L’abocament d’aigües residuals, la construcció urbanística descontrolada, els projectes d’ampliació d’infraestructures com el port i l’aeroport de Barcelona, l’ancoratge inadequat de vaixelles i embarcacions recreatives o la celebració de festes privades i macrofestivals a les platges són alguns dels principals motius de la destrucció de la costa als Països Catalans. Així ho constata l’informe d’Ecologistes en Acció “Banderes negres 2022”, que anualment repassa la situació del litoral de l’Estat i atorga 48 banderes negres —en contraposició a les banderes blaves que promocionen turísticament determinades platges— en funció de la contaminació o la mala gestió ambiental dels paratges marítims.
De les catorze banderes negres concedides a Catalunya, el País Valencià i les Illes, tres han estat motivades per la nova onada d’especulació urbanística. Els atemptats immobiliaris a una costa més que maltractada es poden trobar a Vinaròs (el Baix Maestrat), on el fons d’inversió Altamira, del Banc Santander, pretén alçar 23 habitatges a primera línia de platja; a l’espai d’especial protecció de les Salines de Calp (la Marina Baixa), on l’Ajuntament projecta un hotel de congressos de dues torres de 36 pisos que comptarà amb més de 600 habitacions i un saló per a 2.500 congressistes —malgrat ser un projecte judicialitzat per les afeccions a la zona humida—; i a Palamós. En aquest municipi del Baix Empordà s’estan executant les obres de 72 apartaments de luxe, que ocuparan una bona part de la Pineda d’en Gori. Per ara, s’han construït dos dels tres blocs, tot i que la plataforma SOS Costa Brava va interposar un contenciós administratiu que encara està pendent de resolució judicial.
L’infradimensionament i el mal funcionament de les depuradores d’aigües residuals dels grans nuclis urbans provoquen vessaments que minven la qualitat de les aigües del litoral. Aquesta és l’altra de les principals problemàtiques detectades en l’informe d’Ecologistes en Acció, que “guardona” amb la bandera negra de la contaminació per abocaments residuals tres platges del País Valencià. Es tracten de les cales Lanuza i Baeza, situades al Campello (l’Alacantí); la platja de Pinedo de Valencià i la de les Fonts, d’Alcossebre (el Baix Maestrat). Les dues primeres acumulen un llarg historial de vessaments provinents, segons denuncien entitats ecologistes i veïnals, del ressort turístic que es va construir a primera línia. En el seu moment, l’Ajuntament va exigir al propietari, el grup inversor holandès Dormio, millorar l’estació de depuració, però la Generalitat no ho veia necessari.
La depuradora ubicada a la platja de Pinedo ja va rebre una bandera negra en l’any 2021, a causa d’almenys 25 vessaments d’aigües fecals en època de fortes pluges. La infraestructura, que tracta les aigües residuals de la ciutat de València i part de la seua àrea metropolitana, es va construir a principis dels anys setanta i, des dels inicis, va ocasionar molèsties i perjudicis al veïnat dels barris de Pinedo i la Punta, els quals es van haver d’enfrontar a expropiacions, sorolls i olors. En 2005, es va ampliar la depuradora, però hui dia torna a estar al límit de la seua capacitat.
Segons expliquen les ecologistes, els microplàstics poden provenir de diferents fonts terrestres, però, en aquest cas, apunten, principalment, a l’activitat del complex petroquímic de Tarragona, on operen una trentena d’empreses
A 120 quilòmetres de Pinedo es troba la tercera platja “guardonada” per abocament d’aigües residuals. En el cas de les Fonts d’Alcossebre, entre 2019 i 2021 es van detectar fins a set episodis de vessaments que van obligar a tancar la platja durant setmanes. Els factors són múltiples: “col·lapse dels sistemes d’evacuació —durant la temporada d’estiu, aquest municipi multiplica per deu la seua població, arribant fins a les 70.000 persones—, pluges torrencials, fugues de clavegueram o abocaments il·legals”, subratllen les ecologistes.
L’abocament d’aigües fecals és una de les causes més comunes de contaminació de les platges, però no és, ni de bon tros, l’única. Els alts nivells de concentració de microplàstics han motivat una bandera negra a la platja de Tarragona. “Aquesta zona supera cinc vegades la mitjana dels mars del planeta”, conclou un informe del grup d’investigació Tecnatox, de la Universitat Rovira i Virgili, que l’equipara a zones com el Líban o l’Estat d’Israel, amb una alta contaminació de partícules plàstiques. Segons expliquen les ecologistes, els microplàstics poden provenir de diferents fonts terrestres, però, en aquest cas, apunten, principalment, a l’activitat del complex petroquímic de Tarragona, on operen una trentena d’empreses. “L’amenaça a la qual estem exposades és doble. Per una banda, l’impacte ambiental del plàstic en el mar, i per l’altra, perquè en ser ingerit per peixos i mariscos acaba entrant en la cadena tròfica”, adverteixen les autores de Banderes negres.
Ports i aeroports, grans contaminants
A la capital catalana, les banderes negres del litoral tenen origen en les infraestructures de mobilitat, que “apunten al creixement il·limitat sense contemplar l’escenari de canvi climàtic en què ens trobem”, critiquen les ecologistes. Tal com va avançar la Directa, el pla d’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat es contradiu amb les exigències de la Comissió Europea per protegir el delta del Llobregat i amb l’Acord de París contra el canvi climàtic. L’ampliació suposaria un cop letal per a la llacuna de la Ricarda, un antic braç del riu Llobregat i un dels paratges més verges del delta, protegit per diverses figures de protecció ambiental dels àmbits català, estatal i europeu; així com un increment de les emissions de gasos d’escalfament global que generen els avions i una consolidació del model de monocultiu turístic.
El port de Barcelona és l’altra infraestructura que ha rebut bandera negra. Segons dades d’Ecologistes en Acció, és el cinquè port europeu més contaminant, responsable d’entre un 9 % i un 15 % de la contaminació per partícules en suspensió (PM10 o PM2,5). Aquestes són generades tant de fonts naturals com de la intervenció humana, amb la combustió de carburants fòssils en vehicles, obres o indústries. La seua mida fa que siguen molt lleugeres i respirables, per tant, “es poden acumular en el sistema respiratori i augmentar les afeccions respiratòries i la disminució de la funció pulmonar”, matisen des d’Ecologistes en Acció. La plataforma ZeroPort i SOS Baix Llobregat s’han manifestat contra la seua ampliació, que afectaria terrenys de l’antiga llera del riu Llobregat, la qual inclou una important àrea per a la conservació d’ocells i hàbitats.
A les Illes, l’activitat portuària també és responsable de la contaminació i degradació del litoral. El fondeig i permanència de grans vaixells de càrrega en la zona II del port de l’Alcúdia “està posant en risc una rellevant praderia de posidònia oceànica”, es denuncia a l’informe. La importància ecològica d’aquesta planta marina –la més important de la Mediterrània– recau en la seua funció d’oxigenar les aigües –absorbeix el diòxid de carboni i, per tant, pal·lia els efectes del canvi climàtic–, reté una gran quantitat de partícules i, a més, té un paper vital per a la protecció de les platges i reduir la seua erosió. El govern de les Illes va aprovar, en 2018, un decret per a protegir 650 quilòmetres quadrats de posidònia, però, així i tot, continua amenaçada.
La segona bandera negra que han rebut les Illes es troba a Portocolom (Mallorca), on les ecologistes han detectat diverses problemàtiques que han agreujat la degradació del litoral i la pèrdua de la qualitat de l’aigua de bany. Ecologistes en Acció posa el focus en les conseqüències de la construcció d’un dragat als ports esportius Bassa Nova i Portocolom per augmentar el nombre d’embarcacions: “la pèrdua d’algues i una major pressió en l’entorn aquàtic”. A més a més, es va ampliar el camp de boies destinat al fondeig privat i, en l’actualitat, “l’única zona disponible per al fondeig lliure s’ubica en una praderia de posidònia”, que segons dades de les ecologistes hauria disminuït en un 40 % a causa de l’impacte de les àncores de les embarcacions recreatives.
Les ecologistes també asseguren que una part dels habitatges de la costa de Portocolom no estan connectats a la xarxa de clavegueram i, per tant, es produeixen vessaments d’aigües fecals que s’intensifiquen en episodis de fortes pluges
Les ecologistes també asseguren que una part dels habitatges de la costa de Portocolom no estan connectats a la xarxa de clavegueram i, per tant, es produeixen vessaments d’aigües fecals que s’intensifiquen en episodis de fortes pluges. Així mateix, han detectat transvasaments de sorra clandestins, des de la cala Marçal fins a l’Arenal, i fins i tot, s’han denunciat vessaments de llots procedents del dragat de la badia. Aquest municipi de 4.613 habitants tampoc s’escapa de l’urbanisme depredador. En el barri de sa Capella, es preveu construir una urbanització de luxe sobre una superfície de 4.000 metres quadrats.
