Quan el mosso implicat en la trama d’espionatge digital va declarar a porta tancada a la comissió d’investigació al Parlament el mes de gener, ja estava amnistiat. El tribunal de primera instància de l’Hospitalet de Llobregat li va concedir l’amnistia el 21 de desembre de 2025, a petició de la defensa de l’agent. La jutgessa Sonia Ordóñez Benítez, que investigava els fets, considera que l’espionatge es va dur a terme “en el context del denominat procés independentista català”. L’organització Alerta Solidària ha interposat un recurs que haurà de resoldre l’Audiència de Barcelona.
La trama va consistir en la suplantació d’identitats digitals i l’accés no autoritzat a correus per captar informació de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris. Va afectar almenys catorze adreces electròniques i es van crear més d’una seixantena de correus falsos. Les investigacions realitzades per la Directa van fer possible estrènyer l’origen de les connexions dels suplantadors i concloure que almenys dues adreces IP es van utilitzar des de l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO) dels Mossos d’Esquadra, sota les ordres de la Comissaria General d’Informació, i des d’altres organismes ubicats a la seu central de la policia catalana.
La jutgessa considera que l’espionatge es va dur a terme “en el context del denominat procés independentista català”
Les infiltracions digitals es van efectuar durant el 2020 i, per aquesta raó, la jutge defensa que temporalment encaixen amb la llei. El redactat especifica que “queden amnistiades les accions executades entre els dies 1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023”. La resolució judicial, d’acord amb la defensa de l’agent, argumenta que la imputació dels fets contra l’agent de Mossos amb TIP 15718 “deriva d’una actuació policial realitzada per investigar, en el context del denominat procés independentista català i pels fets que no estan exclosos de l’aplicació de l’amnistia”.
Després d’una investigació de la Divisió Afers Interns dels Mossos, el Departament d’Interior va responsabilitzar un únic agent de tota una trama i va ser apartat de les seves funcions. En paral·lel, prosperava la investigació judicial per la suplantació d’identitat a la portaveu de La Forja – Jovent Revolucionari, Lluna Berlanga, a través del seu correu electrònic. La militant, amb l’organització antirepressiva Alerta Solidària, havia presentat una querella pels presumptes delictes d’usurpació d’estat civil, d’identitat digital i de revelació de secrets.
Mentre es concedeix l’amnistia al policia, s’ha denegat a divuit antifeixistes processats per protestar contra un acte de Societat Civil Catalana el 2018
A més de La Forja, la trama va afectar, Arran, Endavant, la CUP, Vilaweb, l’Ateneu La Base, el Sindicat de Llogateres, Batzac, CGT Barcelona, CNT-AIT Catalunya i Poble Lliure. En total, es van enviar més d’una seixantena de correus falsos per captar informació i el suposat suplantador –darrere el nom de “Marta”– també es va infiltrar al grup de Telegram de la Federació d’Estudiants Llibertària (FEL) de la UAB.
L’aplicació de l’amnistia a l’agent es coneix en el segon dia de judici a divuit antifeixistes per protestar contra la celebració d’un acte de Societat Civil Catalana a la Universitat de Barcelona el 2018, en plena escalada repressiva post 1 d’octubre. En aquest cas, el magistrat Salvador Roig Tejero ha denegat l’aplicació de l’amnistia, sota l’argument que la protesta era de rebuig a la llengua castellana i contra l’homenatge a Cervantes. Alerta Solidària denuncia que no “no és igual de difícil assolir l’amnistia quan qui la sol·licita és un agent uniformat”.
L’expedient disciplinari
Més d’un any després de destapar la trama, aquest mitjà va poder accedir a l’expedient disciplinari incoat a l’agent pel director general de la Policia, d’on una part rellevant i extensa d’informació havia estat eliminada. La instrucció recull que l’expedientat va reconèixer haver creat el correu electrònic fictici laforjabaixemporda@protonmail.com i que el 15 de juliol de 2020 va facilitar al sergent un accés a la pàgina web d’una organització que la Comissaria General d’Informació estava investigant.
D’acord amb la informació visible de l’expedient, els superiors van ordenar a l’agent inculpat que no dugués a terme el seu plantejament i, per tant, li van atribuir una falta de caràcter greu per “desobediència als superiors en l’exercici de les funcions i l’incompliment de les ordres rebudes”.
