A peu de carrer sembla una església tancada, però a les dues plantes superiors hi viuen quinze persones, la majoria músics de carrer. És l’església del Sant Esperit, al número 20 del carrer Nou de Sant Francesc, una finca propietat de l’Arquebisbat de Barcelona. El jutjat de primera instància número 28 de Barcelona ha ordenat el desnonament dels ocupants del pis 2A, el pròxim 6 de maig a dos quarts de deu del matí.
L’ordre s’ha dictat contra Raul Gallegos i “ignorants ocupants” i, per tant, també afecta un altre home i el seu fill de deu anys –que està escolaritzat al barri– perquè estan vivint amb ell al mateix pis. Gallegos té 77 anys i en fa cinc que participa de l’assemblea d’habitatge Resistim al Gòtic: “Volem regularitzar la nostra situació”, insisteix.
Utilitza el terme “regularitzar”, perquè durant tres anys molts dels habitants asseguren que van estar pagant lloguers de 700 euros per pis a una associació que tenia l’edifici llogat a l’església. L’entitat subarrendava habitatges a artistes del Gòtic i alhora obria pisos turístics il·legals a l’estiu, on alguns d’ells treballaven. Davant d’això, Resistim al Gòtic relata que l’Arquebisbat va rescindir el contracte amb l’associació i és aleshores quan els habitants es van assabentar de la situació irregular en què es trobaven. “Vam continuar vivint aquí perquè no teníem a on anar”, subratlla el fill de Raul Gallegos, Gabriel.
Durant tres anys molts dels habitants van estar pagant lloguers de 700 euros per pis a una associació que tenia l’edifici llogat a l’església
Amb l’associació fora de joc, expliquen que un dia l’advocat que gestiona el patrimoni immobiliari de l’Arquebisbat els va indicar que deixessin de pagar i aviat es va obrir el primer procediment judicial. Per ara, ja s’han aconseguit frenar dos ordres de desnonament.
La majoria dels habitants pateixen una situació de vulnerabilitat econòmica i, específicament, Raul Gallegos es troba a la llista d’espera d’un pis de la mesa d’emergència. En l’actualitat, la mesa acumula 742 casos pendents d’adjudicació d’habitatge, 131 dels quals al districte de Ciutat Vella.
L’Arquebisbat ha assegurat a la Directa que “no consta que cap persona amb vulnerabilitat reconeguda estigui afectada pel procediment judicial del proper dia 6”. Però Martí Cusó de Resistim al Gòtic ho contradiu i assegura que han presentat recurs per vulnerabilitat, sol·licitant l’aplicació de la moratòria estatal.
Malgrat les circumstàncies i la moratòria de desnonaments estatal vigent, l’Arquebisbat ha tirat endavant els procediments judicials afegint, segons els habitants, que els pisos no tenen cèdula d’habitabilitat i que vol desenvolupar-hi un equipament cultural. “No té sentit que una institució religiosa que s’omple la boca de protegir persones pobres i vulnerables expulsi de casa seva persones que no tenen alternativa, i les exposi a una vulnerabilitat encara més gran de la que ja pateixen”, denuncia Cusó.
L’edifici està distribuït en dues plantes, la primera amb un únic pis gran i la segona amb dos habitatges. Gallegos, un altre habitant i el seu fill –que viuen en un dels pisos de la segona planta– són els primers amb data de desnonament, però per al 22 de maig n’hi ha un altre. La segona ordre afecta la primera planta, on viu un home de 75 anys amb problemes de salut i vuit persones més.
A banda de reclamar continuar vivint a la finca pagant un lloguer, Matías, que també és músic de carrer, explica que els agradaria poder dinamitzar un teatre que es troba a la planta baixa, tancat amb clau des de fa anys: “Voldríem obrir l’espai al barri per continuar fent la funció de laboratori cultural”.
Altres propietats immobiliàries de l’Església
Tot i que l’Arquebisbat no ha faciltiat les dades sobre el nombre d’habitatges que posseeix a Ciutat Vella i si hi ha altres procediments oberts en altres propietats, Resistim al Gòtic denuncia que la finca del carrer Nou de Sant Francesc no és un cas aïllat. Cusó explica que al Gòtic acompanyen el cas d’un altre bloc de la congregació dels felipons i gestionat per l’Arquebisbat, al número 3 del carrer Cecs de la Boqueria.
En un dels pisos hi viu una família amb tres menors d’edat que paga un lloguer i que està pendent d’accedir a un pis protegit. “L’edifici es troba en condicions lamentables i els veïns hi viuen en condicions pràcticament d’infrahabitatge. Hi ha hagut narcopisos i incendis, per les males infraestructures, que posen en risc la seguretat”, denuncia el militant.
L’abril del 2022, una mare i el seu nadó d’un any van ser expulsats d’un pis que l’Arquebisbat de Barcelona havia rebut d’una herència
Tampoc és la primera vegada que l’Arquebisbat desnona persones de les seves propietats. L’abril del 2022, una mare i el seu nadó d’un any van ser expulsats d’un pis que l’Arquebisbat de Barcelona havia rebut d’una herència, al número 163 del barri de Poble-sec. O el juny de 2024, van desallotjar un grup de sense sostres que vivia al porxo de l’església del Patriarca Abraham, al barri de la Vila Olímpica.
“Ens consta que tant l’Arquebisbat com les congregacions que hi estan vinculades tenen diverses propietats immobiliàries, especialment al barri i al districte però també a la resta de la ciutat, i que les estan gestionant de la pitjor manera, activant desnonaments i evadint les seves obligacions de manteniment”, denuncia Martí Cusó. Resistim al Gòtic considera que cal obrir un “procés de diàleg i fiscalització de l’església” perquè els seus habitatges passin a engruixir el parc públic.
