Nou pols entre la patronal citrícola i les plantilles d’envasament de cítrics del País Valencià. El passat 12 de desembre, a quaranta-huit hores de l’inici d’una vaga per a aconseguir un nou marc laboral que pose fi a la precarietat que caracteritza aquest sector, la patronal i els sindicats presents en la negociació del conveni col·lectiu de manipulació de cítrics, fruites i hortalisses –Comissions Obreres (CCOO) i Unió General dels Treballadors (UGT)–, van aconseguir tancar un preacord que va suposar la desconvocatòria de la mobilització. Entre d’altres mesures, ambdues parts reconeixien la jornada de huit hores de dilluns a divendres, un assoliment que va ser catalogat de “fita històrica” pels sindicats. Hui dia, però, encara no s’ha signat el text definitiu per a procedir a la publicació del conveni. La raó: la patronal pretén alterar el contingut acordat per continuar amb les mateixes condicions d’explotació i flexibilitat laborals.
El preacord es va signar en una jornada maratoniana que va finalitzar al voltant de les cinc de la matinada, i en què, fins i tot, va haver de participar-hi la consellera d’Agricultura, Mireia Mollà (Compromís). Malgrat les reticències de la patronal i després de diversos recessos entre les parts, es van aconseguir acordar quinze noves mesures que, amb alguns matisos, responien a les principals reivindicacions dels sindicats.
Com a principal punt del nou conveni, amb una durada de quatre anys –des de l’1 de setembre de 2020 fins al 31 d’agost de 2024–, es rebutjava l’anomenada “desena hora” i es recollia la jornada laboral de huit hores de dilluns a divendres
Com a principal punt del nou conveni, amb una durada de quatre anys –des de l’1 de setembre de 2020 fins al 31 d’agost de 2024–, es rebutjava l’anomenada “desena hora” –una ampliació de dues hores de la jornada que, a diferència de les hores extres, serien obligatòries, no requeririen un termini mínim d’avís i serien retribuïdes de manera ordinària– i es recollia la jornada laboral de huit hores de dilluns a divendres, a excepció d’aquells magatzems on s’haguera pactat una jornada de dilluns a dissabte, amb el diumenge i un altre dia de descans. No obstant això, es va acordar poder continuar amb la novena hora, vigent des de la reforma laboral de l’any 2012, amb què es va permetre que els sectors caracteritzats per jornades irregulars pogueren ampliar la jornada fins a nou hores, sense que aquesta hora de més fora considerada extraordinària i s’abonara com a tal. En aquesta línia, a més a més, la jornada laboral de les encaixadores fixes discontínues i eventuals, fins ara regulada amb un article específic per a elles, quedava regulada, com en la resta d’empleades, per l’Estatut dels Treballadors.
El preacord també posava fre a l’intent de precaritzar i flexibilitzar encara més la jornada laboral de les encaixadores més novelles. Perquè una treballadora poguera passar de la categoria d’encaixadora “sense experiència” a la d’encaixadora, millor remunerada, la patronal volia fixar un mínim de noranta jornades treballades –un comptador que tornaria a zero quan la treballadora canviara de magatzem–, seixanta més que les que fixa el conveni actual. Tanmateix, en el preacord, es va fixar haver de comptar només amb trenta dies d’alta en la Seguretat Social per a superar la categoria més baixa. Així mateix, es va aprovar una nova clàusula per facilitar la conciliació laboral, augmentat fins a sis hores per campanya el nombre d’hores retribuïdes “per a acompanyar al metge familiars de primer grau de parentesc, que per edat, accident o malaltia, no puguen valdre’s per si mateixos”, segons es llegeix en l’acta del preacord del conveni, a la qual ha tingut accés la Directa.
