La pràctica de la llibertat

Des de la perspectiva europea, i més concretament des de la ibèrica, entenem per naturisme un moviment ampli i divers, basat en una idea general de reconciliació amb la natura, de retorn a allò que es considera més natural. La Federació Naturista Internacional, que representa algunes associacions nacionals d’àmbit europeu, va suggerir aquesta definició l’any 1974: “El naturisme és una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la pràctica de la nuesa en comú, amb la finalitat d’afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient”.

Dins l’arbre del naturisme s’encabeixen diferents branques; ideologies i pràctiques que apunten cap a aquest objectiu. Una d’elles és la voluntat de preservar el medi ambient i de promoure la igualtat i el respecte cap a les persones i la resta d’espècies (mitjançant l’ecologisme, el vegetarianisme o el feminisme). D’altres, com el nudisme o la naturopatia, intenten escurçar la distància que ens separa de l’entorn natural, aportant beneficis per a la nostra salut física i mental.

En aquest dossier ens centrarem en el nudisme, potser la més estigmatitzada de les pràctiques que conformen l’estil de vida naturista. Una pràctica que es fonamenta en la tolerància i el respecte cap al proïsme i la natura. Es reivindica l’acceptació del cos humà nu com a quelcom natural, no intrínsecament sexual ni tampoc obscè o censurable, subratllant la bellesa inherent en tots els cossos, més enllà dels cànons estètics dictats pel capitalisme.

Les amenaces del nudisme avui

Fa anys que des d’associacions i federacions es treballa de manera altruista per la defensa del naturisme, organitzant activitats per promoure’l i facilitant la coneixença interpersonal i l’intercanvi d’informació. També duen a terme una tasca de mediació amb les administracions. L’any 2018, es van dirigir al Síndic de Greuges de Catalunya, que va elaborar una resolució instant als ajuntaments a executar una promoció activa del nudisme i a senyalitzar convenientment els espais. Recentment, han sorgit col·lectius més específics dins del naturisme, representant a sectors minoritaris o vulnerables, com el grup de Joves Naturistes del Club Català de Naturisme, una iniciativa adreçada a un públic d’entre 18 i 35 anys.

 

Si bé arreu del litoral dels Països Catalans hi ha prop de 200 platges d’ús nudista, des de fa uns quants anys, en algunes platges on majoritàriament es concentraven persones nues, cada cop hi trobem més gent amb banyador. Un cas remarcable és la textilització de la platja de l’Illa Roja (Begur), que ha aparegut als mitjans de comunicació com un dels molts exemples dels conflictes que es donen en la convivència entre nudistes i els cada cop més nombrosos tèxtils.

Cal apuntar també a la manca d’una senyalització que delimiti i protegeixi els espais nudistes. Tot i que la situació ideal seria la de convivència i respecte mutu entre nudistes i persones que utilitzen banyador –circumstància que ja s’esdevé en diversos indrets del territori–, encara és una necessitat mantenir zones on el nudisme sigui majoritari i amb la deguda senyalització. El predomini de banyistes amb roba als espais d’ús nudista posa en risc la pervivència del nudisme, ja que genera incomoditat als nudistes “consolidats” i dificulta el procés d’aquelles persones nouvingudes que s’hi estan iniciant.

 

Segimon Rovira és President de la Federació Naturista-Nudista de Catalunya i Ivan Vera és Membre del grup de Joves del Club Català de Naturisme. 

Algunes qüestions legals

• El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) inclou el cos humà i, per tant, la nuesa dins del dret a la llibertat d’expressió. El TEDH remarca que aquesta no es pot considerar immoral o ofensiva, pel fet que és l’estat natural de les persones.
• Els mapes d’espais d’ús nudista no pretenen limitar el nudisme només als indrets indicats. La seva finalitat és assenyalar les zones on la pràctica del nudisme és usual. A excepció dels municipis amb ordenances que ho regulen, es pot estar sense roba en qualsevol indret, tant a la costa com a l’interior del territori, preferentment en paratges naturals poc concorreguts.
• Segons la legislació vigent a l’Estat espanyol (Llei Orgànica 5/1988), el nudisme està permès a qualsevol espai públic. Així i tot, municipis com Barcelona o Platja d’Aro han prohibit explícitament aquesta pràctica mitjançant les seves ordenances, excepte a les zones indicades o tradicionalment nudistes.
• La senyalització a les platges d’ús nudista no pot ni pretén restringir cap opció de bany. La seva funció és proporcionar informació d’utilitat tant als nudistes (per donar seguretat) com a les persones que no vulguin compartir espai amb banyistes nudistes.

---

Com inciar-se en el nudisme?