat d’Alerta Solidària, Carles Hurtado, subratlla que “ha estat Fiscalia qui ha insistit a mantenir la causa”.

Des dels sindicats, Max Carbonell subratlla que l’acció va ser “com les que s’han fet tantes altres vegades i va transcórrer sense incidents. Vam negociar i vam marxar”. En canvi, en la denúncia, els dos treballadors de l’oficina relaten que es van sentir “intimidats i violentats”, que les manifestants van robar un mòbil de l’oficina —tot i que no indiquen l’autoria del presumpte furt—, i que una dona va orinar en terra. Uns extrems que són taxativament negats per les activistes.


Vídeos i rodes de reconeixement

Si bé les encausades no van ser identificades el dia de l’acció, les diligències recullen que divuit dies després, el 26 de maig, agents adscrits a la Unitat d’Informació de Barcelona de Mossos d’Esquadra es van desplaçar fins a la seu d’ERC, on el Sindicat d’Habitatge del Raval feia una acció de protesta; per identificar les activistes. En l’informe s’especifica que “un cop al lloc dels fets haurien pogut comprovar que part d’aquestes persones haurien participat en els fets instruïts”. Inicialment, segons Carbonell, van ser dotze les investigades.

Per tal d’identificar les acusades, Mossos també han recopilat vídeos extrets de la xarxa social X —antic Twitter— dels mateixos sindicats i d’altres gravats per una de les denunciants, i ha dut a terme diverses rodes d’identificació. Max Carbonell relata que no estan sorpresos, perquè no és la primera vegada que els Mossos duen terme una investigació d’aquesta mena: “recordem que pel cas del Bloc Llavors ens va investigar la Unitat Antiterrorista. I ho veiem cada dia als desnonaments amb macrodispositius, identificacions sistemàtiques o gravacions amb càmeres”. L’advocat considera que els fets són una simple “protesta pacífica en un espai obert al públic” i que si s’arriba a judici és “per l’esforç que han fet els Mossos”.

Max Carbonell relata que no és la primera vegada que els Mossos duen terme una investigació d’aquesta mena: “recordem que pel cas del Bloc Llavors ens va investigar la Unitat Antiterrorista”

A la causa, la policia adjunta una denúncia per uns altres fets succeïts dies després, quan la mateixa oficina va aparèixer amb els vidres trencats i una pintada de solidaritat amb El Kubo i La Ruïna, dos centres socials okupats a la Bonanova, que van ser desallotjats el passat 29 de novembre. Ni advocat ni sindicats comprenen les raons per les quals es relacionen els dos fets.

En aquells moments, els sindicats reclamaven un lloguer social per a sis casos de famílies vulnerables que okupaven pisos de Solvia. El 80% de la immobiliària del Banc Sabadell va passar a mans del fons d’inversió Cerberus el 2019 i l’altre 20% va ser adquirit pel grup inversor suec Intrum a finals de 2022. Per Carbonell, el cas evidencia un cop més que “en realitat fan lleis que es mostren impotents per garantir el dret a l’habitatge per un cantó, mentre per l’altre reprimeixen de forma sostinguda i cada cop més intensa qui s’organitza per fer-lo efectiu”.

Des del 2019, s’han produït unes 50 detencions en mobilitzacions pel dret a l’habitatge, que han derivat en un centenar de persones encausades amb penes de fins a sis anys de presó i multes que sumen 300.000 euros.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!