El Tribunal Suprem del Regne Unit avaluarà els dies 20 i 21 de febrer els arguments d’apel·lació que la defensa del periodista Julian Assange ha presentat contra la seva extradició als Estats Units. La vista se celebrarà en absència de l’acusat, que des de fa cinc anys es troba en una cel·la de la presó d’alta seguretat del municipi de Belmarsh, situada sobre la llera dreta del Tàmesi i a uns vint quilòmetres del centre de Londres. Anteriorment, el fundador de Wikileaks havia estat reclòs durant set anys a la seu de l’ambaixada de l’Equador a la capital britànica.
La vista judicial serà l’última oportunitat en territori britànic d’aconseguir frenar el vol d’extradició a l’altra banda de l’Atlàntic, on previsiblement seria condemnat a cadena perpètua per haver publicat informació confidencial dels departaments d’Estat i Defensa. Davant d’un desenllaç negatiu, caldrà veure si el Regne Unit acataria o no, una sentència contrària a l’extradició del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (on la defensa ja ha anunciat que presentarà recurs), ja que malgrat que el Brexit i l’abandonament de la Unió Europea continua sent membre del Consell d’Europa.
A Catalunya, en els últims mesos s’ha desenvolupat una intensa campanya solidària amb Assange a través del Grup Català de suport al Moviment Internacional FreeAssangeWave
A Catalunya, en els últims mesos s’ha desenvolupat una intensa campanya solidària amb Assange. El Grup Català de suport al Moviment Internacional FreeAssangeWave el passat 4 d’octubre va presentar prop de 3.000 signatures a la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, a qui van demanar que la cambra parlamentària intercedís contra l’extradició del periodista. També han impulsat la presentació i aprovació de mocions als plens d’ajuntaments del país. Aquest dimarts a les set de la tarda han convocat una concentració a les portes del consolat britànic de Barcelona, situat al número 477 de l’avinguda Diagonal. S’hi han aplegat centenars de manifestants.
Nombroses personalitats del món del periodisme i del dret han alçat la veu els últims dies per reclamar que es denegi l’extradició d’Assange als Estats Units, com ara John Mearsheimer, professor de relacions internacionals a la Universitat de Chicago. “Si els periodistes dels Estats Units fossin enviats a la presó per publicar informació classificada, les presons dels Estats Units estarien plenes d’alguns dels reporters més famosos del New York Times, el Washington Post i el Wall Street Journal“, alerta l’acadèmic.
Revelacions del cas Couso
Assange va publicar l’any 2010 més de 400.000 documents secrets i comprometedors sobre la guerra de l’Iraq, 90.000 sobre la d’Afganistan i 800 amb relació a les activitats il·legals al camp de concentració de Guantànamo, així com 250.000 cables diplomàtics que van desencadenar protestes arreu del món i dimissions de responsables polítics i del poder econòmic.
Les filtracions de Wikileaks van donar poderosos arguments a la mobilització del 15-M i a la Primavera Àrab. Entre les revelacions hi havia la conxorxa diplomàtica que va impedir que s’investigués tres militars del cos de marines dels Estats Units per la mort del camarògraf de Telecinco José Couso a l’hotel Palestina de Bagdad. Entre els implicats a les comunicacions destapades per Wikileaks hi havia els ministres socialistes Miguel Ángel Moratinos i Juan Fernando López Aguilar.
La difusió mundial d’aquells continguts es va fer en coordinació amb alguns dels mitjans de comunicació més influents del planeta, com el diari El País, The New York Times, Le Monde, The Guardian i Der Spiegel. Així i tot, només Der Spiegel s’ha sumat a la iniciativa de mitjans de comunicació que reclamen l’alliberament de Julian Assange, conjuntament amb Reeflets.Info (Estat francès), Blast (Estat francès), Vilaweb (Països Catalans), la Directa (Països Catalans), Il Fatto Quotidiano (Estat italià), Mediapart (Estat francès), Inside Story (Grècia), The Wire (Índia) i InfoLibre (Estat espanyol).
