La pandèmia de la COVID-19 està deixant veure els primers impactes econòmics i socials amb l’acomiadament massiu de milers de treballadores i una intensificació de la precarietat d’aquelles que mantenen la seua feina, com les caixeres i reposadores dels comerços d’alimentació, les sanitàries o aquelles que treballen en la preparació i distribució de productes adquirits a través del comerç en línia, com és el cas de la plantilla dels quatre centres logístics que l’empresa de l’Ibex-35 Inditex gestiona arreu dels Països Catalans. Algunes de les empleades d’aquests magatzems denuncien que les polítiques de prevenció i higiene s’han fet esperar fins a l’1 d’abril, tot i que ja s’havien donat els primers casos de treballadores contagiades. Des de la Confederació General del Treball (CGT), amb representació a Inditex, exigeixen el cessament total de l’activitat, ja que “la roba no és de primera necessitat”.
Les plantilles dels deu centres logístics que Inditex gestiona a l’Estat espanyol –tres a Catalunya i un al País Valencià– han assumit que no poden complir totalment les recomanacions que cada dia escolten als mitjans de comunicació per prevenir el contagi de la COVID-19, com ara mantenir una distància mínima d’un metre i mig entre persones o limitar les eixides a l’exterior de les seues cases per causes estrictament necessàries. És el cas, per exemple, de Jordi Beltrán –demana utilitzar un nom fictici per preservar la identitat–, qui treballa al magatzem de la multinacional d’Amancio Ortega situat a Tordera (Maresme), on es preparen les comandes de la firma Massimo Dutti. En aquest equipament, hi treballen vora 200 persones, de les quals, des de l’1 d’abril, una seixantena acudeixen al centre per preparar les comandes.
La reducció de la plantilla –fins ara, sense executar cap expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i cobrint el 100% del salari, tal com ha assegurat Inditex–, així com de la jornada laboral de les treballadores que continuen presentant-se a les instal·lacions, són dues de les mesures que ha pres la multinacional per evitar aglomeracions i prevenir els contagis. “Ara només treballem dos dies a la setmana, des de les vuit fins a la una de la tarda”, explica Beltrán. “Ens paguen com si féssim les quaranta hores setmanals i estem millor –reconeix–, ja que s’han pres algunes mesures, però el risc sanitari continua i continuarà si no s’atura l’activitat”.
Aquesta darrera setmana, amb menys treballadores als centres logístics, segons assegura el treballador i membre de la CGT William de Sousa, ha sigut més fàcil mantenir la separació d’un metre i mig, però no en totes les zones del magatzem
Aquesta darrera setmana, amb menys treballadores als centres logístics, segons assegura el treballador i membre de la CGT William de Sousa, ha sigut més fàcil mantenir la separació d’un metre i mig. Però no en totes les zones del magatzem: “En algunes àrees és molt complicat, perquè ens hem de reunir diversos treballadors per poder fer la nostra tasca. És vergonyós que el govern espanyol i Inditex ens obliguen a treballar així”. Dilluns vinent, 13 d’abril, està previst que s’alce l’aturada laboral decretada en els sectors no essencials i es recupere la totalitat de l’activitat en els catalogats com a essencials que han continuat el seu funcionament sota serveis mínims; una decisió que, segons alerta el secretari general de la CGT al País Valencià, Enric Tarrida, pot comportar “un greu retrocés, posant en risc la salut de la classe treballadora”.
