L’atenció sanitària a les persones trans en el País Valencià es troba en suspens, en espera de la resolució definitiva del Tribunal Constitucional sobre les modificacions que PP i Vox van introduir en la normativa autonòmica el maig de 2025. Les retallades a la llei doten les famílies de més poder de bloquejar els processos d’afirmació de gènere en adolescents menors d’edat o dificultar el seu accés a tractaments hormonals. Si entren en vigor, “les persones menors d’edat perdran el seu dret a l’autodeterminació de gènere”, alerta Chris Ferrer, activista LGTBIQA+ vinculadi a organitzacions com Orgull Crític a València.
Les modificacions proposades al País Valencià també prohibeixen parlar de diversitat sexual i de gènere als centres educatius i obren la porta a utilitzar tortures per a modificar l’orientació sexual o la identitat de gènere de les persones. Es tracta de les anomenades “teràpies de conversió”, que estan tipificades com a delicte i penades amb fins a dos anys de presó des del juny. La mesura es va aprovar en el Congrés espanyol, amb el vot en contra de Vox i l’abstenció del PP.
El govern central va presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que ha considerat que els canvis normatius de PP i Vox a la llei trans valenciana “podrien afectar drets fonamentals dels menors”
Les esmenes a la normativa es van fer servir com a moneda de canvi perquè Vox aprovés els pressupostos autonòmics del PP, que es votaven pocs mesos després de la dana de l’octubre de fa dos anys. El govern central va presentar un recurs contra aquestes modificacions davant del Tribunal Constitucional, que el mes d’agost va considerar que aquests canvis normatius “podrien afectar drets fonamentals dels menors trans” i provocar “perjudicis irreparables”. Per això va dictaminar-ne la suspensió cautelar.
Ferrer explica que la llei trans valenciana estableix l’inici de la pubertat –sense marcar una edat concreta– com el moment a partir del qual es poden utilitzar tractaments com els bloquejadors hormonals, per facilitar el procés d’afirmació de gènere física. Però les esmenes introduïdes per PP i Vox situen els dotze anys com a edat mínima per accedir a aquests tractaments i atorguen major autoritat a famílies o tutors legals, així com a pediatres o, fins i tot, jutges, per determinar si una persona menor d’edat pot o no iniciar-los.
La potestat dels professionals sanitaris fa desconfiar l’activisme, que fa anys que denuncia que la sanitat pública d’aquest territori fa servir protocols patologitzadors
L’activista adverteix que aquestes mesures poden perjudicar a infants i adolescents que no compten amb el suport de les seues famílies. Són situacions en què es poden veure forçades a esperar fins a la majoria d’edat per iniciar el seu procés i haver d’exposar-se durant anys als malestars psicològics que això pot implicar. Ferrer afegeix que si les modificacions de l’aliança dreta-extrema dreta prosperen, l’accés als tractaments hormonals quedarà condicionat al fet que un professional determine “la maduresa emocional i cognitiva” per iniciar-los, en comptes de prioritzar “l’interés superior de la persona trans menor d’edat”, com estableix la normativa vigent.
I aquesta potestat dels professionals sanitaris fa desconfiar l’activisme. Ja fa anys que el moviment pels drets de les persones trans denuncia que la sanitat pública valenciana fa servir protocols patologitzadors. Si bé, segons explica Ferrer, a poc a poc s’estan incorporant professionals més ben formats, que comencen a donar respostes més adequades a les realitats trans, l’atenció “estigmatitzant i obsoleta” es manté com a norma.
Una mostra de la utilització política de les persones trans
L’activisme viu amb preocupació les constants amenaces dels partits de dreta i extrema dreta de derogar les lleis LGTBIQA+, tant a escala autonòmica com estatal. “La por a perdre drets i l’amenaça de les retallades suposen un canvi de narrativa que ens fa autocensurar-nos quan es tracta de reclamar els nostres drets”, sentencia Natalia Aventín, presidenta de l’organització Euforia – Familias Trans Aliadas, una organització que vetlla pels drets de les infàncies trans i de les seues famílies.
Des d’Euforia no s’ha detectat un augment de consultes per part de les famílies sobre els possibles canvis en la llei LGTBI valenciana. Però Aventín remarca que, en aquest territori, tant el PP com Vox, fan una utilització política de les persones trans: “les culpabilitzen i criminalitzen” per crear un clima d’opinió favorable a la retallada de drets que han assolit.
“La por a perdre drets i l’amenaça de les retallades suposen un canvi de narrativa que ens fa autocensurar-nos quan es tracta de reclamar els nostres drets”, sentencia l’activista Natalia Aventín
Assegura que, tot i les amenaces, els drets trans estan, per ara, protegits per la llei estatal i per la Constitució. Ara bé, la responsabilitat competencial en matèries bàsiques com les sanitàries, fa important comptar amb lleis LGTBIAQ+ a escala autonòmica i vetllar pel desplegament efectiu en els seus serveis públics.
Respecte al possible retard en l’inici dels tractaments hormonals que podrien comportar les retallades en la llei valenciana, Aventín considera que la principal preocupació és el desabastiment crònic d’aquests medicaments.
Des de març de 2025, per exemple, hi ha moltes dificultats per a trobar Lenzetto, un esprai a base d’estradiol dissenyat per a dones cisgènere en la perimenopausa, que també utilitzen dones trans com a part de la seua d’afirmació física. Un altre tractament amb aplicacions semblants, els pegats d’estradiol Evopad, tampoc es troben disponibles, i molt sovint el personal d’atenció primària no coneix les alternatives que poden prescriure. Aventín destaca que les variacions en la via d’aplicació, la dosi i la composició dels tractaments hormonals, així com les interrupcions derivades de la manca de subministraments, tenen impactes greus sobre la salut de les persones trans i poden arribar a provocar problemes emocionals o risc de malalties, com l’osteoporosi.
