Amb motiu del sisè aniversari de l’accident de la central nuclear de Fukushima Dai-ichi, l’11 de març de 2017, un grup d’activistes de Marfull-Acció Ecologista Agró i de la plataforma Tanquem Cofrents es desplaçaren fins a la presa de l’embassament de Contreras per realitzar una acció directa no violenta. A la pancarta desplegada al llarg de la infraestructura hidràulica es podia llegir que, si la presa es trencara, la central de Cofrents (Vall de Cofrents-Aiora) desencadenaria un nou Fukushima. Malgrat ser una acció pacífica i que no va generar cap dany, Iberdrola, l’empresa propietària de la central, va denunciar cinc de les antinuclears que van protagonitzar l’acció, dues de les quals, després d’un procés judicial de quasi tres anys, han sigut condemnades a pagar una multa que ascendeix fins als 1.440 euros, 720 cadascuna; mentre que la resta han sigut absoltes.
Aquell mateix mes de març, Iberdrola va interposar una denúncia acusant-les de “desobediència i resistència a l’autoritat”, delicte contemplat en l’article 36.06 de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a Llei Mordassa. Per a Jose Juan Sanchis, portaveu de la plataforma Tanquem Cofrents, es tracta “d’un altre intent d’Iberdrola per acoquinar-nos i fer-nos desistir en la nostra lluita pacífica contra una energia cara, bruta i contaminant”. En efecte, no és la primera vegada que Iberdrola s’empara en la Llei Mordassa per criminalitzar el moviment antinuclear. En l’any 2011, l’empresa va demanar fins a tres anys de presó i 46.292 euros de multa per a setze activistes, després que aquestes entraren a les instal·lacions de la central i realitzaren una pintada gegant en una de les torres de refrigeració.
Aquest dissabte 15 de febrer, en la desfilada de Carnestoltes del barri de Russafa, a la ciutat de València, la plataforma Tanquem Cofrents ha anunciat l’inici de la campanya de micromecenatge “Presos per Iberdrola” per sufragar les multes de les antinuclears condemnades. Un grup d’activistes va desfilar disfressades de preses i amb pancartes al·lusives a l’intent de l’empresa Iberdrola de silenciar-les. A banda de recaptar diners per pagar les multes, les antinuclears volen destinar part dels fons a l’elaboració de nous materials, com un documental sobre els avantatges de l’ús de les renovables, amb els objectius de denunciar i assenyalar els riscos i inconvenients que suposa prolongar el funcionament de la central de Cofrents fins a l’any 2030, així com d’exigir el seu “tancament urgent” i el de la resta de centrals nuclears que resten actives, com ara la central d’Ascó, a la Ribera de l’Ebre; o la d’Almaraz, a Extremadura.
La nuclear de Cofrents podria allargar el seu funcionament set anys més
Tot i que les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida activa d’un màxim de 40 anys, la indústria nuclear intenta aconseguir nous terminis i establir un protocol de tancament escalonat entre 2025 i 2035, pactat per les grans elèctriques. Mentrestant, el PSOE es debat entre si complir o incomplir el seu programa electoral, on una de les mesures establia que no es modificarien les dates establertes de tancament. En el cas de la central de Cofrents, Iberdrola ja ha demanat la renovació de la llicència d’explotació, malgrat que es tracta d’una instal·lació que ja acumula més de 16 incidències registrades davant el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), només des de l’any 2017. Així mateix, entre setembre de 2017 i febrer de 2018, ja va estar 96 dies en parada, 58 dies dels quals per intervencions urgents i no previstes.
La recent construcció del Magatzem Temporal Individualitzat (ATI), autoritzat pel Ministeri per a la Transició Ecològica el passat estiu, “és un mecanisme per ampliar el permís d’explotació per a deu anys més, fet que multiplicaria els riscos d’accident greu”
Des de la plataforma Tanquem Cofrents, integrada per catorze organitzacions ecologistes i sindicalistes, com ara Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Salvem Millars, Xúquer Viu, Intersindical Valenciana o la Confederació General del Treball (CGT), alerten que la recent construcció del Magatzem Temporal Individualitzat (ATI), autoritzat pel Ministeri per a la Transició Ecològica el passat estiu, és un mecanisme per ampliar el permís d’explotació per a deu anys més, “fet que multiplicaria els riscos d’accident greu”, explica Lourdes Tejedor, membre de Greenpeace i de Tanquem Cofrents. El dipòsit, que s’ubica a poc més d’un quilòmetre del centre urbà de Cofrents i a uns 200 metres del riu Xúquer, pretén albergar els residus nuclears que ja no caben a les piscines d’aigua de dins la nuclear, una instal·lació, segons Ecologistes en Acció, “imprescindible” per evitar la contaminació radioactiva de l’aire i els accidents nuclears, ja que la seua estructura aïlla les radiacions que provoquen els materials radioactius gastats.
Les ecologistes ja van presentar al·legacions contra el MTI, incidint en els perills que suposa la construcció d’un magatzem de residus nuclears; així com en la falta d’un estudi d’impacte ambiental sobre la zona. Des de Tanquem Cofrents subratllen que continuaran lluitant per aconseguir “un sistema descentralitzat, basat en l’estalvi i l’eficiència energètica i, per descomptat, en l’ús de les energies renovables”. “L’únic sistema -continuen- que ens permetrà limitar l’emergència climàtica que ja estem patint”.
La decisió d’allargar o no la vida activa de la planta de la Vall d’Aiora, segons Greenpeace, està supeditada als beneficis del parc nuclear espanyol, sobretot, perquè Enresa, l’empresa pública que gestiona els residus radioactius, arrossega un greu dèficit econòmic. Per això, des de l’organització defensen que la despesa econòmica que suposa el desmantellament de residus -vora els 20.200 milions d’euros, segons un informe de Greenpeace- ha de ser a càrrec de les empreses que han explotat les centrals nuclears, però alerten que sense un marc legal taxatiu la despesa podria recaure sobre les factures de les contribuents.