Incompliment del dret a protegir la pròpia salut
La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) regula la responsabilitat de les empreses sobre la salut i la seguretat de les seues plantilles. Davant d’una situació com l’actual, les directives tenen l’obligació de posar a disposició de les treballadores totes les mesures de prevenció i seguretat individuals necessàries, una mesura que els centres logístics d’Inditex no van complir fins a l’1 d’abril. Als magatzems de Sallent (Bages) i Tordera (Maresme), segons conten els treballadors entrevistats, la plantilla va demanar mascaretes i guants a l’inici del degoteig de casos a l’Estat espanyol, però la multinacional s’hi va negar, al·legant que no disposava del material i que el seu ús no era obligatori en l’activitat de les operàries. “S’han pres mesures per respectar la distància de seguretat recomanada, com la separació de les taules on dinem o la reducció de la plantilla, i des de fa una setmana, utilitzem guants i mascaretes, però tot ha arribat tard”, critica Rubén González, treballador al centre logístic de Sallent, des d’on es distribueixen comandes de la marca Stradivarius.
Al magatzem de Sallent, l’última setmana de març una treballadora va haver de tramitar la baixa laboral per COVID-19 en presentar alguns dels símptomes principals de la infecció
La dilació que hi ha hagut en la presa de polítiques d’higiene i prevenció, segons alerta Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT a Catalunya, desencadenarà “greus conseqüències al llarg dels pròxims dies”. “El fet d’intentar escatimar les mesures d’higiene ha sigut habitual en Inditex i en altres empreses, convertint els centres en un focus de contagi i posant en risc la salut dels treballadors i de la seua família”, rebla amb rotunditat Gassiot. En efecte, al magatzem de Sallent, l’última setmana de març una treballadora va haver de tramitar la baixa laboral per COVID-19 en presentar alguns dels símptomes principals de la infecció. Posteriorment, segons González, dues treballadores més han hagut de cessar l’activitat: una treballadora que també mostrava símptomes i un empleat positiu en coronavirus que va estar tres dies hospitalitzat. En comptes del cessament total de l’activitat, la direcció d’aquest centre va prendre la decisió de posar en quarantena les empleades que havien mantingut contacte amb els casos positius.
Futur incert per a les treballadores d’Inditex
El mateix dia que Inditex anunciava uns beneficis de 3.639 milions d’euros en l’any 2019 –un 6% més que en 2018– i es posava a disposició del govern espanyol per proveir la sanitat pública de material sanitari, comunicava als sindicats i treballadores que pretenia presentar diversos ERTO als centres logístics de l’Estat. Tanmateix, després de la pressió exercida pels sindicats majoritaris –CCOO i UGT– i no majoritaris, la multinacional va ajornar l’aprovació de la suspensió de 25.000 contractes fins al 15 d’abril, en cas que es prolongara l’estat d’alarma més enllà d’aquest dia. “Ara mateix, el nostre futur és molt incert. Estem parlant d’una de les empreses més riques del món; per tant, entenem que si fa un ERTO i no paga el 100% del salari, s’estaria aprofitant de la situació”, considera De Sousa, qui, a més a més, qualifica de “política propagandística” les donacions milionàries i de material sanitari que ha anunciat Amancio Ortega a través de la seua fundació, tenint en compte l’historial de treball esclau que acumulen algunes de les seues fàbriques.
El mateix dia que Inditex anunciava uns beneficis de 3.639 milions d’euros en l’any 2019, comunicava als sindicats i treballadores que pretenia presentar diversos ERTO als centres logístics de l’Estat espanyol
A través d’aquestes donacions, l’empresari obtindrà beneficis fiscals, ja que la normativa tributària permet desgravar en l’IRPF i l’impost de societats, respectivament, el 35% de les aportacions empresarials i el 40% de les societàries a les fundacions que realitzen donacions d’aquests tipus. “Inditex i Amancio Ortega, en concret, tenen una llarga trajectòria de política propagandística i de saber com treure beneficis a través de qualsevol acció”, subratlla Gassiot. Des de la coordinadora de la CGT a Inditex fan una crida perquè es respecten els drets de les treballadores dels centres logístics, tendes físiques del grup, així com de tota l’activitat externa de repartiment de comandes, per la qual cosa consideren que la “millor solució possible és el risc zero, el confinament i l’aïllament a casa mentre no es puga assegurar el treball amb total seguretat”.
