Tothom que passegi aquests dies pel Moll de la Fusta, la platja de la Barceloneta, el Port Olímpic o la platja del Bogatell de Barcelona pot comprovar amb els seus propis ulls que la quantitat de gent que hi passeja és l’habitual del front marítim de la ciutat, no s’hi veuen aglomeracions. El mateix alcalde de Barcelona Jaume Collboni va reconèixer la setmana passada que “no estem notant un increment de reserves hoteleres ni canvis significatius en l’arribada de gent” a conseqüència de les regates. Corren desenes de vídeos per les xarxes socials on es veuen les terrasses de la Race Village i les fanzone de la Copa Amèrica pràcticament buides. Segons ha pogut constatar la Directa amb cinc visites presencials al llarg de diferents dies de les regates, la majoria de les poques persones que s’hi passegen duen penjada al coll l’acreditació de membres dels equips competidors o de personal contractat. Molta gent es comença a preguntar si està o no fracassant la Copa Amèrica, però potser la resposta és més complexa del que sembla.
El mètode de recompte de visitants barreja aficionats de la vela i veïnat de la zona i, a més, es fa de manera acumulativa, si passes deu vegades se’t comptabilitza deu vegades
Una investigació de la Directa, publicada a l’edició en paper del 9 de setembre, conclou que el nombre de visitants i els índex d’audiència que s’havien publicitat fins ara i que consten als decrets governamentals de declaració de la Copa Amèrica com Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic (EEIP) han estat falsejats.
Tant la previsió de 2,5 milions de visitants, anunciada per primera vegada fa dos anys, com el mètode de recompte de persones que s’apropen als punts d’observació de les regates, es fan sense cap criteri científic. Aquesta metodologia, emprada en edicions anteriors de la Copa Amèrica, suposa que es multipliqui per catorze la xifra real de visites amb impacte econòmic. Als aficionats de la vela s’hi sumen els veïns i veïnes de la zona i, a més, es fa de manera acumulativa: si passeges pel Moll de la Fusta, la Barceloneta o el Bogatell deu vegades se’t comptabilitza deu vegades.
Cal recordar que la declaració d’EEIP era necessària per facilitar les subvencions, les excepcions fiscals i els permisos de residència, tal com ha reconegut Aurora Catà, vicepresidenta de la Copa Amèrica. I cal recordar, també, que en l’argumentari del Govern espanyol per signar els decrets de beneficis fiscals i d’ajudes públiques es destaca, precisament, les previsions de visitants i les suposades audiències de televisió que havien de projectar Barcelona al món.
La recerca documental d’aquest mitjà confirma que en les anteriors edicions de la regata de vela a les ciutats d’Auckland (2021), Bermuda (2017) i San Francisco (2013) les xifres de visitants comptabilitzats per l’organització, i que haurien servit de base per a la previsió de 2,5 milions de visitants a Barcelona, van ser molt inferiors. A més, el recompte també es va fer amb mètodes que no discriminaven la motivació de la visita ni quantificava la despesa, encara més, cada vegada que algú passejava per les respectives zones portuàries se’l comptabilitzava com a visitant, tant si ho feia una com múltiples vegades al llarg dels mesos de l’esdeveniment. En contrast, les pernoctacions vinculades directament amb la Copa Amèrica van ser només 51.000 (Auckland), 10.300 (Bermuda) i 182.000 (San Francisco), en aquest últim cas una xifra catorze vegades inferior als 2,6 milions de visitants previstos per l’organització un any abans de les regates.
El més greu de la xifra falsejada de visitants, tant els previstos com els del recompte, és que s’està fent servir per calcular el suposat impacte econòmic
Als barris litorals de la ciutat de Barcelona el recompte s’està fent amb la mateixa metodologia. Unes càmeres-radar de detecció de persones al Race Village del Moll de la Fusta i un càlcul de persones per metre quadrat a les fanzone de la Barceloneta i de la platja del Bogatell, tal com ha confirmat a la Directa l’equip de comunicació de l’American’s Cup Event Barcelona. El sistema no discrimina les persones que hi passegen alienes a la competició. Si transites pel Moll de la Fusta o travesses les fanzone per anar a la platja, se’t computa com a visitant de la Copa Amèrica.
El més greu d’aquest sistema de previsió i recompte de visitants és que, la dada de dos milions i mig de persones s’ha incorporat a l’informe d’impacte econòmic de l’esdeveniment elaborat per la Universitat Pompeu Fabra, atorgant-los una capacitat de despesa individual que fa disparar el còmput conjunt fins als 1.115 milions d’euros entre equips, organitzadors i visitants. Els professors que van rubricar l’informe –que no es pot consultar en obert i només es facilita l’accés a un resum prèvia identificació–, han reconegut a aquest mitjà que la dada dels visitants previstos no és d’elaboració pròpia, sinó que prové de l’organització.
Si entrem en el detall d’aquesta previsió, que ja constava per escrit en un document que l’equip Emirates Team New Zealand de la Copa Amèrica va entregar als grups polítics del Parlament de Catalunya l’any 2022, 200.000 persones de Barcelona haurien de “visitar” les regates en tres ocasions i amb una despesa diària de 40 euros; 500.000 persones de l’Estat espanyol ho haurien de fer en dues ocasions, amb despesa de 250 euros per viatge; i un “mínim” de 650.000 visitants internacionals s’haurien de gastar una mitjana de 800 euros per persona. El volum i percentatge de visitants locals, estatals i estrangers s’haurien calculat “segons els informes finals de les edicions anteriors”, assegura el document. Tal com conclou la investigació de la Directa, en aquests informes no consten, ni de lluny, uns volums de visitants o de despesa real vinculada a la Copa Amèrica similars als previstos per a la cita de Barcelona.
No és el tercer esdeveniment amb més teleespectadors
La investigació periodística, a més, determina que també s’han manipulat les xifres d’audiència televisada i per internet. Segons l’organització de la Copa Amèrica, la seva darrera audiència “total” a Auckland va ser de 941 milions d’espectadors, un fet que la situaria com el tercer esdeveniment esportiu amb més impacte mundial després dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol. La realitat, però, no és aquesta. Tot plegat és una trampa terminològica. A l’informe final de l’edició d’Auckland s’aclareix, amb lletra més petita, que l’audiència “dedicada” a través de televisió, web, Facebook i Youtube de l’emissió en directe, en diferit o dels resums va ser en realitat de 68,2 milions de persones i que la xifra de 941 milions –que multiplica per catorze la xifra real– s’aconsegueix sumant-li les audiències de programes de televisió de tot el món que hagin informat de la Copa Amèrica. És com si per calcular l’audiència d’un Barça-Madrid hi afegíssim les audiències de tots els programes de televisió informatius i esportius que en parlessin en algun moment.
És com si per calcular l’audiència d’un Barça-Madrid hi afegíssim les audiències de tots els programes de televisió informatius i esportius que en parlessin en algun moment
Per tant, és fals que aquesta antiga regata se situï en el tercer lloc del rànquing mundial d’audiències, just per darrere dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol. De fet, segons dades de la prestigiosa empresa Nielsen Media Research, el Mundial de Rugby, amb 120 milions, la Superbowl de futbol americà, amb 123 milions –només a través de la televisió–, el Tour de França de ciclisme, els quatre tornejos del Grand Slam de tenis, les curses de la Fórmula 1 o les competicions internacionals de criquet, per no citar qualsevol Barça-Madrid de futbol o la final de la Champions, quedarien per davant de la Copa Amèrica de vela.
