Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Turisme rural massiu, el miratge d'una solució al despoblament

La població de les comarques dels Ports, el Matarranya, l’Alt Maestrat, el Maestrat aragonès i la Terra Alta manté un ritme descendent tot i l’increment dels allotjaments turístics

Un ramat boví a la Tinença de Benifassà / Lucas Guerra

Jordi Benages pastura el seu ramat d’ovelles a Xert, municipi de 701 habitants de la comarca del Baix Maestrat. Fa set anys que va començar a treballar en la ramaderia extensiva, vencent els obstacles d’un sector caracteritzat per una precarietat i una vulnerabilitat cròniques. Produeix llet i formatge, que després comercialitza a les tendes i entre el veïnat de les comarques de l’Alt i el Baix Maestrat i els Ports, així com de la capital de la Plana. “Per a mi, treballar en contacte amb la natura és tenir una visió del dia a dia més real”, expressa emocionat. Benages ha estat arrelat a una manera de fer i de viure tradicional; un estil de vida, característic de la zona, que cada dia és més escàs arran del despoblament progressiu de les zones d’interior.

Aquesta tendència, tal com preveuen algunes veïnes, es pot agreujar amb la implantació del macroprojecte Maestrazgo-Els Ports. Tenint com a referents mundials en turisme Botswana, Ruanda, Namíbia o Costa Rica, amb aquest, segons s’explica en el document promocional, es pretén generar una oportunitat “per a desenes de pobles que s’estan quedant despoblats” gràcies a la creació “d’un gran destí d’àmbit internacional que faça que els visitants s’hi queden durant diversos dies o setmanes”. Un cop més, es planteja la indústria del turisme com a sinònim de generació de riquesa i de recuperació de població, tot i que, després de dècades de polítiques turístiques rurals, les localitats de l’interior dels Països Catalans es troben més despoblades i envellides.

A Catalunya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol (INE), en 2019, 1.250.303 turistes van pernoctar en allotjaments de turisme rural –un 42% més que en 2005. Al País Valencià, van pernoctar-hi 468.797 visitants –un 15% més que en 2005–, mentre que a Aragó van fer-hi nit 582.977 turistes, el que representa un 42% més que catorze anys enrere. Aquestes xifres contrasten amb les dades sobre l’evolució del nombre d’habitants al món rural. Per exemple, a la comarca dels Ports, l’any 2010 hi havia 5.216 persones censades, deu anys després en són un 16% menys; a la comarca de la Terra Alta, fa deu anys, hi habitaven 12.931 persones, un 11% més que en 2020, o al Matarranya, amb 8.196 en l’actualitat, un 8% menys que fa deu anys.

Segons Luis del Romero, doctor en Geografia especialitzat en despoblament i activista pel món rural, l’augment del gust per la natura és degut als problemes de salut, com l’ansietat, que comporta viure a les ciutats; a l’increment de la contaminació atmosfèrica, així com a les dinàmiques capitalistes globals que converteixen el turisme en una “activitat senzilla de posar en marxa per convertir el territori en una mercaderia, però no per solucionar la despoblació”. En el cas concret dels projectes de renaturalització, Romero encara es mostra més crític i es pregunta: “Què volen? Convertir la zona en un parc temàtic per a turistes amb diners? Un safari?”. “No conec cap lloc on aquest model turístic haja revertit el despoblament, sinó tot el contrari”, rebla amb rotunditat.


Rèplica dels efectes del monocultiu turístic urbà

“Vam intentar buscar habitatge a Morella i ens van dir que podíem quedar-nos-hi tot l’any, però que havíem de deixar la casa lliure durant els mesos d’estiu”. Qui parla és Josep Beltrán, veí de Vallibona i un dels membres de l’hostatgeria La Pastora, una cooperativa sense ànim de lucre que centra la seua activitat en l’educació ambiental i l’ecoturisme. Seguint l’exemple d’altres pobles, el veïnat de Vallibona, municipi dels Ports amb setanta habitants, s’ha organitzat per a crear cooperatives d’habitatge i augmentar el parc d’habitatge fix, una bona part del qual ha passat a mans de negoci turístic o s’utilitza com a segona residència. “En el cas de l’habitatge, en els nuclis turístics rurals fa anys que hi ha una manca de cases, ja que moltes s’han reformat per al turisme”, lamenta Beltrán.

Una altra de les reivindicacions és generar economies alternatives aprofitant els recursos naturals, fomentar el teletreball o professionalitzar les cures. Les assemblees rurals també treballen per a recuperar els serveis bàsics, com comerços, centres de salut i farmàcies, així com per a millorar les infraestructures. “Estem parlant d’un territori aïllat. Es necessiten carreteres, afavorir l’obertura de negocis locals… Coses senzilles que no es fan”, incideix Anna Gomar, membre del col·lectiu Esquella, que treballa en la dinamització de projectes de ramaderia ecològica.

