Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L’escola no pot suplir la manca de polítiques de conciliació

És beneficiós un model educatiu amb una jornada intensiva en lloc d’una de partida?

/ Ra Malazo

El debat sobre la implantació de la jornada continuada al sistema educatiu català, i en general al d’arreu, està ple de controvèrsies de difícil conciliació. Sovint, tant la seva defensa com el seu rebuig es presenten embolcallats amb arguments que intenten convèncer dels beneficis de la seva implantació, o per contra, dels seus desavantatges, depenent dels interessos de qui els addueix.

Una de les dificultats que ens trobem en abordar la qüestió del model horari és que a l’escola se li exigeix, cada vegada més, que doni cobertura a tot el que la nostra estructura familiar no permet satisfer per les innombrables exigències que ens imposa la vida laboral, i se li demana que doni resposta a la manca de polítiques destinades a afavorir una organització de la vida amb possibilitats de conciliació i a combatre les causes que generen les diferents fractures socials: un índex inassumible de pobresa infantil, precarietat laboral, jornades de treball exhaustives de mares i pares.

Partint d’aquest context, es fa difícil debatre sobre els beneficis d’una jornada partida o continuada sense parlar de la necessitat d’un canvi de model. Seria incoherent que, mentre que es defensa la reducció dels horaris laborals per afavorir el repartiment i la conciliació i caminar cap a l’equitat, des del sindicat no apostem per defensar la mateixa fórmula per a l’escola, per assolir una distribució horària més saludable que, sens dubte, s’aconseguiria amb un horari intensiu. Aquest canvi de model implica que el temps de lleure, actualment tan desprestigiat i precaritzat, passi a ser considerat temps educatiu. En definitiva, ampliar el significat de què s’entén generalment per educar.

Alguns indicis apunten que el Departament d’Educació no contempla la possibilitat d’estendre la jornada continuada malgrat la valoració positiva que en fan les famílies, el professorat i l’alumnat de les 25 escoles que formen part de l’experiència pilot: una jornada contínua a les escoles d’infantil i primària que es va iniciar el curs 2012-2013. L’administració ha rebutjat de manera sistemàtica la sol·licitud d’altres centres que compleixen els requisits per formar part del pla i fins i tot planteja la possibilitat de revisar l’horari de secundària.

Sovint escoltem tòpics com que la jornada continuada fomenta el fracàs escolar i la segregació, sense tenir en compte que aquests són problemes estructurals que existeixen de manera dramàtica en el sistema educatiu català des de fa molts anys i no s’ha treballat per erradicar-los

No es pot obviar la complexitat del debat. El departament sap que, prengui la decisió que prengui, tindrà defensors i detractors. Ara bé, tampoc es pot renunciar a treballar per millorar la distribució d’hores que dediquem al treball i a l’escola. I encara més, és un deure de l’administració atendre les demandes de la ciutadania cap aquest canvi de model, tenint en consideració les diferents realitats del territori català en què moltes vegades els llargs trajectes als centres escolars allarguen encara més la jornada.

El debat ha de canviar de prisma i allunyar-lo d’opinions tendencioses i alhora errònies dels qui defensen l’horari partit. Sovint escoltem tòpics com que la jornada continuada fomenta el fracàs escolar i la segregació, sense tenir en compte que aquests són problemes estructurals que existeixen de manera dramàtica en el sistema educatiu català des de fa molts anys i no s’ha treballat per erradicar-los. Si partim de les valoracions de l’experiència pilot, es pot concloure que la jornada intensiva no ha provocat ni un augment ni una disminució del fracàs escolar.

L’aposta per la jornada continuada té òbviament unes implicacions econòmiques. Treballar per un país amb uns serveis escolars públics va associat a un canvi de jornada que inclogui el manteniment de l’oferta becada de menjador i l’extensió de l’horari amb una cobertura d’oferta d’activitats de lleure completament pública, allunyant-se del model actual, en el qual cada vegada més es relega la gestió del temps del migdia a empreses de lleure privades que precaritzen el personal que atén els nostres fills i filles.

Article publicat al número 539 publicación número 539 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU