El pròxim dissabte 4 de novembre se celebra un any més la Diada de Catalunya Nord a Perpinyà, una jornada de reivindicació política i festiva de la catalanitat d’aquest territori. Se celebra des de l’any 1984 i s’emmarca en la commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus, que va tenir lloc el 7 de novembre de 1659 i va certificar l’annexió de l’actual Catalunya Nord al reialme de França.
El passat 30 d’octubre, als peus del Castellet les organitzacions convocants feien una roda de premsa per presentar els actes habituals: la manifestació, que sortirà com cada any a les quatre de la tarda de la plaça Catalunya de Perpinyà i acabarà al Castellet, i els concerts de cloenda del Correllengua que ja són un acte consolidat a la Casa Musical de Perpinyà. Les entitats que convoquen enguany són Òmnium Catalunya Nord, el Casal de Perpinyà, el Consell de la República a Catalunya Nord i l’Assemblea Nacional Catalana a Catalunya Nord.
Els eixos de reivindicació plantejats enguany van lligats amb la recent condemna dels ajuntaments que l’últim any han intentat reglamentar l’ús de la llengua catalana als seus plens municipals
Però segurament, la diferència remarcable pel que fa als anys anteriors són justament les entitats convocants presents a la roda de premsa. Si fins a l’any passat, un únic col·lectiu, el Col·lectiu 7 de novembre -format de persones a títol individual- organitzava la Diada, enguany són quatre les entitats que s’han unit per a convocar-la. Com explica Marta Serra, membre del Casal de Perpinyà: “el Col·lectiu 7 de novembre havia cobert l’organització de la Diada durant força anys, però des del Casal pensàvem que era necessari que diverses entitats d’àmbit local o de Països Catalans es comprometessin i treballessin col·lectivament per una Diada que ha de ser de totes”. En el mateix sentit s’expressa la membre d’Òmnium Catalunya Nord Fred Moné, que ressalta la importància de “fer pinya per reivindicar un ús social més normalitzat de la llengua a les escoles i als ajuntaments interpel·lant als polítics locals a posicionar-se”.
Després d’aquest treball col·lectiu, les quatre entitats han decidit recuperar un lema que torna a encapçalar la Diada: “Sem Catalunya Nord, Fem Països Catalans” i que s’acompanya d’una reflexió sobre la situació i les problemàtiques d’actualitat a Catalunya Nord. Així doncs, els eixos de reivindicació plantejats enguany van lligats amb la recent condemna dels ajuntaments que l’últim any han intentat reglamentar l’ús de la llengua catalana als seus plens municipals. En aquest sentit, les entitats denuncien la persecució de la llengua i reclamen un reconeixement oficial que hauria de permetre englobar accions com les d’aquests ajuntaments i anar més enllà per a facilitar l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat nord-catalana.
Però a més d’aquestes reivindicacions lingüístiques, els col·lectius i associacions convocants també han volgut recordar la persistència del tancament de certs passos fronterers entre Catalunya Nord i Catalunya Sud, com el coll de Banyuls, que persisteixen des de la fi de la pandèmia i que són un símbol de l’aïllament polític i econòmic al qual l’Estat francès sotmet el territori. En aquest sentit, Serra afegeix que “la Diada de Catalunya Nord és una jornada política que no se pot limitar a la reivindicació purament lingüística o identitària sinó que ha de ser un moment per fer un enllaç entre aquestes problemàtiques i la manca de presa de decisió en un territori que és tractat com una perifèria administrativa i econòmica”. Les organitzacions participants amb presència arreu dels Països Catalans també enfoquen la Diada amb aquesta perspectiva territorial i fent l’enllaç amb l’actualitat del Principat de Catalunya.
Marta Serra afegeix que “la Diada no se pot limitar a la reivindicació purament lingüística o identitària, sinó que ha de ser un moment per fer un enllaç entre aquestes problemàtiques i la manca de presa de decisió en un territori que és tractat com una perifèria administrativa i econòmica”
Segons Jep Bonet, membre de la Delegació del Consell de la República a Catalunya Nord, la importància de la Diada va estretament lligada a un procés més ampli, ja que afirma que “el conjunt dels Països Catalans han de contribuir al procés d’alliberament nacional que està en curs sobre el territori de la Catalunya autonòmica de l’Estat espanyol.” Al mateix temps, segons Bonet, la reivindicació a l’escala de Països Catalans va lligada a la importància d’un procés local que passa per “la dignificació de Catalunya Nord en tots els dominis de la catalanitat d’aqueix territori (en els dominis de la cultura, de la política, de l’ensenyament, del medi ambient…)”.
Des de la territorial de l’Assemblea Nacional Catalana a Catalunya Nord Juli González posa l’accent en la situació del territori nord-català : “Davant l’agressió que patim, lingüística, institucional i social de l’Estat francès demanem a tots els sectors de l’administració, de la societat civil i als responsables polítics de mobilitzar-se per aconseguir un estatut propi al nostre territori que preservi la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre desenvolupament econòmic sense cap mena de dependència i defensem la nostra legítima aspiració a esborrar el funest tractat dels Pirineus que va dividir el nostre país en dos fa més de 350 anys”.
Per cloure la jornada, després de la manifestació, tindrà lloc un concert amb la participació dels grups locals Sabor del Puig i Something Special, i de les propostes musicals vingudes del sud Belda & Sanjosex presentant Càntut i les Musical Sisters. Entre els diferents concerts hi haurà un homenatge a la poeta rossellonesa Simona Gay i una mostra de cultura popular a càrrec d’Aire Nou de Bao. Com a novetat, el col·lectiu Miam, que gestiona un menjador associatiu, vegetarià i antiresidus al centre de Perpinyà, serà l’encarregat de servir els entrepans per al públic assistent. Una col·laboració rellevant per a les associacions convocants, que consideren important fer xarxa amb la resta del teixit associatiu de la vila.
