Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La Riera de Merlès, entre la massificació turística i les restriccions sanitàries

Comença la temporada de bany a la Riera de Merlès, com a tants altres rius del país, amb la incertesa de com anirà l’estiu. Al problema de la massificació de banyistes, difícil de gestionar cada temporada, enguany s’afegeixen les restriccions sanitàries, que en limitaran encara més l’accés. Arran d’una recomanació publicada el 23 de maig pel Ministeri de Sanitat espanyol, que desaconsella el bany i els usos recreatius en gorgs i zones de bany d’aigua dolça pel risc de presència del virus, els municipis riberencs estan estudiant les mesures de regulació o inclús de prohibició de visitants

Massificació de banyistes al gorg del Molí de la Farga el passat estiu / Arxiu

La riera de Merlès recorre nou municipis –Borredà, Gaià, la Quar, les Llosses, Lluçà, Puig-reig, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà i Santa Maria de Merlès– de quatre comarques diferents –Osona, Bages, Berguedà i Ripollès–, és un espai natural protegit i des de l’any 2017 hi està restringit l’accés per una ordenança reguladora supramunicipal. Els ajuntaments, petits i amb baix pressupost, són els encarregats d’aplicar les mesures sobre el terreny, però reclamen més ajuda i suport d’altres administracions. Un dels principals problemes que pateix la riera és la gran afluència de persones que la visiten entre els mesos de juny i agost, majoritàriament els caps de setmana. Els llocs més concorreguts són els gorgs del curs baix, localitzats sobretot als municipis de Santa Maria de Merlès i les Llosses.

Les conseqüències d’aquesta massificació són la proliferació de deixalles, la contaminació de l’aigua, el xivarri que pertorba la fauna –en alguns casos amb equips de so de gran potència–, les pintades a les roques, l’estacionament de vehicles obstaculitzant vies i accessos o el trencament de tancats elèctrics. Però hi ha altres danys menys visibles que també són rellevants. Les persones, en desplaçar-se pel riu, trepitgen les pedres aixafant els organismes que hi viuen a sota, els macroinvertebrats, uns animals sense esquelet intern que són fonamentals per a l’equilibri de l’ecosistema aquàtic.

Les persones, en desplaçar-se pel riu, trepitgen les pedres aixafant els organismes que hi viuen a sota, els macroinvertebrats, uns animals sense esquelet intern que són fonamentals per a l’equilibri de l’ecosistema aquàtic

El debat per trobar possibles solucions contempla la major o menor regulació, el cobrament de taxes o fins i tot la prohibició d’accés. Una de les mesures assajades la temporada passada a les Llosses va tenir efectes positius: la restricció de l’accés motoritzat i l’habilitació de pàrquings gratuïts. El fet de no poder arribar amb vehicle a peu de gorg, sinó caminant quinze o vint minuts fent un recorregut assequible fins i tot per a la canalla, limita el transport de taules, cadires, equips de so, neveres, envasos i para-sols als objectes que poden carregar les persones per elles mateixes, autoregulant l’afluència als gorgs.

Un grup de voluntàries del Projecte Rius fent un estudi a la Riera de Merlès |Fèlix Vázquez

 

Per en Santi, responsable d’un càmping de la zona i gran coneixedor de l’entorn natural de la Riera de Merlès, la solució no passa per la prohibició ni el cobrament de taxes, que dona lloc a un turisme “de classe”, sinó per la conscienciació. “Les taxes donen dret a l’excés perquè has pagat”. Creu que l’experiència de la restricció de vehicles a les Llosses de l’estiu passat ha sigut positiva i es podria estendre a altres llocs del curs del riu. Valora negativament que no es va aprofitar per fer conscienciació i explicar la realitat de l’espai natural. Defuig, però, de la criminalització de les habitants que venen de les ciutats i massifiquen els gorgs. “Tothom té dret a gaudir dels espais naturals, les persones no tenen la culpa de viure tancats a les ciutats i necessiten sortir, encara més després del confinament”.

