Feia molts anys que la diada de Sant Jordi no era escenari d’una mobilització, explícitament reivindicativa, en defensa de la llengua catalana. Ho ha tornat a ser aquest vespre amb una manifestació per exigir “accions urgents” que protegeixin el català davant el “retrocés històric”, com s’hi ha referit la plataforma Sant Jordi per la Llengua, i que en promoguin l’ús social.
La darrera enquesta d’usos lingüístics de la població indica que només un terç (32,6%) de la població catalana té el català com a llengua habitual.
L’enquesta d’usos lingüístics de la població indica que només un terç (32,6%) té el català com a llengua habitual
15.000 persones, segons xifra l’organització –dada que la Guàrdia Urbana rebaixa a 2.000– han participat en la manifestació, convocada al centre de Barcelona, i a la qual s’han adherit una trentena d’organitzacions: des d’Òmnium Cultural, l’ANC, el Sindicat de Llogateres, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, a la Plataforma per la Llengua, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, el Centre Irídia, el CIEMEN i els sindicats CGT, Intersindical o COS. La manifestació ha recorregut el carrer de Pelai, la plaça de Catalunya, la Via Laietana i el carrer Princesa, per finalitzar al costat del Born Centre Cultural i de Memòria, amb parlaments finals de Màrius Serra, Maria Rovira (Oye Sherman) i Naoufal Amrani Ouazzani Semmari. Sota la batuta de la periodista Laura Aznar ho han reblat amb les actuacions de Jèssica Pulla i el grup Svetlana.
“Sorgeix de la necessitat de canalitzar la frustració i la tristesa pel decreixement de l’ús social del català en forma d’acció política; de tornar a prendre els carrers i recuperar l’esperit reivindicatiu de la diada de Sant Jordi, que en els darrers anys ha viscut una folklorització i les institucions, enguany, fins i tot, han buscat desvincular-la de la cultura i la llengua catalanes”, planteja Núria Alcaraz, una de les portaveus de la mobilització.
“Sant Jordi ha viscut una folklorització i les institucions, enguany, fins i tot, han buscat desvincular la diada de la llengua catalana”, planteja Núria Alcaraz, una de les organitzadores
En fer la crida a la mobilització per la diada, la plataforma Sant Jordi per la Llengua ha recordat el precedent de la manifestació del 23 d’abril de 1985, que, en aquell cas, va ser fortament reprimida i amb la intervenció policial “va causar ferits entre manifestants, paradistes i passejants”. “Quatre dècades després, la situació de la llengua no ha fet més que agreujar-se”, exposa un manifest de la plataforma. “Viure plenament en català ha esdevingut utòpic al comerç, la sanitat, l’ensenyament, el cinema o la justícia, mentre la llengua ha esdevingut el quart motiu de discriminació a Barcelona”, recull el text.
Sant Jordi per la Llengua adreça les seves demandes a l’Ajuntament de la capital, com ara garantir l’atenció en català als serveis que depenen del consistori, augmentar els recursos del Centre de Normalització Lingüística i emprar el català a totes les comunicacions.
“Considerem que Barcelona com a capital ha de ser capdavantera en la defensa del català; la imatge que projecta al món ha de tenir aquesta visió de país i, a més, Barcelona i la seva rodalia és on el català decreix més, i on el model turístic i econòmic té una gran afectació en els usos lingüístics”, explica Alcaraz sobre la decisió de centrar la protesta a la ciutat i focalitzar les demandes al govern de Jaume Collboni.
La plataforma Sant Jordi per la llengua focalitza les demandes en l’Ajuntament de Barcelona perquè denuncia que és a la capital i la seva rodalia “on el català decreix més”
Segons defensa la plataforma Sant Jordi per la Llengua, la debilitat en què ara es troba el català ha de vincular-se amb el model de ciutat. “La Barcelona feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, i afavoreix la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol”, exposen les convocants en un manifest.
“L’enorme percentatge de lloguer de temporada ens fa pensar que es prioritza l’habitatge per a persones d’alt nivell adquisitiu que venen sense voler arrelar; que no necessitaran aprendre català, alhora que aquesta realitat expulsa les comunitats i trenca el teixit associatiu dels barris, que són la columna vertebral del català, i que cal reivindicar com a eina potent pel català com a llengua de cohesió social i per garantir-ne el futur a la ciutat”, argumenta Alcaraz.
Per Alcaraz, el teixit associatiu és una “eina potent pel català com a llengua de cohesió social” i el lloguer de temporada “l’expulsa”
Les convocants denuncien que el català pateix una minorització que, consideren, està vinculada a processos de gentrificació, la desprotecció legal de la llengua i els insuficients recursos per facilitar i garantir l’aprenentatge de la llengua catalana.
Per això, reclamen mesures per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a cobrir la demanda formativa de català. “Entenem que la llengua és una reivindicació que va lligada a la reivindicació de drets socials, sense els quals tampoc no podem garantir el català com a llengua de cohesió”, remarca Alcaraz.