El preacord determinava un augment salarial de l’1% per a cadascun dels quatre anys de vigència –en un principi, els sindicats en reclamaven el 2%–, així com un increment d’un 5% del preu de les hores extraordinàries, fins a suposar un 25% més que el cost de l’hora ordinària
Pel que fa a les clàusules econòmiques, el preacord determinava un augment salarial de l’1% per a cadascun dels quatre anys de vigència –en un principi, els sindicats reclamaven el 2%–, així com un increment d’un 5% del preu de les hores extraordinàries, fins a suposar un 25% més que el cost de l’hora ordinària. Així doncs, per exemple, una encaixadora amb experiència cobraria 0,48 euros bruts més (10,15 euros bruts) per cada hora extraordinària treballada durant els caps de setmana i festius. Com a greuge comparatiu entre la plantilla, també es va afegir la possibilitat que les empreses pactaren amb les seues representants variacions en la gestió de les anomenades “bosses d’hores”, com per exemple, que l’encaixadora quedara “exclosa de la bossa després de la primera vegada en què existisca una negativa injustificada a realitzar hores” o “que l’empresa puga abonar una prima o gratificació a les persones treballadores que s’apunten a les bosses”.
Totes aquestes modificacions preacordades van ser signades per les diferents representants de la patronal i els sindicats majoritaris. En nom del Comité de Gestió de Cítrics (CGC), un dels grups que conformen la patronal, va estar present Inmaculada Sanfeliu Feliu, presidenta de CGC des del 15 de juliol de 2020. Sanfeliu, enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de València, va començar a vincular-se al camp com a tècnica de l’àrea d’Agricultura i Política Comercial del govern valencià a Brussel·les, fins que a finals de l’any 1999 s’incorpora a l’organigrama del Comité en València. Algunes de les seues declaracions més polèmiques han estat relacionades amb la defensa de l’arribada dels fons d’inversió al sector de la taronja. Per la seua part, la Federació de Cooperatives, reservada només a cooperatives del sector agrícola, va quedar representada pels seus membres Enrique Bellés, director tècnic; i Joaquín José Ferragud.
Mantindre les llargues jornades
Tal com explica a la Directa Soledad Montaner, responsable del sector agrari de CCOO del País Valencià i exencaixadora de taronges en un magatzem de la ja extingida Pascual Hermanos SA a Almenara (Plana Baixa), després de la signatura del preacord i per tal de procedir a l’aprovació definitiva del conveni, la patronal va enviar als sindicats un document, on “van incloure diferents aspectes que no s’havien acordat”. “La nostra resposta va ser negar-nos a signar qualsevol qüestió que no estiguera en el preacord”, recalca. Davant aquest escenari, CCOO i UGT han anunciat que, en els pròxims dies, iniciaran “un conflicte col·lectiu”, mecanisme jurídic que se sol emprar en els casos de modificacions substancials en les condicions laborals o d’incompliment de convenis col·lectius per exigir l’aplicació de la normativa. “Esperem que quan es troben amb la demanda, negociem i signem la literalitat del preacord”, rebla amb rotunditat Montaner.
La intenció de la patronal, segons detalla Comissions Obreres, és mantindre la “novena hora”, amb l’aplicació de la jornada irregular al personal del grup III. És a dir, les fixes discontínues, les eventuals i les contractades per mitjà d’empreses de treball temporal (ETT)
La intenció de la patronal, segons detalla Comissions Obreres, és aconseguir una jornada superior a les huit hores, amb l’aplicació de la jornada irregular al personal del grup III, és a dir, les fixes discontínues, les eventuals i les contractades per mitjà d’empreses de treball temporal (ETT); una mesura que no es pot aprovar “sense incomplir l’Estatut dels Treballadors, per la qual cosa volen dissenyar una normativa a la seua mida”, denuncia Montaner. És cert que l’Estatut dels Treballadors ja estableix que, mitjançant conveni col·lectiu, o si no n’hi ha, per acord entre l’empresa i les representants sindicals, es podrà establir la distribució irregular de la jornada “al llarg de l’any”; i “a falta de pacte, l’empresa podrà distribuir de manera irregular al llarg de l’any el 10% de la jornada anual, amb un termini mínim d’avís de cinc dies”.
D’aquesta manera, l’empresa pot obligar les treballadores a realitzar un 10% de les hores anuals ampliant o reduint l’horari alguns dies. Tanmateix, CCOO assenyala que, en el cas del personal del grup III, en ser “irregulars per la naturalesa del seu contracte”, no es pot saber “ni quan comencen ni quan finalitzen la campanya, ni la qualitat de dies i hores que treballaran”. “Per tant –segons especifica la responsable de CCOO–, en el cas de les fixes discontínues, no es pot aplicar una jornada irregular sobre un nombre d’hores treballades que es desconeix”. “Si no saben el que faran a la vesprada, com t’avisaran amb cinc dies d’antelació?”, es pregunta Montaner, qui, a més a més, critica que resulta “altament discriminatori” per a les treballadores irregulars, que representen una bona part del sector.
