La pròxima setmana els ulls de moltes dones miraran cap a l’Argentina. El 29 de desembre el Senat del país sud-americà vota el projecte de despenalització de l’avortament que d’aprovar-se sumarà un nom més a l’encara curta llista de països que conceben la interrupció de l’embaràs com un dret més de les dones.
La iniciativa, impulsada pel mateix president Alberto Fernández i validada fa unes setmanes per la Cambra Baixa, legalitza l’avortament fins a la setmana catorze de gestació de manera integral i gratuïta. El termini queda suprimit quan es tracta d’un embaràs producte d’una violació, per a les menors de tretze anys o en cas de risc per a la mare. Les menors de tretze, requeriran l’acompanyament d’un familiar o adult de referència; a partir d’aquesta edat, si no hi ha riscos greus per a la salut, es considera que la jove ja té plena capacitat per donar el seu consentiment. També habilita l’objecció de consciència dels professionals que s’oposen a aquesta pràctica.
A l’Argentina es practiquen entre 370.000 i 520.000 avortaments il·legals cada any i 38.000 dones són hospitalitzades anualment per interrupcions de l’embaràs mal executades. Des de 1983, 3.000 dones han mort per aquesta causa
Segons dades donades a conèixer per la secretària Legal i Tècnica de la Presidència, Vilma Ibarra, a l’Argentina es practiquen entre 370.000 i 520.000 avortaments il·legals cada any i 38.000 dones són hospitalitzades anualment per interrupcions de l’embaràs mal executades. Des de 1983, 3.000 dones han mort per aquesta causa. “Si [aquestes dades] fossin masculines, s’hauria legislat ja fa temps”, va dir Ibarra durant el debat al Congrés.
Després de més de vint hores de discussió, el projecte va recollir 131 vots a favor, 117 en contra i sis abstencions. Fa dos anys, quan es va intentar aprovar una altra norma de les mateixes característiques, la diferència entre partidaris i detractors va ser de tan sols quatre vots –129 contra 125 i una abstenció. La votació es va perdre després, a la Cambra Alta, per 38 a 31 (dues abstencions i una absència). Aquest cop, el marge ha estat més ampli: catorze vots i cinc abstencions més. És ara que comença l’etapa més complicada.
Votació “ajustada” al Senat
La votació al Senat, presidit per l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, tindrà lloc el dimarts i es preveu molt estreta. L’oficialisme té majoria a la Cambra, però això no li garanteix els suports suficients perquè les divisions respecte al tema es donen a l’interior dels partits. Ara com ara, encara no hi ha claredat sobre el nombre de vots que suma cada bloc. Segons alguns mitjans argentins, hi hauria entre dos i cinc senadors indecisos, suports que ballarien tant de l’oficialisme com de l’oposició. En cas d’empat, dirimeix el vot de la presidenta, que el 2018 va apostar a favor (tot i que sempre s’hi havia mostrat contrària). “Són votacions ajustades i que es defineixen minut a minut”, explica Mónica Macha, diputada de la coalició oficialista Frente de Todos i presidenta de la Comissió de Dones i Diversitat del Congrés. “Hi ha senadors que per no rebre pressions no volen fer públic el seu vot, la qual cosa és respectable”, afegeix.
L’oficialisme té majoria a la Cambra, però això no li garanteix els suports suficients perquè les divisions respecte al tema es donen a l’interior dels partits. Ara com ara, encara no hi ha claredat sobre el nombre de vots que suma cada bloc
Les activistes, que són conscients que “els vots canvien”, aposten a mantenir la seva “capacitat de pressió i acció”, apunta Celeste Mac Dougall des de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït. L’organització ha creat una comissió específica que es dedica a sensibilitzar sobre el tema a parlamentaris i parlamentàries a través de reunions, entrega de materials i treball territorial.
La imatge de la Plaça dels Dos Congressos dividida es tornarà a repetir, amb un costat tapat de mocadors teles i cartells de color verd, a favor del projecte, i l’altre, en contra, amb els mocadors i tot l’atrezzo de color de blau cel. La plaça partida esdevé la metàfora de la polarització social que provoca aquest debat. Segons els sondejos, la partició gira entorn del 42%, per una part, i el 48%, per l’altra, unes xifres que apareixen pràcticament intercanviades en funció de la marca de l’enquesta.
Arribar a la “despenalització social”
Per al president Alberto Fernández, aconseguir els vots al Senat representaria complir una de les seves promeses de campanya en un període en què donar resposta a compromisos adoptats durant l’era prepandèmica es preveu difícil. Per a Mónica Macha, és evident que “un projecte oficial ajuda a generar consensos” i, en aquest cas, Fernández és responsable “des de la seva concepció i compromís fins al desplegament de la força [política]”.
Per altra part, tant l’Església Catòlica com les esglésies evangèliques també s’han mogut per fer lobby en contra de la proposta. A mitjans de novembre, el Papa Francesc, de nacionalitat argentina, va enviar una carta de resposta a diverses dones que li demanaven un pronunciament sobre el tema: “No és un assumpte primàriament religiós”, sinó “d’ètica humana, anterior a qualsevol confessió religiosa”, va opinar.
Sembla, però, que les pressions dels sectors més reaccionaris i conservadors quedin curtes davant la campanya de sensibilització que ha fet el moviment feminista des de l’última votació, el 2018, fins avui. També abans, perquè la lluita per aconseguir aquest dret no és nova al país sud-americà. “Durant dos anys hem fet molta feina en el que anomenem la despenalització social per construir sentits socials i conscienciar que l’avortament és un dret”, indica Celeste Mac Dougall. Per la diputada Brenda Austin, part de la coalició opositora Junts pel Canvi, però que va votar a favor del projecte, el debat que es va produir el 2018, que qualifica de “profund”, va ser el factor clau que ha permès arribar a la “despenalització social, treure el tema de sota de la catifa i animar-nos a mirar-lo de cara”. Una “maduració social” que, diu la parlamentària, ha disminuït “el nivell d’agressió i virulència” del debat d’enguany, menys crispat, i “ha desdramatitzat l’escenari que es discuteix”. “Ha estat un procés més dinàmic, més respectuós i curós”, apunta Mónica Macha. “Si el 2018 va ser el moment de la sorpresa i la irrupció, el 2020 és el moment de la consolidació de la construcció transversal”, afegeix en referència al fet d’haver forjat una nova majoria “més forta i sòlida” (però encara sense saber si prou).
L’exemple de l’Argentina és observat de prop des de Mèxic fins al Brasil, passant per Xile. Les feministes llatinoamericanes aplaudeixen l’exemple de les argentines i romanen expectants a la decisió del Senat. L’aprovació d’una llei que autoritza la interrupció voluntària de l’embaràs tindrà un impacte molt fort a la regió. El país podria sumar-se a l’Uruguai, Cuba, Guayana i Guayana Francesa, tots ells amb normatives que permeten l’avortament. Amb la inclusió d’Argentina, aquesta llista guanyaria molt de pes i donaria ales a la resta de països, com Xile, que fa temps on reclamen avenços en el mateix sentit. L’Argentina pot ser el mirall de la resta de Llatinoamèrica.