Pepe Prades, pastor de Castell de Cabres (els Ports), on a penes viuen deu persones durant tot l’any, reconeix que el turisme rural s’ha convertit en un complement indispensable. No obstant això, a causa de la seua temporalitat i de la falta d’inversions en altres sectors, també suposa una amenaça per a aquells municipis que han supeditat la seua economia a la indústria turística, ja que després de les temporades turístiques altes, la gent marxa a altres llocs on poder disposar dels recursos bàsics. “El turisme té un cert pes econòmic, però el sector primari és molt important”, defensa Padres. I afegeix Benages: “Amb el turisme viuen quatre cases rurals i dos restaurants, però el que necessitem és treball estable. Si es fa aquest projecte, acabarem treballant per als grans capitals”.

“En quina mesura els beneficis que genere aquest projecte es quedaran al territori?”, es pregunta Gomar. Un dels grans problemes del turisme massiu és que el benefici per a la població local és molt baix. Per exemple, les Illes han vist créixer el nombre de turistes, però, junt amb Alacant, Almeria i les illes Canàries, és un dels territoris on més ha caigut la renda per càpita, entre el 10% i el 16%, durant els darrers anys. “El sector que més s’ha potenciat és el turisme, i els pobles no milloren. I és que el turisme és una activitat de baix valor afegit, el benefici local és molt baix”, conclou Romero.


Fauna salvatge versus agrobiodiversitat

Més del 75% de la superfície terrestre es troba alterada per l’activitat humana, un percentatge que es podria elevar fins al 95% l’any 2050, segons dades de la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES). La mateixa entitat, l’any 2019, xifrava en un 47% la mitjana de disminució dels ecosistemes respecte als seus estats originals, així com en un 25% –al voltant d’un milió– les espècies que es poden trobar en perill d’extinció en les pròximes dècades si no s’aproven polítiques urgents per a frenar la pèrdua de biodiversitat causada per la sobreexplotació urbanística del territori, la sobreexplotació agrària i pesquera, el canvi climàtic o la contaminació.

Des de l’ecologia política i la sobirania alimentària, sorgeixen diversos dubtes sobre aquest model de recuperació de biodiversitat, que només se centra a recuperar la fauna salvatge més atractiva

Enfront d’aquesta realitat, els impulsors del projecte Maestrazgo-Els Ports, a banda de generar oportunitats laborals a les zones rurals, tenen com a objectiu “promoure els espais protegits, la restauració ecològica i la conservació de la biodiversitat” a través de la renaturalització, explica el promotor i biòleg Ignacio Jiménez. Tanmateix, des de l’ecologia política i la sobirania alimentària, sorgeixen diversos dubtes sobre aquest model de recuperació de biodiversitat, que només se centra a recuperar la fauna salvatge més atractiva. “Els projectes rewilding miren la biodiversitat des del punt de vista de l’espectacularització de la natura, però la biodiversitat també són les plantes, els insectes…”, exposa Elisa Oteros, biòloga i membre d’Ecologistes en Acció, de Ramaderes en Xarxa i del col·lectiu de dones investigadores Fractal.

Segons explica Oteros, un dels efectes de la renaturalització és l’augment de la vulnerabilitat dels ecosistemes enfront del canvi climàtic: “El rewilding augmenta la superfície forestal i, en un context on les temperatures són cada vegada més altes, és el còctel ideal perquè es generen megaincendis, com ja va passar en el Yellowstone dels Estats Units”. Així mateix, recorda que l’augment de la freqüència
i la intensitat dels incendis està relacionat amb l’abandó de la ramaderia extensiva, la qual, assegura, contribueix a la prevenció d’incendis i a l’erosió, i que es veuria amenaçada amb la reintroducció de fauna salvatge que no té depredadors.

Els col·lectius que treballen en la restauració dels ecosistemes des d’una perspectiva agroecològica tampoc veuen amb bons ulls la proposta de “produir natura” per a fomentar la biodiversitat, ja que tracta “la natura com si fora un producte més que l’ésser humà té la capacitat d’alterar, visió que xoca amb l’ecofeminisme”, afirma Pau Agost, biòleg i membre de Connecta Natura. Com a alternativa, Agost treballa per a revertir la pèrdua de biodiversitat a través de la recuperació d’espècies fruitals o la creació de bancs de llavors.

Les veus crítiques adverteixen que l’intent de rendibilitzar la natura a base de turisme esdevé un caldo de cultiu perfecte per a la desaparició del sector primari i el buidatge de població que cuide i defense el territori. “Sense població rural, es podrà donar llum verda a un altre tipus de projectes, com la mineria, el fracking, les macrogranges…”, preveu Oteros. Per això, reivindiquen protegir la biodiversitat a través del foment de la producció agroalimentària i d’un turisme sostenible, les decisions que es prenguen ara permetran transformar el futur.

Article publicat al número 503 publicación número 503 de la Directa

Articles relacionats