Es rumorejava des de fa un parell de mesos i, aquesta setmana, el moment va arribar. Des del dilluns, l’aigua ja és un producte que cotitza i es comercia en els mercats de futurs. Els incendis deslligats a Califòrnia, un dels estats nord-americans amb una major indústria agrícola, i l’escassetat d’aigua que estan provocant han servit d’excusa perfecta per a portar aquest bé tan bàsic al mercat de futurs de matèries primeres i convertir-lo en un producte especulatiu.
El seu valor, que a Califòrnia s’ha duplicat en l’últim any, es marcarà en l’índex Nasdaq Vetllis California Water (NQH2O), que es basa en el preu dels drets de l’aigua en el mercat de futurs de diverses zones de Califòrnia i que funciona des de 2018. La cotització actual del bé és de 486 dòlars per acre-peu, una mesura de volum que equival a 1,4 milions de litres. El mercat de futurs consisteix a poder negociar el valor d’un bé en una data futura, la qual cosa, segons els defensors d’aquesta mena de mercats, ajuda a assegurar preus futurs, fer més eficient el mercat de l’aigua i al fet que els agricultors o municipis no tinguin problemes en el futur per a proveir-se d’aigua, protegint-se així dels vaivens dels mercats.
Però aquesta defensa del mercat de futurs fa aigües pertot arreu si veiem el que ha ocorregut en altres ocasions amb els productes bàsics que s’han prostrat als peus dels especuladors. Un dels exemples més recents i devastadors va ser l’increment dels preus d’aliments bàsics durant la crisi financera de 2008. Quan les bosses es van enfonsar en els anys posteriors a la caiguda de Lehman Brothers, els inversors que fugien dels circuits financers i immobiliaris van buscar productes segurs on invertir els seus capitals. El mercat de futurs d’aliments bàsics, com el blat o el blat de moro, va atreure enormes quantitats de diners que compraven aquests productes bàsics en forma de futurs, la qual cosa va provocar que els preus pactats fossin cada vegada més alts a causa de l’enorme demanda, la qual cosa al seu torn va provocar una pujada generalitzada dels preus dels aliments en tot el planeta, causant fams i milions de morts als països del sud global.
Segons la FAO, el 98% dels contractes de futurs mai arriben a materialitzar-se, són pures eines d’especulació
Un dels exemples més clars és el de l’oli de palma, segons explica la periodista i investigadora Laura Villadiego, del projecte Carro de Combate. “Es calcula que en la Borsa de Malàisia s’intercanvia cada tona d’oli de palma produïda unes cinc vegades abans d’arribar al seu comprador final i, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el 98% dels contractes de futurs mai arriben a materialitzar-se, són pures eines d’especulació”, lamenta Villadiego. Aquests moviments purament especulatius tenen un impacte sobre els preus, “que es trasllada després als agricultors que produeixen oli de palma”. Quan els preus pugen, explica, “s’obren més plantacions, unes vegades a costa de bosc primari i, altres vegades, a costa d’altres matèries primeres, moltes vegades cultius per a l’alimentació bàsica de la població”, i quan els preus cauen, “tots arruïnats”.
Què suposa l’entrada de l’aigua en el mercat de futurs?
Que l’aigua estigui a la mercè dels mercats, que es financeritzi el seu valor i el seu comerç, el converteix “en una inversió financera potencial i s’analitzi des del punt de vista de rendibilitat-risc”, explica a El Salto Luís Flores, especialista en mercats borsaris i integrant d’Ecologistes en Acció. A més, en ser un bé cada vegada més escàs, “el seu preu en el mitjà-llarg termini només pot pujar”, lamenta, ja que des del punt de vista de l’inversor és una aposta clara i segura, com ja va ocórrer amb les terres cultivables i altres aliments bàsics anteriorment. L’impacte que cotitzin ara només afectarà les zones de Califòrnia i als drets d’aprofitament de l’aigua als quals es refereixen aquests nous futurs, però, alerta Flores, “es marca una tendència molt preocupant”.
Com que l’aigua és un bé cada vegada més escàs, el seu preu en el mitjà-llarg termini només pot pujar, com ja va ocórrer amb les terres cultivables i altres aliments bàsics anteriorment
L’especulació sobre l’aigua no és una novetat d’aquesta setmana, “només cal veure les fluctuacions del preu de l’índex sobre el qual es llancen ara aquests futurs”, argumenta Flores. El NQH2O va pujar un 227% durant el primer semestre de l’any i caigut un 31% en el segon semestre. “Probablement, els futurs contribueixen a incrementar aquesta volatilitat”.
