Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La lluita contra la crisi climàtica és una lluita per la justícia social

Som molts els que sovint ens preguntem què o qui hi ha darrere del moviment ecologista tan tendenciós darrerament a escala mundial. Si és una metodologia més de 'greenwashing' (rentat d’imatge verd) per a molts lobbys del model capitalista actual, si és un sacsejador de consciències que ens intenta culpabilitzar de la nostra existència o si realment ens estem creient que estem davant d’una emergència ecosocial que ha de canviar per complet les agendes polítiques i econòmiques mundials

/ Roser Pineda

Som molts els que sovint ens preguntem què o qui hi ha darrere del moviment ecologista tan tendenciós darrerament a escala mundial. Si és una metodologia més de greenwashing (rentat d’imatge verd) per a molts lobbys del model capitalista actual, si és un sacsejador de consciències que ens intenta culpabilitzar de la nostra existència o si realment ens estem creient que estem davant d’una emergència ecosocial que ha de canviar per complet les agendes polítiques i econòmiques mundials.

La crisi climàtica està tenint repercussions importants sobre els sistemes naturals, tal com moltes evidències científiques segueixen apuntalant. L’increment de la temperatura està canviant els patrons climàtics mundials augmentant el nombre de fenòmens meteorològics extrems. S’estan reportant extincions d’espècies degudes a l’escalfament global. A més, són molts estudis que demostren canvis en la fenologia, reproducció i comportament de moltes espècies amb conseqüències incertes sobre el seu futur. El canvi climàtic està afectant la regulació de nutrients a escala global i està creant desequilibris estructurals de repercussió desconeguda. De fet, un dels grans inconvenients de la presa de decisions lligada a la crisi climàtica és que les seves conseqüències són molt incertes, ja que existeixen processos retroactius de difícil predicció.

Tot i que la lluita ecologista s’ha focalitzat sovint en els efectes sobre la natura, els humans podem sortir realment perjudicats d’aquesta alteració climàtica. La crisi climàtica augmenta les víctimes de fenòmens meteorològics extrems, incrementa els damnificats per incendis forestals, provoca migracions massives forçades, augmenta la inseguretat, altera la disponibilitat d’aigua potable, disminueix el rendiment del sector primari, crea insuficiència de recursos, fomenta la desnutrició, etcètera. Malgrat que el nostre model de vida té conseqüències molt greus sobre la vida del planeta, si es deixen de banda els humans, aquestes conseqüències tindrien una gran repercussió en els ecosistemes actuals, però la Terra sobreviuria, amb altres espècies, altres processos i altres estructures. La vida a la Terra ha patit extincions massives al llarg de la història i la vida ha continuat, de manera diferent, però no ha cessat. La diferència ara és que el causant som els humans, que exercim una pressió a una velocitat mai reportada abans per cap altra espècie. I som els humans els que en podem sortir molt malparats si volem conservar una relació amb el medi com la que hem mantingut durant la nostra existència.

Una dona té cinc vegades més possibilitats de morir davant d’un esdeveniment climàtic extrem que un home

Ara bé, en les societats actuals l’impacte de la crisi climàtica no és igual sobre totes les persones, sinó que afecta més els grups més vulnerables, com per exemple col·lectius en situació de pobresa, gent gran o dones. En un context amb més incertesa i inseguretat, les classes populars són les que en poden sortir més malparades. Segons estudis recents, una dona té cinc vegades més possibilitats de morir davant d’un esdeveniment climàtic extrem que un home. La lluita ecologista no pot anar deslligada d’una lluita per la justícia social i l’erradicació de les desigualtats. Però els moviments socials tampoc poden desvincular-se de la lluita ecologista. El replantejament de la lògica de mercat per a la redistribució de la riquesa necessita fer-se des de la base limitada de recursos en la qual els humans existim. L’única manera d’aconseguir societats justes passa per models socioeconòmics que garanteixin socialment i ambientalment el futur de totes les persones i del medi en què vivim.

Per frenar la crisi climàtica i aconseguir més justícia social cal canviar el model socioeconòmic i apostar per un decreixement i descarbonització de l’economia, i crear sistemes que assegurin una relació sostenible amb el planeta. L’erradicació de les desigualtats requereix rebaixar el nostre estil de vida a nivells més sostenibles, i ser capaços de renunciar a molts dels nostres hàbits de consum. A més, la sobrepoblació humana crea importants desafiaments en l’àmbit ambiental, i evitar la sobreexplotació de recursos passa per una disminució de la població mundial mitjançant l’educació, la conscienciació i la llibertat a decidir sobre la nostra reproducció.

Potser sí que darrere del moviment ecologista trobem una moda per fer-nos sentir menys culpables de la nostra existència, i potser les empreses s’aprofiten d’aquest sentiment per vendre més. No obstant, és imprescindible que aquest moviment estigui present i que vagi en direcció a canviar profundament el model ecosocial actual en un context on les emergències climàtiques i socials són cada vegada més greus. La lluita per frenar el canvi climàtic és més que mai una lluita per a una societat més justa.

Article publicat al número 491 publicación número 491 de la Directa