Tot i fer dècades que es debat sobre si la jornada escolar intensiva és millor que la partida, no hi ha evidències conclusives que demostrin que la jornada matinal té els avantatges pedagògics i socials amb què es promou. Ben al contrari, les recerques internacionals i estatals apunten al fet que és una alternativa ineficient i inequitativa.
És ineficient perquè no millora el rendiment acadèmic, és a dir, els aprenentatges. Les investigacions demostren que, en realitat, el rendiment escolar no té relació amb el tipus de jornada lectiva, sinó que depèn de la qualitat i les metodologies emprades. Els estudis cronobiològics també desmenteixen la idea que la jornada matinal aprofita les hores de màxim rendiment i, en canvi, assenyalen que genera costos per a la salut: sobrecàrrega lectiva intensa, dificultat d’atenció, i associen un horari de l’àpat de migdia massa tardà a riscos d’obesitat, sobrepès i diabetis.
I és inequitativa perquè perjudica l’alumnat més vulnerable. A la pràctica, amb la jornada intensiva molts centres educatius acaben tancant a la tarda i desapareix el servei de menjador escolar, tal com han demostrat diversos informes. No es tracta, per tant, d’un canvi innocu. No és una simple reorganització horària amb què es manté menjador i tardes obertes, sinó un canvi regressiu que privatitza el temps que l’escola deixa de cobrir deixant-lo a expenses de les famílies.
A Catalunya, el síndic de greuges ha denunciat l’impacte negatiu de la jornada intensiva a secundària, alertant dels problemes que ha generat el tancament de les cantines, la manca d’accés a ajuts i beques menjador i la desatenció als migdies i a la tarda dels col·lectius adolescents més vulnerables. Amb una taxa de pobresa infantil que supera el 30 % no sembla que aquesta sigui la millor opció de canvi, i molt menys implantar-la a primària.
A Catalunya, el síndic de greuges ha denunciat l’impacte negatiu de la jornada intensiva a secundària, alertant dels problemes que ha generat el tancament de les cantines, la manca d’accés a ajuts i beques menjador i la desatenció als migdies i a la tarda dels col·lectius adolescents més vulnerables
De fet, l’horari matinal està en retrocés internacional, després d’haver comprovat que arreu on s’ha implantat perjudica l’alumnat més vulnerable, eixampla les desigualtats i impedeix la millora educativa. A hores d’ara, l’horari intensiu és una anomalia a escala europea, on la jornada més habitual en l’educació obligatòria inclou una pausa per dinar i finalitza a les primeres hores de la tarda.
A Espanya i a Catalunya, en canvi, encara s’impulsa per raons diverses (l’administració hi ha trobat una bona via d’estalvi), però sobretot com a reivindicació sindical de millora de les condicions laborals dels docents. Tanmateix, la legítima lluita del professorat per obtenir millors horaris laborals no hauria de condicionar el servei públic que les escoles presten i, encara menys, contribuir a ampliar encara més les desigualtats ja existents.
Si en el rerefons del debat sobre l’horari escolar hi ha la voluntat real de millorar la qualitat i l’equitat de l’educació i el benestar dels infants i adolescents, és del tot necessari fugir del dilema entre la jornada contínua i partida i apostar per altres opcions horàries menys lesives.
Una alternativa és la proposta d’Educació a l’hora de la Fundació Bofill, que aposta per avançar cap a uns horaris equitatius i de qualitat, amb horaris d’entrada i sortida més flexibles, on s’integrin aprenentatges formals i no formals, treball conjunt del professorat i d’altres agents socioeducatius, amb temps per descansar i menjar, i amb una jornada que acabi a mitja tarda, adaptable a les necessitats i característiques dels alumnes i les realitats familiars. Escoles i instituts plens d’oportunitats per a l’alumnat, i alhora beneficiosos per a educadors i docents, que, en lloc de tenir un horari rígid i estressant, poden optar per una jornada laboral flexible en funció de les seves responsabilitats
i gaudir d’una organització del treball més sostenible i saludable.