La sobreexplotació urbanística de la costa de Portocolom ha estat una de les causes de la regressió del litoral, un problema que pateixen la gran majoria de les platges valencianes i que, enguany, ha derivat en una bandera negra al Delta de l’Ebre, en concret, a la platja del Trabucador, que s’ha vist inundada durant forts temporals. Les intenses precipitacions, com va ocórrer en el temporal Gloria, produeixen inundacions d’aigua dolça i salada i grans destrosses en el delta. Aquest indret d’alt valor ecològic està fortament castigat per la manca de sediments i la pujada del nivell del mar. El riu Ebre fa uns seixanta anys que ha vist reduït el seu cabal sòlid, fins al punt que actualment a la seua desembocadura només arriben d’un 1 a un 3 % dels sediments que pertocaria. La resta es queden als embassaments i preses, com l’embassament de l’Ebre (entre Reinosa i Arija), la presa de Yesa o la de Mequinensa.
Festes i macrofestivals
Les agressions a la costa en forma de festes privades i macrofestivals han propiciat dues banderes als Països Catalans. Una d’elles es troba a la platja de Tavernes de la Valldigna (la Safor), on l’Ajuntament pretén celebrar tres festivals de música —Zevra Festival, Iboga Summer Festival i Mediterrània Festival— malgrat l’oposició de col·lectius com Ecologistes en Acció, Acció Ecologista Agró i Per una Valldigna. Els esdeveniments ocuparien part de la superfície de l’antic Programa d’Actuació Integrada (PAI) Marenys, que en uns inicis contemplava la urbanització de 2.500 habitatges, hotels i zones esportives a primera línia, i causaria greus afeccions al Lloc d’Interès Comunitari (LIC) de les Dunes de la Safor, zona protegida per la Xarxa Natura 2000. “El cordó dunar és un dels ecosistemes de major valor per a la conservació de la biodiversitat a Europa, a més de ser la primera línia de defensa litoral per fer front a temporals i a la pujada del nivell del mar pel canvi climàtic”, recorden les ecologistes a l’informe.
Segons asseguren les membres de Per una Valldigna, una associació ecologista veïnal, la construcció d’un recinte d’uns 180.000 metres quadrats “continua sobre la base d’uns suposats permisos d’obra, dels quals desconeixem la finalitat i l’abast, aparentment concedits per l’Ajuntament, tot i que el projecte no compta encara amb les garanties legals pertinents”. En efecte, tal com va explicar la Directa, els terrenys es troben protegits pel Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), per tant, l’única actuació que es podria desenvolupar seria la construcció del projecte turístic abans de maig de 2023. En cas de no executar-se en els terminis que marca el pla, el sòl adquirirà la condició de sòl no urbanitzable de protecció litoral.
L’impacte de les festes privades en iots ja s’ha pogut constatar en algunes cales de la Costa Brava. Les conegudes com a abarlofarres –concepte que es deriva del verb “abarloar”, és a dir, situar els vaixells un al costat de l’altre, de manera que es crea una mena de pista de ball– generen un “greu impacte ambiental”, asseguren les ecologistes, que destaquen principalment la destrucció de les praderies de posidònia i altres plantes marines. A més a més, propietaris dels iots i assistents a les festes utilitzen equips electrògens per als altaveus. El resultat: “pertorbacions de l’ambient, contaminació per l’ús de combustible i oli, i residus sòlids abandonats a les platges”, afegeixen.
Les banderes negres a l’Estat espanyol
De les 48 banderes negres que l’entitat ecologista atorga cada any –dos per cada província costanera– a l’Estat espanyol, 24 han estat motivades per l’abocament d’aigües residuals i la construcció de projectes turístics-immobiliaris a escassos metres del litoral. La resta de causes estan relacionades amb afeccions a la biodiversitat, l’excés de nutrients provinents de l’agricultura intensiva, la construcció de dragats, les ampliacions portuàries o el desenvolupament de zones industrials molt pròximes a la costa. Des d’Ecologistes en Acció, en una roda de premsa, han denunciat tots aquests “atemptats ecològics que creixen en nombre cada any”, així com la “lentitud” de les administracions a l’hora de trobar solucions.
Per sort, segons afirma l’organització ecologista, no sempre passa això i hi ha alguns casos de millores que s’han aconseguit gràcies a la mobilització ciutadana. Tres exemples a l’Estat espanyol són la nova depuradora de Barbate (Cadis), l’arranjament de l’emissari de Roquetas de Mar (Almeria) i l’ampliació de la depuradora per incloure-hi el tractament terciari i aprofitar l’aigua regenerada; o les iniciatives polítiques, administratives i judicials esperonades per la pressió social dutes a terme al Mar Menor (Múrcia). Aquests tres exemples es van incloure en els informes de Banderes Negres d’anys anteriors i en els dos primers casos les problemàtiques ja s’han solucionat. “Celebrem i ens alegrem d’aquestes millores, però hem de posar èmfasi que són actuacions que entren dins dels deures, competències i obligacions de les administracions, i que encara queda molt per fer”, rebla Ana Aldarias, portaveu d’Ecologistes en Acció i membre de l’equip que ha coordinat el report.
