Qualsevol que s’haja passejat pels carrers de Benimaclet un matí de faena sap que darrere de les persianes metàl·liques d’aquest barri de València s’arreceren tota mena d’activitats. Tallers, botigues, forns, bars… I llibreries, també. Llocs coneguts, oberts i públics, dels quals el veïnat s’apropia i utilitza amb més o menys freqüència. Una d’aquestes persianes metàl·liques, potser més inadvertida que les altres, allotja l’oficina d’un projecte que fa una dècada que treballa per bastir l’imaginari polític i narratiu de la gent que llegeix en català. Una fàbrica de mots, una guerrilla de la lletra impresa que avança amb convicció per transformar el món a través de la lectura. És Sembra Llibres, cooperativa editorial que acaba de complir deu anys de vida d’un catàleg que no para de créixer i que ja supera el centenar de títols.
Les obres que publica Sembra, que les editores anomenen afectuosament “llavors”, han completat al llarg dels anys un ventall ampli que combina l’assaig polític, la narrativa, la biografia i l’àlbum il·lustrat tot partint d’una idea inicial: desdibuixar la línia que separa les categories de lectura “juvenil” i lectura “adulta”. Permetre, en resum, que siga el públic qui trie sense un topall d’edat que molt sovint allunya de la possibilitat de gaudir d’una bona història. Aquesta ambició, combinada amb la cura estètica per mirar de fer atractives cadascuna de les cobertes, van fer que l’arribada de les primeres llavors a les prestatgeries de les llibreries no passara desapercebuda.
Darrere del que es veu al paper
Tal com explica l’editora Mercè Pérez, “un dels compromisos principals que tenim és portar els valors del cooperativisme a cada baula del circuit lector. Estar en correlació amb les lectores, les seues necessitats crítiques i els seus interessos literaris. Treballar braç a braç amb les llibreteres i involucrar-nos com a projecte en la vida política. Mantenir un diàleg constant amb les lluites emergents”. Per això l’equip de l’editorial ha aprofitat totes les edicions de la Fira del Llibre de València, de la Setmana del Llibre en Català de Barcelona i de la festa de Sant Jordi per a muntar una parada a peu de carrer i alimentar aquesta retroalimentació. El món de la cultura no és un camí senzill, sobretot quan es recorre des de les llengües minoritzades, buscant veus inèdites i fugint dels cànons. I és justament gràcies a aquesta xarxa que el projecte independent i cooperatiu ha pogut superar entrebancs en col·lectivitat, acumular sabers i experiències.
Des dels inicis, els títols de Sembra Llibres han abastat un generós repertori i un ventall temàtic que abraça els interessos de tot el repertori de parla catalana sense abandonar la vinculació amb la realitat valenciana. Aquest catàleg es categoritza en diverses col·leccions, algunes de les quals, segons explica l’equip impulsor de la cooperativa, han anat sorgint amb els anys i amb les necessitats que anava detectant.
Ja en 2014, l’editorial s’encetava amb una col·lecció de narrativa que era –i és– el distintiu principal del projecte. En aquest àmbit, l’editorial ha publicat tant autores de parla catalana com traduccions de veus emergents d’arreu del món. Així, hi trobem títols d’autories de renom internacional, com Benvolgut imbècil (2023) o la trilogia Vernon Subutex (2016) de Virginie Despentes; però també d’altres, de firmes no tan notòries als Països Catalans, i que Sembra va decidir reivindicar i compartir amb el públic, com ara Coconut (2020), de Kopano Matlwa, o Latituds de l’enyor (2021), de Shubhangi Swarup. Aquestes traduccions permeten atresorar referents d’enllà de les nostres fronteres, enriquir-nos d’altres marcs estètics i créixer políticament, però no per això s’han deixat de banda els treballs d’autores en llengua catalana contemporànies, com Muriel Villanueva o Laia Asso, o algun de més clàssic, com Manuel de Pedrolo.
