El nou número, la Directa 503, obre amb un reportatge d’investigació sobre el macroprojecte Maestrazgo-Els Ports, que planteja encetar un procés de “restauració de la natura” a través del rewilding –reintroducció d’espècies salvatges– en una superfície de 550.000 hectàrees entre les comarques del nord del País Valencià, les Terres de l’Ebre i el Maestrat aragonès. Els terrenys estan inclosos als parcs naturals de la Tinença de Benifassà i dels Ports –per als quals es contemplen ampliacions–, la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre i reclams culturals de la zona, com castells templers o pintures rupestres.
La intenció de convertir la zona muntanyosa del massís dels Ports en una nova almadrava del turisme rural als Països Catalans ha fet saltar les alarmes entre la gent i els col·lectius del territori, que es mostren escèptics davant la proposta del model de negoci turístic, al marge dels criteris de sostenibilitat, com a solució al despoblament. La població local veu en el turisme rural massiu una amenaça per a l’entorn natural i les formes de vida rurals arrelades a la terra i al bestiar. Alhora, el consideren una trava per a poder revertir el despoblament, a causa de la temporalitat laboral que caracteritza el sector.
La primera part de la investigació revela el nom de la fundació promotora, Wyss Foundation, qui operaria amb fons de la fundació d’assessorament per a donants Fidelity Charitable –del fons d’inversió Fidelity Investments. Alhora la Directa destapa l’empresa encarregada de realitzar els informes de viabilitat econòmica, Pangea Consultores SL, gestionada per dos germans de l’impulsor principal, el biòleg valencià Ignacio Jiménez. Aquest també compta amb el suport de la Fundación Global Nature, esquitxada pel cas de corrupció mediambiental la Zerrichera d’Águilas (Múrcia).
Tal com s’especifica en el document promocional, el macroprojecte, que va començar a promocionar-se a finals de l’any 2019, té com a objectius fonamentals fomentar la biodiversitat, mitjançant la reintroducció de fauna silvestre; “promoure el transvasament de capital des de les ciutats al camp, gràcies a l’establiment d’espectacles naturals o grans destins de natura”, així com generar “oportunitats econòmiques en les comunitats rurals”.
Les dades mostren com, després de dècades de polítiques per a incentivar el turisme rural, el nombre de visitants de les àrees rurals creix exponencialment però els pobles es troben cada cop més despoblats i envellits
Les dades mostren com, després de dècades de polítiques per a incentivar el turisme rural, el nombre de visitants de les àrees rurals creix exponencialment però els pobles es troben cada cop més despoblats i envellits. A Catalunya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol (INE), en 2019, 1.250.303 turistes van pernoctar en allotjaments de turisme rural –un 42% més que en 2005. Al País Valencià, van pernoctar-hi 468.797 visitants –un 15% més que en 2005–, mentre que a Aragó van fer-hi nit 582.977 turistes, el que representa un 42% més que catorze anys enrere. Per contra, per exemple, a la comarca dels Ports, l’any 2010 hi havia 5.216 persones censades, deu anys després en són un 16% menys; a la comarca de la Terra Alta, fa deu anys, hi habitaven 12.931 persones, un 11% més que en 2020, o al Matarranya, amb 8.196 en l’actualitat, un 8% menys que fa deu anys.
Un dels plats forts de la investigació és l’explicació del model conservacionista de la natura a través del macroprojecte rewilding –renaturaltizació–, dut a terme als Esteros del Iberá de l’Argentina. Va ser l’escola d’Ignacio Jiménez, on va treballar com a coordinador del projecte de recuperació de l’ós formiguer gegant per a la fundació Conservation Land Trust (CLT), dirigida per l’empresari Douglas Tompkins, propietari de les marques de roba Espirit i The North Face. El Proyecto Iberá tenia els mateixos objectius que ara defineixen Maestrazgo-Els Ports, però més enllà de crear una reserva natural pionera en la reintroducció d’espècies salvatges, les comunitats de l’Iberá denuncien que la vertadera finalitat ha sigut prendre el control polític del territori. Les pobladores van ser forçades a abandonar les terres o abraçar el nou monocultiu turístic, que suplantava els seus estils de vida basats en l’agricultura, la ramaderia, la caça i la recol·lecció.
Per a poder llegir la investigació completa de Lluís Pascual i Ester Fayos, podeu fer-vos subscriptores i rebre la publicació de la Directa on vulgueu, comprar-la als punts de venda que tenim escampats pel territori o adquirir-la a través de la botiga en línia.
El reportatge es publicarà també en castellà als mitjans AraInfo i Soberanía Alimentaria, a partir del 8 de juliol, que és quan obrim els continguts per a tothom. A la Directa entenem el periodisme com un bé i no com una eina de negoci. Per això, unim forces amb aquests dos mitjans, de territori i àmbits temàtics diversos, per tal de fer arribar aquest contingut a les persones més directament afectades per la informació que publiquem a la Directa 503.