Coincidint amb Villadiego, Flores defensa que la teoria que els futurs poden servir per a mitigar els riscos dels productes als quals estan vinculats és molt diferent del que acaba ocorrent en la majoria dels casos. “La realitat demostra exactament tot el contrari, els futurs es converteixen en una eina especulativa on el ‘múscul’ per a fer l’aposta més gran és capaç de moure el preu dels futurs en un sentit o un altre. I els futurs són precisament els esteroides per a aquest múscul, ja que permeten fer apostes disposant de només un percentatge mínim dels fons que es volen apostar”.
Mercats a la recerca d’inversions segures
Igual que va ocórrer després de 2008 amb els mercats àvids de trobar inversions segures, en aquesta nova crisi els bancs centrals han inundat de diners als mercats amb la intenció de mantenir i reflotar l’economia davant la crisi de la Covid-19. Aquest excés de capital i uns mercats borsaris han portat als “valors refugi”, com el cas de l’or, a màxims històrics. Els inversors desconfien de les borses, però tenen molt capital que han aconseguit a un interès molt baix per part d’aquests bancs centrals i necessiten trobar un lloc segur i que reporti beneficis.
En aquest context, la tendència que marca la notícia sobre el dret de l’aigua a Califòrnia, en cas d’estendre’s a altres països, convertiria a l’aigua en un d’aquests llocs segurs als quals redirigir aquests capitals, que haurien de servir per a reconstruir l’economia i sortir de la crisi, per l’especulació amb el bé bàsic. “A partir d’ara, els futurs sobre aigua són per a aquests grans inversors una alternativa més en la qual invertir i només per això, el preu dels futurs, de l’índex al qual es lliguen i per tant de l’aigua, hauria de pujar”, argumenta Flores.
Un pas més per a privatitzar l’aigua
El cas Califòrnia no arrenca aquesta setmana. La sequera que va sofrir l’estat entre 2012 i 2016 va arribar acompanyada de canvis legislatius per a privatitzar l’ús de l’aigua. “Això és només una nova volta de rosca a aquest procés”, diu Liliana Pineda, membre d’Attac i la Plataforma Contra la Privatització de l’Aigua. “Quan es parla de drets de l’aigua, es parla de drets privats, ja que l’aigua pública no és un bé que pugui tenir titularitat”, argumenta Pineda, “i no hauria de ser-ho”, matisa. Segons ella, el que s’intenta és que els municipis intercanviïn concessions sobre aigua per diners en el que qualifica d’un “xantatge als ajuntaments que necessiten aquests diners per construir o pagar deutes i, per tant, privatitzen l’ús de l’aigua”.
La tendència sobre el dret de l’aigua de Califòrnia, en cas d’estendre’s a altres països, convertiria a l’aigua en un d’aquests llocs segurs als quals redirigir capitals i a l’especulació amb el bé bàsic
Aquest pas més enllà al qual es refereix Pineda és la privatització de béns i serveis públics bàsics que portem sofrint les últimes dècades. “És una passa més enllà al procés de financerització de tot el comú”, diu l’activista, “una tendència a la privatització que, en cas d’avançar i estendre’s a altres països, podria fer l’aigua més susceptible de ser privatitzada per part de les administracions públiques”. A més, aquests processos de titularizació i comercialització “afermen els models de gestió privada i són un suport a aquesta gestió”.
“L’ONU considera l’aigua un dret humà, Espanya encara no ha transposat aquest mandat”, lamenta Pineda, per la qual cosa s’hauria de paralitzar tot procés de convertir-ho en un bé borsari especulatiu. Des de la Xarxa d’Aigua Pública o la Plataforma contra la Privatització de l’Aigua demanen exactament el contrari al que ha succeït aquesta setmana a Califòrnia: “Ha d’haver-hi una major inversió pública i no per vies borsatils”. “Quan entra en el mercat de futurs no sabem en mans de qui està l’aigua, pot estar en mans d’un fons voltor en un paradís fiscal que no té altre interès més que guanyar diners”, lamenta Pineda.
*Article publicat originalment a ‘El Salto‘