Però per controlar els accessos es necessita contractar personal per fer-ho, i els municipis no poden o no volen assumir-ho econòmicament. El veïnat fa temps que reclama una estratègia comuna de tots els ajuntaments afectats per donar una solució al problema de la massificació, però denuncien manca de voluntat política per part de les institucions, tant per part d’alguns ajuntaments com del Consell Comarcal del Berguedà i la mateixa Generalitat, que administra el Cos d’Agents Rurals.


Restriccions per la COVID

Mentre els municipis de la Riera de Merlès encara estudien com aplicar les recomanacions sanitàries a les banyistes que visitin els gorgs aquest estiu, altres ajuntaments veïns ja han anunciat les seves mesures. És el cas de Campdevànol, al Ripollès, on la setmana passada l’alcaldessa Dolors Costa va informar que “com que l’ajuntament no té recursos per garantir les mesures mínimes de seguretat ni limitar l’aforament a la meitat, hem decidit tancar el torrent de la Cabana”. Per no perjudicar el sector turístic, però, Costa va dir que “qui pernocti a Campdevànol i faci despesa podrà tenir accés a poder passejar pel torrent”.

El model de regulació als gorgs de Campdevànol és diferent de la Riera de Merlès. La gestió es fa a través de l’empresa de seguretat Protecta, que s’encarrega de contractar el personal que controla l’accés i la neteja i també de cobrar les taxes de 5 euros per persona i 3 euros per estacionar el vehicle a l’entrada. Les banyistes porten una polsera identificativa i l’aforament està limitat 500 persones per dia.


Un patrimoni natural per conservar

La Riera de Merlès és un dels afluents més importants del vessant esquerre del Llobregat, té un recorregut aproximat de 47 quilòmetres i neix de la unió de diversos torrents als Rasos de Tubau. A l’entorn del riu hi viu un gran nombre d’espècies autòctones, entre les quals destaquen la llúdriga, la geneta, el cabirol, el gamarús, el blauet o el cranc de potes blanques. Aquest darrer és una de les espècies més amenaçades arran de la introducció de dues espècies invasores als anys setanta, el cranc americà i el cranc senyal. Aquests crancs són molt agressius, modifiquen gran part de l’hàbitat on es troben i són vectors o portadors del fong afanomicosis, que perjudica els crancs autòctons. L’afanomicosi també es propaga a través de la roba i les sandàlies de les persones que es banyen als rius, per això el nudisme redueix aquest impacte.

Una iniciativa que contribueix a la conservació de la Riera de Merlès és el Projecte Rius, promogut per l’Associació Habitats arreu del país amb l’objectiu de fomentar “la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius”

Una iniciativa que contribueix a la conservació de la Riera de Merlès és el Projecte Rius, promogut per l’Associació Habitats arreu del país amb l’objectiu de fomentar “la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius”. L’associació orienta i dona suport a un grup de veïnes que monitora el tram fluvial al seu pas pel municipi de les Llosses. Dos cops l’any es mesura el cabal, s’analitza l’aigua i s’obtenen mostres d’algues i macroinvertebrats. Aquest darrer mostreig és molt rellevant, ja que la presència d’aquests minúsculs animals indica el nivell de qualitat biològica. Si la qualitat és bona, hi ha moltes més espècies. Si és dolenta, hi pot haver molts individus, però poques espècies.

En els darrers anys s’ha observat que hi ha una disminució tant quantitativament com qualitativament d’aquests macroinvertebrats, essent un exemple clar l’Ephemera danica –les mosques de maig–, uns efemeròpters que fa un parell d’anys oferien un espectacle en el moment de l’eclosió i que cada vegada costen més de trobar. Caldrà veure si les restriccions pel virus contribuiran a la recuperació ecològica de la Riera de Merlès.