Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El nombre d'autoritzacions de bous al carrer augmenta al País Valencià amb el govern del Botànic

Tot i el recel dels anomenats "governs del canvi" als festejos taurins, durant el govern del Botànic (PSOE, Compromís i Unides Podem) el nombre d'autoritzacions per celebrar bous al carrer ha augmentat. El debat sobre la seua prohibició en defensa del benestar dels animals torna a estar damunt la taula, després de dos anys sense pràcticament correbous a causa de la pandèmia i un estiu marcat per l'elevat nombre d'actes taurins celebrats i de morts i persones ferides

/ Arxiu

Els festejos taurins es troben fortament arrelats al País Valencià, principalment, els bous al carrer. Segons dades de la Conselleria d’Interior, dels 19.000 espectacles taurins fora de les places organitzats arreu de l’Estat Espanyol, aproximadament, uns 13.000 se celebren al nostre territori. La major part es concentren a les comarques del Maestrat, la Plana, l’Alt Palància, l’Alt Millars, el Camp de Túria, el Camp de Morvedre i l’Horta Nord, tot i que es poden trobar al llarg de la geografia del país.

Si bé això no ha estat un tema de debat durant els anys de govern del PP, ferms defensors d’aquests tipus de celebracions, resulta un tema força més controvertit quan es tracta d’un govern conformat pel pacte d’esquerres fruit de l’acord del Botànic; un govern que es presentà a si mateix com a motor “de canvi” i “remodelació de les estructures polítiques” del territori. El debat en qüestió arriba en el moment en què, d’ençà que es firmà l’acord, no només s’han mantingut el mateix nombre de festejos taurins a la plaça de bous de València que durant els anys de govern popular, sinó que el nombre d’expedients tramitats per celebrar bous al carrer ha augmentat.

El nombre d’expedients ha baixat dels 620 només en 2020 i 2021, a causa de la pandèmia. Fins a aquell moment, la mitjana d’expedients es mantenia entorn dels 670

En els darrers sis anys, el nombre d’expedients ha baixat dels 620 només en dos anys, 2020 i 2021, a causa de les mesures sanitàries derivades de la pandèmia. Fins a aquell moment, la mitjana d’expedients es mantenia entorn dels 670, arribant a la xifra més alta l’any 2017, amb fins a 697 expedients tramitats, una xifra que no s’assolia des de l’any 2012. L’any 2021, dels 162 expedients tramitats —quasi 90 més que el 2020, quan només se’n tramitaren 58—, 80 s’aprovaren a Castelló i 76 a València, ambdues diputacions amb presidents del PSPV al capdavant, deixant només sis expedients a les comarques d’Alacant. L’augment en el nombre dels expedients és força considerable si es té en compte que els anys 2014 i 2015, els dos darrers anys amb el PP a la Generalitat, les xifres varen ser de 601 i 595 respectivament; amb un pic de festejos l’any 2012, quan s’arribaren a tramitar 646 expedients.

A la ciutat de València aquests actes ja no se celebren. L’any 2016, Joan Ribó, alcalde de València, afirmava sentir-se molt orgullós d’haver eliminat aquest tipus de celebracions a la ciutat. En els últims anys, tot i l’augment del nombre d’expedients tramitats, molts consistoris han seguit el mateix camí que València i han optat per declarar-se “lliures de maltractament animal”. Alzira, Godella, Xàtiva, Xirivella, Gandia, Sueca o Canals han eliminat totalment o parcialment els bous. Ara bé, mentre aquests actes han desaparegut d’alguns carrers, la Diputació de València, dirigida pel PSPV i Compromís, va adjudicar el passat estiu un nou contracte a l’empresa Nautalia, que organitzarà els festejos taurins a la plaça de bous de València durant els quatre anys vinents, amb la possibilitat d’aprovar tres pròrrogues anuals.

En 2021, el Botànic va aprovar 12.000 euros per als bous al carrer, però enguany s’ha suprimit la partida i el pressupost s’ha quedat a zero, per la qual cosa els festejos taurins queden en mans dels ajustaments

Les tensions que aquest debat han generat en el si de la coalició de govern no s’han deixat esperar. Mentre que el PSPV s’ha mostrat més lax i moderat a l’hora de tractar la polèmica, els seus socis de govern han volgut mostrar-se més taxatius i obrir un debat sobre la necessitat d’una legislació més restrictiva. Un exemple es troba en la resposta que el PSPV de Castelló, un dels municipis amb major nombre de celebracions, va donar a la vicepresidenta Aitana Mas (Compromís). Aquesta va demanar obrir un debat sobre els bous al carrer, després que aquests festejos causaren la mort de fins a set persones al llarg de l’estiu. Tanmateix, el PSPV va remarcar que es garantiria la continuïtat de les celebracions a les comarques de Castelló, incidint en el fet que l’únic debat possible era entorn de la manera de millorar la seguretat de la festa.

Un altre exemple de polèmica es troba a Paiporta (l’Horta Sud), on la batlessa socialista, Maribel Abalat, hauria concedit permís a les penyes taurines per tornar a celebrar festes amb bous al carrer, incomplint així l’acord amb els seus socis de govern, de Compromís, signat l’any 2019, després de la mort d’un jove als festejos de 2018. Tal com va informar el diari Las Provincias, la decisió d’Albalat no hauria estat negociada en junta de govern, la qual cosa contradiu el decret 1301/2019, de 4 de juliol; promulgat per ella mateixa i segons el qual la cessió d’espais per la celebració dels bous al carrer és competència de la junta de govern. Aquest incompliment ha provocat fortes reaccions per part dels seus socis, que acusen el PSPV de rompre l’acord de govern.

