Si els animals ja per si mateix són utilitzats en tota mena de diversió de forma completament injusta, ara, la dreta i la ultradreta fomentaran encara més la barbàrie. Ja ho hem vist a València, on lluny de preocupar-se pels problemes reals de les valencianes i valencians, han tardat poc a retornar un espectacle anacrònic com el bou embolat i en corda, que es va prohibir sota la legislatura de Compromís i era un tema més que oblidat. La majoria de les persones ho veien com un avanç i molt poques trobaven a faltar el sofriment dels animals com a diversió. Desconeixem encara si l’Ajuntament gastarà diners públics directament (indirectament segur, amb la policia local i neteja). I què dir del torero de Vicente Barrera, polític de Vox que s’ha convertit en conseller de Cultura i vicepresident de la Generalitat Valenciana.
Cada any la plataforma antitaurina d’Alfafar ens mobilitzem en aquest municipi de l’Horta Sud governat pel PP i que enguany, per primera vegada, Vox ha obtingut 2 regidors, els quals tenen clar que un “bon espanyol va als bous i a caçar”. Però, els governs reaccionaris no són els únics que defensen la tauromàquia. Ens molesta profundament el posicionament del PSOE, encapçalat per Noelia García, ja que en lloc de fer les polítiques d’esquerres i progressistes que diu, renta la imatge de la tauromàquia fent-li el joc a la dreta o es posa de perfil davant la crueltat animal com a diversió. En el recent cas de Xiva, s’han traspassat tant els límits que la fiscalia ha admès a tràmit una denúncia per presumpte maltractament animal en l’anomenat torico de la corda. S’hi suma una altra denúncia a nivell administratiu, davant la Generalitat Valenciana, contra el festeig per incompliment d’un decret que a més va recordar (per a fer el paperot) el mateix Ajuntament de Xiva (PP) per escrit i en diversos cartells.
La tauromàquia en xifres
A Alfafar, per posar un exemple de tants pobles, fan el bou embolat, en corda i la cagada del mans, que consisteix a apostar on defecarà l’animal i guanyar diners si ho encertes. Ara podríem plantejar-nos quanta gent realment va als espectacles perquè cert és que en els bous al carrer veiem una mica de gent, però això no significa que hi haja afició taurina en un poble, sinó que l’afició taurina del País Valencià es mou i assisteix a cada poble.
El suport a la tauromàquia va descendir d’un 30 a un 19%. El percentatge de joves d’entre 16 a 24 anys que rebutgen els bous se situa en el 84%, els quals asseguren estar “poc” o “gens” orgullosos de viure en un país on la tauromàquia és una tradició cultural, segons una enquesta d’Ipsos Mori per a l’organització World Animal Protection en 2016. Segons el Ministeri de Cultura, només el 8% de la població ha assistit a algun espectacle taurí entre 2018 i 2019.
En la web Això ho pagues tu, s’acredita amb total seguretat que la tauromàquia acaba subsistint de subvencions nacionals, europees i locals i, fins i tot, quan la situació sanitària del nostre país o el suport a les famílies vulnerables són el prioritari.
El percentatge de joves d’entre 16 i 24 anys que rebutgen els bous se situa en el 84%, segons una enquesta d’Ipsos Mori per a l’organització World Animal Protection en 2016
Tampoc podem oblidar l’angoixa que suposen aquests festejos per als animals. Entre molts altres, més de 500 veterinaris que formen part de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i del Maltractament Animal (AVATMA) denuncien el sofriment de l’animal durant el transport o el festeig en si.
María Ibáñez és una psicòloga valenciana que va participar en la protesta d’Alfafar. Aquest és el seu punt de vista sobre el perquè de la participació en aquests espectacles de tortura: “En primer lloc, ho relacionaria amb el concepte de masculinitat arcaic: ser un home, lluir-se davant la núvia, sentir-se un mascle, sentir-se poderós, sentir-se invencible”. Un altre factor, a parer seu, és la continuació lògica de l’especisme. “Si des de la infantesa, utilitzem els animals per a satisfer les necessitats de la humanitat en qualsevol vessant, és lògic que també es permeta fer-los qualsevol cosa perquè s’entén que l’animal ens pertany”, assenyala Ibáñez.
D’altra banda, en l’assaig Les llavors de la violència, del psiquiatre sevillà Luis Rojas Marcos, es llig: “Busquen compulsivament sensacions intenses, la qual cosa no és fàcil perquè tenen un llindar molt alt d’estimulació. Aquests individus, en la seua majoria homes entre quinze i quaranta anys, només poden experimentar el protagonisme o la sensació de poder narcisista en el context de l’explotació i el sofriment de la víctima, la humiliació, el domini, la tortura…”.
