Vivim en un món de desigualtats creixents i desesperança, on els partits extremistes guanyen terreny. Ens cal un discurs ideològic sistematitzador, que aconsegueixi explicar la complexitat de la realitat a partir d’uns fonaments sòlids i compartits. Ara bé, també són fonamentals els relats que cultiven l’empatia i les emocions compassives, indispensables per generar solidaritat i sentiment de comunitat. Per això us plantegem un menú pensat per satisfer la fam d’una societat més justa i lliure.
De primer plat, us portem l’assaig Capitalisme caníbal, de Nancy Fraser (Tigre de Paper, 2023), on l’autora aconsegueix exposar els principis bàsics del marxisme i unir-los a les reivindicacions dels moviments feministes, ecologistes i antiimperialistes. Amb una capacitat d’anàlisi molt lúcida, Fraser ens proposa ampliar els conceptes de capitalisme i de socialisme. L’autora fa ús de la metàfora de l’uròbor –una serp que es mossega la cua i s’acaba devorant a si mateixa– per mostrar-nos les contradiccions del sistema capitalista: un model econòmic que, per continuar produint sense límits i per sostenir-se a ell mateix, destrueix el que és indispensable: depreda la naturalesa, esclavitza els països de la perifèria, invisibilitza i parasita les tasques reproductives i deslegitima els poders públics. Par aturar tot això, clama Fraser, cal tornar a posar la vida i els vincles al centre. Segurament, no expliquem res de nou a militants i erudits, però Capitalisme caníbal és un bon llibre per endreçar les idees i oferir un punt de vista global de les lluites de les esquerres. Vaja, ideal per anar obrint la gana.
De segon, per a qui que creu que la veritat es veu més clara a través de la ficció, Leila Mottley ens explica les misèries d’un sistema socioeconòmic depredador a Criatures nocturnes (Edicions del Periscopi, 2023), però no fa referències a acadèmics, ni utilitza arguments analítics ni històrics. Ho fa a través de Kiara, una adolescent que ha crescut en una ciutat californiana, Oakland, en procés de gentrificació, a qui li arriba una ordre de desallotjament. La història de Mottley és dolorosa per la realitat que desprenen les seves tragèdies, però ens aboca a la tendresa quan trobem refugi en els lligams entre els personatges.
Per postres, tot i que llegir llibres punters i autores influents en la nostra llengua sempre ve de gust, no cal anar als Estats Units perquè ens expliquin les deficiències del capitalisme. L’obrador català no els té res a envejar en aquest aspecte. Tenim escriptores que saben captar la dificultat d’escollir lliurement el camí a seguir en un món controlat per la mà invisible del mercat i, tot i això, encara trobar espais per l’admiració i l’amor. Per posar-ne un exemple, Òmnia L’Bakkali s’acaba d’estrenar amb Un far a tres minuts de casa (Columna, 2023), que narra les vivències d’una jove, filla d’immigrants marroquins, que intenta emancipar-se en una societat mercantilitzada i racista.
Per acabar de llepar-se’n els dits, a les arrels de les esquerres dels Països Catalans trobem grans intel·lectuals i polítics que han analitzat la realitat històrica, econòmica i social de la nostra terra des de diversos vessants del catalanisme popular. Alguns estan sent recuperats a la col·lecció Fil Roig, també de Tigre de paper. I si algú s’ha quedat amb gana, pot tastar No siguis tu mateix, d’Eudald Espluga (Destino, 2022), un assaig sobre els efectes del neoliberalisme en el benestar i la salut mental de la generació millennial.
Us ha quedat un budell buit? Això esperem! Les històries i reflexions d’aquestes lectures omplen més si ens inspiren a organitzar-nos i traslladar-les a les nostres lluites quotidianes, així que, per matar el cuc, us recomanem que les discutiu i les porteu a la pràctica amb els vostres companys i companyes.
La Llibreria Les Voltes va obrir les portes el 1963 a la plaça del Vi de Girona, fruit de les inquietuds i esforços de més de quaranta persones. Nascuda durant la dictadura franquista com un espai de resistència per la defensa de la llengua, la seva tasca principal és difondre la literatura i la creació cultural en català, així com promoure el coneixement del territori i la història dels Països Catalans.