Posar bases i trencar barreres
La centralitat del pensament crític en el full de ruta de l’editorial es fa palesa en les diverses col·leccions de no-ficció, que tenen una clara pretensió formadora i divulgativa. Així, la sèrie Bàsics acull títols com Palestina. Una història essencial (2020), de Jorge Ramos Tolosa, o Venim de lluny. Història del feminisme al País Valencià (2022), d’Andrea Aguilar, Carme Bernat, Gemma Martínez i Laura Bellver. Segons la gent de l’editorial, aquests “bàsics” són manuals de supervivència, obres senzilles i entenedores que permeten a qui llig endinsar-se en un tema concret i actual de la mà d’especialistes en la matèria. Són exemples de com els llibres ajuden a entendre millor totes les lluites que travessen la realitat social en què ens movem.
Amb els anys, s’ha apostat per la literatura juvenil amb l’obertura d’una nova col·lecció, Llavors, que aplega autories que aporten a les lectores més joves un espai per a la reflexió i un bon marc ètic per mitjà de la narrativa, com l’autor afroamericà Jason Reynolds, que ha esdevingut un dels punts forts del catàleg. Però el segell compta també amb una col·lecció d’àlbums il·lustrats, una finestra que convida a canviar de codi i a trencar les barreres d’edat i de llenguatges narratius i que vindica la il·lustració –i, en definitiva, de les arts plàstiques– com a transmissora d’emocions.
L’any 2021, la cooperativa Sembra va començar a editar la revista Llavors, una publicació de distribució totalment gratuïta que té dos objectius bàsics: aprofundir en les lectures que publica l’editorial i difondre llibreries i altres projectes vinculats a l’economia social i solidària. Així, en la publicació podem trobar entrevistes a les autores, però també reportatges sobre espais i propostes de referència dins de l’àmbit literari o dels moviments socials. Una revista que busca “fer xarxa i enfrontar-nos en col·lectiu als temps actuals”, assegura el seu equip impulsor.
Des del col·lectiu s’assenyala, un altre moment molt rellevant per a Sembra Llibres: la seua incorporació a l’associació d’editorials independents Llegir en Català, que s’encarrega de promoure la feina de les editorials sòcies. Samuel Fenollosa, cooperativista de Sembra Llibres, explica que “aquesta xarxa ha esdevingut un vincle necessari amb el món editorial català i ha fet possible una manera de treballar en què es poden compartir les forces i les experiències, a l’estil del tornallom agrícola que tant es reivindica ací a l’Horta Nord. No tindria sentit ser una cooperativa només de portes endins. No és lògic aïllar-se d’altres projectes que comparteixen tantes coses amb nosaltres i, al remat, en són ben poques les editorials independents, és a dir, que no pertanyen a les dues grans multinacionals del llibre”.
Actualment, el projecte llança, pel cap baix, una dotzena de títols a l’any, un volum de treball considerable, que podria induir a pensar que darrere d’aquella persiana de Benimaclet s’hi concentra cada dia una munió de treballadores del camp de l’edició i la correcció de textos. Però no és així. L’equip de Sembra està format per tan sols tres persones. Un dels fundadors de la cooperativa és Xavi Sarrià. L’autor i músic s’ocupa de la imatge de l’editorial i de les qüestions artístiques, una àrea molt rellevant al segell perquè la línia gràfica de cadascuna de les edicions és possiblement la millor carta de presentació del seu catàleg.
Fenollosa és l’encarregat de les tasques de comunicació i promoció i de l’àrea de didàctica. Amb els anys, les llavors han arribat a milers de lectores d’arreu dels territoris catalanoparlants i això no ha passat desapercebut per al professorat. Per això és necessària la figura d’una especialista en pedagogia que oriente i aconselle les docents que acudeixen a l’editorial a la recerca de llibres per al seu alumnat.
Al seu torn, Mercè Pérez exerceix de directora editorial i literària, és a dir, que s’ocupa de valorar tots els aspectes que fan que un text s’haja de publicar o no, de revisar-ne el contingut i aconsellar l’autora a l’hora de reorientar-lo i de contactar amb una sèrie de professionals que traduiran (si cal), corregiran, maquetaran i imprimiran cada text per a convertir-lo en llibre.
Totes tres es coordinen per a enfortir juntes el projecte que, amb els anys, ha esdevingut tot un referent, sobretot en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil al País Valencià. Les edicions que entren pels ulls i les narratives amb un tarannà crític i reflexiu distingeixen fàcilment Sembra Llibres d’altres projectes editors, i no és estrany trobar-les en bona part de les prestatgeries específiques per a les franges d’edat primerenques.