Així i tot, i amb el debat sobre la taula, la Generalitat Valenciana va decidir a principis d’any votar una esmena als pressupostos, en contra de la proposta del PPCV de donar una ajuda de 36.000 euros per a subvencionar els festejos taurins al País Valencià. Finalment, i després de fins a quatre esmenes presentades per part del PSPV per reduir la partida als 12.000 euros, l’ajuda es va retirar definitivament dels pressuposts del 2022, per la qual cosa el pressupost destinat per als bous al carrer queda totalment en mans dels ajuntaments.


A major despesa en festes patronals, millors resultats electorals

A falta de les dades d’aquest any amb relació al nombre de celebracions autoritzades, el que és cert és que la retirada d’ajudes per part de la Generalitat no ha frenat als ajuntaments de celebrar aquest tipus d’actes. I és que l’impacte econòmic dels bous al carrer és força gran i fa que els ajuntaments s’ho pensin dues vegades abans d’impedir aquest tipus de festejos. L’any 2019, un estudi elaborat per la Facultat d’Economia de la Universitat de València, dirigit pel degà José Manuel Pastor juntament amb els professors Jesús Ibañez, Alejandro Mollá i Àngel Soler, revelava que aquests actes generaven un impacte econòmic directe de 148,2 milions d’euros. Sota el nom d'”Impacte econòmic dels bous al carrer en la Comunitat Valenciana”, l’estudi afirmava que aquests ingressos suposaven un 0,04 % del PIB del País Valencià i fins al 0,16 % del treball total.

El rèdit polític també és força important a l’hora de decidir fer una festa. Així ho revela un estudi a càrrec de Marc Guinjoan, professor de la Facultat de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya; i el doctor en Ciències Polítiques Toni Rodon, els quals afirmaven l’existència d’una correlació entre un major pressupost per les festes majors i patronals amb un millor resultat electoral dels batles en qüestió. Segons les seves conclusions, els alcaldes que dupliquen la despesa per habitant destinada a l’organització de festes patronals poden obtenir fins a 2,5 punts percentuals més de vots, alhora que poden arribar a perdre fins a 1,2 punts percentuals si, al contrari, redueixen la despesa. En poques paraules, a major despesa, millors resultats electorals. Si bé aquest estudi no parla concretament dels bous al carrer, algunes veus afirmen que podria existir un interès electoral i econòmic darrere l’augment del nombre de celebracions, principalment, per part del PSPV, que preferiria moderar les esperances de canvi i renovació a canvi de mantenir els vots dels sectors protaurins de la ciutadania.

Segons un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, els alcaldes que dupliquen la despesa per habitant destinada a l’organització de festes patronals poden obtenir fins a 2,5 punts percentuals més de vots

Similar sembla ser la postura del representant de la Plataforma Antitaurina d’Alfafar (Horta Sud), Diego Nevado Martínez, que en declaracions a aquest mitjà afirma que el PSPV és el que autoritzaria la major part d’aquests festejos. “A Alfafar el PSOE, des de l’oposició, no ens vol donar suport. Tot és un interès de vots, igual que els gossos de caça que el PSOE vol excloure de la llei de benestar animal”. La plataforma s’ha encarat en diverses ocasions a la policia autonòmica, principalment, per denunciar que aquestes festes han de ser considerades maltractament animal i per denunciar la presència de menors en aquests actes, la qual cosa està prohibida per la Generalitat. En un comunicat publicat el passat dilluns, 10 d’octubre, la plataforma mostrava la seva preocupació a causa de l’elevada presència d’infants als festejos. Durant aquest estiu, hi ha hagut diversos incidents relacionats amb els menors, entre els quals destaca l’atropellament d’una adolescent de 15 anys a Bonrepòs i Mirambell (l’Horta Nord), o un xiquet de 12 anys amb seqüeles psicològiques després de ser atropellat per una vaca a Puçol (Horta Nord). La plataforma recorda que l’any 2018 l’ONU va instar a l’Estat espanyol a allunyar els menors dels actes taurins per la seua fràgil estabilitat emocional i mental, al mateix temps que la Generalitat Valenciana prohibeix la presència de menors en actes que impliquin violència envers els animals.

En el comunicat, la plataforma també es fa ressò d’un vídeo difós per PACMA d’una infiltració als festejos taurins de Museros, on es presenciaven terribles imatges del maltractament que suposa el bou embolat, sense que hi hagi cap classe de control o regulació per part de les autoritats. Segons la plataforma, manca valentia política per afrontar el debat que es planteja al voltant de la prohibició dels bous al carrer. Això també és destacat per Martínez que destaca que la diferència significativa que existeix entre el nombre d’expedients tramitats a Alacant i els tramitats a les comarques de Castelló i València resideix en la valentia política dels polítics d’aquesta primera. Tal com ell afirma: “A València hi ha una majoria de rebuig social. El problema és que aquí no hi ha la suficient valentia. A tota la comunitat hi ha rebuig per majoria als festejos taurins, ho diuen les enquestes. Per això és un tema polític, que siguin valents, perquè el rebuig social és molt gran, i el que passa a Alacant també passaria a València o Castelló, si els polítics foren valents”. La plataforma ha volgut remarcar la seua adhesió a la convocatòria organitzada pel dissabte 22 d’octubre a les 11 del matí a la plaça Major de Paiporta, convocada per la Plataforma Benestar Animal de Paiporta, sota el lema “No als bous al carrer. Per un poble lliure de maltractament animal”.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU