Tercera negativa de la justícia a investigar la vulneració de drets arran de la infiltració del policia espanyol R. M. F. en el moviment antifeixista i popular de València durant dos anys. L’Audiència de València no veu que l’actuació haja suposat cap delicte, refermant així el criteri de la Fiscalia i del jutjat d’instrucció número 21 de València. En la resolució, amb data 24 de setembre i notificada el 6 d’octubre, l’Audiència rebutja que s’hagen comès els delictes de tortura i contra la integritat moral, lesions i descobriment i revelació de secrets. L’advocada de les dues activistes querellants, Maria Josep Martínez, de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, defensa que “per determinar la legalitat de la infiltració, com a mínim, s’hauria d’iniciar una investigació judicial”.
La querella subratllava que les conductes de l’agent del Cos Nacional de Policia “vulneren drets fonamentals” i van consistir en la “instrumentalització” i “cosificació” de les dues activistes querellants a través de “l’establiment de relacions afectives”, i en “l’accés a informació reservada i privada de diferents col·lectius on participen les dues querellants”. A més a més, es denunciava que l’agent va assumir un paper protagonista en diverses accions de protesta i sabotatge. Va liderar un dels grups de veïnes que van tombar algunes de les tanques que l’empresa Metrovacesa havia instal·lat en solars de la seua propietat, va formar part del bloc capdavanter de manifestants que empenyia el cordó policial en la marxa contra l’empresonament de Pablo Hásel o va assistir a la marxa antifeixista de l’1 de maig de 2021 com a membre del cordó de seguretat organitzat per Acció Antifeixista València.
L’argumentari de l’Audiència de València per desestimar el recurs és el mateix que van argüir la Fiscalia i el jutjat d’instrucció número 21 de València, l’Audiència de Barcelona o el jutjat d’instrucció número 3 de Girona, que també van rebutjar investigar els casos d’infiltració policial de D. H. P. als moviments socials de Barcelona, sota la identitat falsa de Daniel Hernàndez Pons; i de l’agent Maria I. T. a Girona sota la identitat de Maria Perelló Amengual. Els escrits judicials defensen que “manca de cap justificació l’obertura d’un procés penal per comprovar uns fets que, en cas de ser acreditats, de cap manera serien constitutius de delicte”.
Alerta Solidària considera que la justícia “nega el caràcter delictiu de l’operació policial i barra el pas a qualsevol investigació, encara que siga per esclarir quina era la forma jurídica que adoptava l’infiltrat i sota quines ordres actuava”
Alerta Solidària considera que la justícia “nega el caràcter delictiu de l’operació policial i barra el pas a qualsevol investigació, encara que siga per esclarir quina era la forma jurídica que adoptava l’infiltrat i sota quines ordres actuava”. En una nota de premsa, l’organització subratlla que la negativa a investigar el cas suposa el “menyspreu dels danys causats” [a les afectades], així com passar per alt les “dures conseqüències” que té una infiltració “en la confiança de la societat cap a les institucions de l’Estat”. “S’ha vulnerat la intimitat de les afectades i s’ha causat lesions a la salut psíquica i això, com a mínim, mereix una investigació judicial”, insisteix Maria Josep Martínez.
Per a l’organització antirepressiva, l’operació va ser “il·legítima”, “il·legal” i “amb finalitats d’exclusiu espionatge polític”. La infiltració de València, com les altres descobertes per aquest mitjà a Barcelona, Girona i Lleida, “responen a un patró comú de mètodes i interessos que conformen un entramat destinat al control social d’entitats i persones que el seu únic delicte és el de voler aportar el seu gra de sorra a una societat més justa i igualitària”, sosté, i anuncia que, juntament amb les afectades i llurs assemblees, estudiaran la possibilitat d’elevar el cas al Tribunal Constitucional.
El policia, sota la identitat falsa de Ramon Martínez Hernàndez, ha estat el tercer dels quatre espies descoberts de la promoció d’agents de l’any 2019. La seua missió d’espionatge es va centrar en el moviment popular i antifeixista de València i, més concretament, del barri de Benimaclet, a través de la seua infiltració en diverses organitzacions socials: Cuidem Benimaclet, el CSOA l’Horta, la xarxa d’aliments Grama i el grup de suport als joves migrats que viuen a la Garrofera, una antiga lletera del barri de Benimaclet. Alhora, va establir vincles amb militants d’Acció Antifeixista València, que li van facilitar participar i liderar mobilitzacions i accions.