Deu anys de Sembra, cent anys d’Estellés
La celebració dels deu anys de vida com a editorial independent arriba a Sembra en un moment de voràgine, atés que enguany se celebra el centenari del naixement de l’escriptor de Burjassot Vicent Andrés Estellés, considerat l’autor valencià més important de la modernitat, qui va renovar les bases de la poesia actual. Una celebració que no ha estat exempta de polèmica: les institucions del País Valencià han decidit rebutjar la proposta de celebrar l’Any Estellés (tot i que el govern català sí que tira avant un seguit d’actes per a reivindicar la memòria de l’autor). Així, la Plataforma Cívica 100 d’Estellés ha decidit impulsar pel seu compte una programació al llarg de tot l’any en homenatge a l’autor de “M’aclame a tu”.
En 2021, la cooperativa va posar en marxa la revista ‘Llavors’, publicació gratuïta que difon les seues novetats i també fa d’altaveu de llibreries i altres projectes de l’economia social i solidària
Mercè Pérez –que va nàixer, viu i milita al mateix poble d’on era originari el poeta– comenta que “és en aquests casos que sent que els projectes com Sembra han d’estar presents. I per això estem tan contentes d’anunciar, com a aportació a aquest gran homenatge al poeta, la seua primera biografia publicada. Una peça firmada pel cantautor i dramaturg Pau Alabajos, que hem elaborat amb el vistiplau, el suport i la col·laboració de la família d’Estellés. Perquè mereix que se’l reconega d’una manera popular i a través de la seua gent”.
En aquesta mena de projectes s’evidencia com l’economia social i solidària està al servei dels moviments socials i sovint cobreix necessitats que les institucions, lluny d’assegurar-les, intenten bloquejar. Per això, Pérez destaca que “un dels propòsits que Sembra Llibres afronta per als pròxims deu anys és continuar ordint aquesta xarxa de complicitats. Mantenir-se cada vegada més vinculades al sector crític de la societat que catalitza els malestars, però també les preferències, les afinitats i les necessitats que s’expressen des de cada eix de lluita”.
Lluny de caure en objectius de creixement infinit, aquest moment de retrospectiva amb l’excusa de desé aniversari anima a la cooperativa a consolidar-se com a editorial, assegurar estabilitat en l’equip i en la relació amb les lectores, expliquen les seues sòcies. “També pretenem generar més lligams i aliances amb altres projectes de l’economia social i solidària, per a posar en comú les forces, les experiències i els àmbits d’acció dels diferents projectes que vertebren el nostre territori per a assolir moviments realment transformadors i amplis”, destaca Fenollosa.
Tot plegat, però, sense deixar de banda l’objectiu principal de qualsevol projecte del sector del llibre: mantenir i ampliar els índexs de lectura, en aquest cas, en català. I fer-ho sempre reiterant l’èmfasi en les generacions més joves per a aconseguir que la literatura infantil i juvenil en català tinga el prestigi que mereix i anar més enllà de la prescripció escolar. Això implica oferir lectures que puguen interessar realment al jovent, que l’interpel·len, que el situen en el seu entorn i el facen pensar.
En aquest sentit, l’editora ens explica que cal valorar la tasca de formigueta de buscar lectures transformadores dins i fora dels Països Catalans. “Per a ajudar-nos a entendre el nostre món –diu Pérez–, cal conéixer la nostra història i els nostres referents. És una tasca que hem dut a terme, per exemple, a través de la figura del Florencio Pla la Pastora [guerrillera del maquis i dona trans], o la biografia publicada fa poc de Vicent Torrent [fundador del grup Al Tall]”.
Però no es poden imaginar nous mons si no es tenen a l’abast referents per a avaluar com poden arribar a ser les coses, i de vegades convé aguaitar el nas i veure a través de les narratives d’altres latituds. És justament el que l’editorial ha perseguit amb la publicació d’autores com Aleksandr Bogdànov, Ayesha Harruna Attah o Minna Salami. Deu anys de llavors triades minuciosament.