PP, PSOE, Ciutadans i Vox van fer pinya perquè la sanitat pública assuma les imprudències personals de la gent que s’exposa voluntàriament a un espectacle de risc màxim
S’afig la inseguretat d’aquests festejos que, constantment, maten gent o la fereixen i han d’anar a l’hospital. No solament això, ni tan sols les asseguradores volen fer-se càrrec de la sinistralitat al complet. PP, PSOE, Ciutadans i Vox van fer pinya perquè la sanitat pública assuma les imprudències personals de la gent que s’exposa voluntàriament a un espectacle de risc màxim, risc que coneixen perfectament, per la qual cosa aquests festejos també suposen un ús abusiu de la sanitat pública mentre molta gent està esperant anys per a un tractament important.
És molt difícil de calcular quants diners ens costa la tauromàquia entre subvencions, desplegament policial, sanitat pública, neteja i un llarg etcètera, per la qual cosa està més que acreditat que si torturar animals és legal hui dia, és gràcies als diners de la ciutadania.
Els xiquets, unes altres víctimes
Igual que el bou o la vaca, un xiquet no tria ser allí per la seua pròpia voluntat. S’ha documentat moltes vegades com, fins i tot, es tapen la cara davant aquesta violència, encara que molts, ho veuen com a normal. La normalització de la violència ha sigut inculcada pels progenitors, que se suposa que han de vetlar per la seua protecció i educació.
El Comitè de Drets de la Infància de l’ONU ha considerat un informe de PACMA que assegura que l’Estat espanyol està fomentant la “cultura” taurina amb iniciatives com campaments taurins o tancaments infantils
El Comitè de Drets de la Infància de l’Organització de Nacions Unides (ONU) ha demanat a Espanya informació sobre els passos que ha adoptat per a prohibir la participació de menors de 18 anys com a toreros i espectadors en els festejos taurins. L’organisme ha considerat un informe de PACMA que assegura que Espanya no sols no ha avançat en aquest sentit, sinó que està fomentant la “cultura” taurina amb iniciatives com campaments taurins o tancaments infantils. Com a màxims experts en l’àmbit de la infància, des de 2018, exigeixen apartar als menors de la violenta tauromàquia al costat de diversos psiquiatres.
Resulta increïble veure a xiquets i adolescents implicats constantment en accidents quan és il·legal la seua participació. L’article 70 de la llei 26/2018, de la Generalitat Valenciana, és ben clar: “Els menors d’edat no podran participar ni assistir a competicions esportives o espectacles el reglament dels quals contemple la producció de danys físics o psíquics sobre persones o animals o puguen implicar riscos per a la salut o seguretat del menor”.
Les denúncies administratives que s’han posat en aquest aspecte es queden en lletra morta, però si fem cas a això, els menors no podrien acudir en tota la Comunitat Valenciana a veure la tortura. Tanmateix, ocorre, com a Nàquera, on va haver-hi una ridícula sanció perquè xiquets de 8 i 10 anys estaven embolant un bou.
Missió: absolució
Cert és el problema que la dreta i ultradreta s’estan atrinxerant en les institucions, però també altres partits d’esquerres, com el PSOE, estan rentant la imatge de la tauromàquia, tot i la violència que suposa aquest festeig.
Seria important que les formacions denominades progressistes tingueren una idea clara respecte a la defensa dels animals
Respecte a la resta, en cada lloc tenen un posicionament. A Dénia (la Marina Alta) va morir ofegat un bou pel lamentable espectacle de bous a la mar, sobre el qual ara l’alcalde (PSPV) planteja que els temps avancen. En Verger (la Marina Alta), han suprimit el bou embolat. L’alcalde, de Compromís, manifesta que volen unes festes inclusives i que aquests espectacles ja no tenen cabuda hui dia, però, tanmateix, continuen permetent els bous al carrer. A Tavernes de la Valldigna (la Safor), també Compromís va acabar amb aquests festejos. A Paiporta (l’Horta Sud), aquests festejos van retornar per l’alcaldessa “socialista” Maribel Albalat, fins i tot, incomplint el pacte de govern amb Compromís. La formació taronja va acabar en 2018 amb la barbàrie malgrat l’assetjament de grups d’extrema dreta com Vox i Espanya 2000, que es presentaren, fins i tot, a la porta de casa de l’exalcaldessa Isabel Martín (Compromís).
Hi ha partits que en uns pobles diuen una cosa i en altres una altra, i per això seria important que les formacions denominades progressistes tingueren una idea clara respecte a la defensa dels animals, sent conscients de l’avanç social respecte al tema. Tampoc es pot entendre què pot aportar un torero a la cultura, a les institucions públiques o com, en aquesta onada reaccionària, estan tornant els festejos anacrònics a llocs com València.