Les encaixadores demanen la vaga
Elo Chamarro, encaixadora fixa discontínua a un magatzem de taronja de Benavites (Camp de Morvedre), desconeixia completament la negativa de la patronal a acceptar el preacord, així com les noves clàusules que pretenen imposar, i que l’afectarien directament. “Em sent estafada. És un atemptat contra els drets laborals i els drets de les dones”, afirma Chamarro, qui remarca que, en el seu magatzem, les representants sindicals de CCOO i UGT “no han informat de res a les treballadores”. Per a ella, la desconvocatòria de la vaga va suposar una “decepció”, ja que es va signar un preacord “de mínims”; i “la pèrdua d’una oportunitat d’or”, en un moment en què la campanya es trobava en el punt més àlgid i s’acumulaven “dues dècades sense fer cap vaga”. “Teníem molta força per mobilitzar-nos, però continuem amb la mateixa falta de consciència de classe”, postil·la.
Garcia, qui també sent que tant la patronal com els sindicats “s’han burlat” de les encaixadores, espera que, de cara a la pròxima campanya, es puga fer efectiva la vaga que des de fa anys demanen moltes treballadores
A escassos mesos de la fi de la campanya de recollida de cítrics, Chamarro, com moltes altres encaixadores, només treballa un o dos dies a la setmana i ha de respondre a un horari flexible: “Em criden al matí per a anar a treballar eixa mateixa vesprada”. Aquesta disponibilitat horària que se’ls exigeix s’ha convertit en habitual i, per tant, no es percep com una situació especialment negativa; simplement, l’organització domèstica s’ha acomodat a aquests alts i baixos. Malgrat les hores baixes de la campanya, Chamarro, qui també és secretària de la dona d’Esquerra Republicana del País Valencià —formació que registrà una consulta al Senat o al Congrés sobre la intenció de la patronal—, no dubta en quines haurien de ser les següents passes: “Ara tocaria abaixar les mans, deixar de treballar, fins que no s’aprovaren les mesures acordades”; una proposta que rebutgen els sindicats.
Segons ha informat Comissions Obreres a través d’una nota de premsa, davant la manca de voluntat de la patronal per signar el nou conveni, alguns empresaris han pactat amb les representants sindicals l’aplicació de les mesures preacordades, com ha sigut el cas de l’empresa García Ballester SL, amb seu a Borriana (Plana Baixa). No obstant això, per a les treballadores entrevistades això no li atorga “més valor” a l’acord ni suposa cap “triomf”, perquè, en la majoria de magatzems, continuen donant-se les mateixes condicions. “En desembre i gener, hem estat treballant nou hores, i algun dia, fins a deu hores. Hem treballat tots els dissabtes, i alguns diumenges també. I tampoc ens han apujat el salari”, exposa Margarita Garcia, encaixadora a un magatzem de taronges de la Ribera Alta que prefereix utilitzar un nom fictici per por a les represàlies. En el cas del magatzem de Benavites, tampoc s’ha implementat cap nova mesura: “No s’ha fet res de nou. Continuem exactament igual”, rebla Chamarro, qui també condemna la manca d’informació sobre les intencions de la patronal als mitjans de comunicació.
Garcia, qui també sent que tant la patronal com els sindicats “s’han burlat” de les encaixadores, espera que, de cara a la pròxima campanya, es puga fer efectiva la vaga que des de fa anys demanen moltes treballadores. “Enguany, en els dies previs a la vaga, es va veure gent molt unida i amb molta força, però, de sobte, ens van dir que ja no es convocava”, recorda. Ambdues treballadores entrevistades coincideixen en el fet que el comportament actual de la patronal només farà que “alimentar la ràbia” en un sector on collidores i encaixadores fan front a jornades de més de dotze hores, a la temporalitat laboral, a una vigilància i control excessius i, en definitiva, a una nova forma d’esclavatge en temps moderns.
