El fum negre que surt del crematori de Sant Adrià del Besòs es barreja amb el de la planta incineradora que hi ha al mateix municipi. El coronavirus és present en l’aire, tant per les cendres de les seves víctimes, com per tots residus sanitaris que s’hi incineren des que la crisi ha començat. El pas de la pandèmia per aquest municipi del Barcelonès és especialment preocupant. No només s’hi localitza una de les funeràries que més cossos ha cremat des de l’aparició de la COVID-19 a Catalunya, sinó que, a més a més, la incineradora municipal s’ha convertit provisionalment en planta de tractament dels residus sanitaris derivats de l’epidèmia.
Als carrers i a les platges, els rastres de mascaretes i guants abandonats comencen a ser cada vegada més presents. També a l’aire, en forma de partícules invisibles de dioxines i forans. Les veus de les entitats ecologistes han començat a aparèixer reclamant una major consciència de la perillositat dels residus generats pel coronavirus, no només pel fet de poder estar contaminats, sinó per les conseqüències que pot tenir a nivell mediambiental la seva gestió i el seu tractament i les accions de prevenció col·lectives davant el virus. Però també davant la generació de més residus.
Solucions improvisades davant l’estat d’emergència
L’increment de residus sanitaris des de mitjans de mes de març ha estat del 350% –inclosos mascaretes i guants, com també granotes, davantals, respiradors, sondes, xeringues i altres materials contaminats per la COVID-19. La resposta de l’administració catalana per fer front a aquesta situació ha hagut d’estar ràpida però, segons afirmen diverses entitats ambientals, no s’ha realitzat de forma correcta. Silvina Frucella, del col·lectiu Airenet, afirma “voldríem més claredat per part de la Generalitat de Catalunya, ja que s’han pres decisions fruit de la improvisació”.
L’Agència de Residus de Catalunya ha autoritzat, temporalment i de forma excepcional, tres incineradores municipals a tractar els residus sanitaris: les de Mataró, Tarragona i Sant Adrià de Besòs
Per resoldre la situació, l’Agència de Residus de Catalunya ha autoritzat, temporalment i de forma excepcional, tres incineradores municipals a tractar aquest tipus de residus sanitaris. Així doncs, la planta de Mataró (Maresme), la de Sirusa, a Tarragona (Tarragonès) i la de Tersa, a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), s’han afegit a les instal·lacions ja autoritzades de Cespa, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental); Consenur, a Constantí (Tarragonès); i TMA, a Terrassa (Vallès Occidental). La mateixa administració admet haver-se plantejat l’ús dels forns de les cimenteres per cremar aquests residus en cas d’emergència. Des de les entitats ambientalistes defensen que “l’Agència Catalana de Residus ha fet una autorització ràpida a les incineradores i una desregularització ambiental perillosa”, tal com explica Mercè Girona, activista del CEPA.
Prou incineració: la reacció de les entitats ambientalistes
Un total de 1.776,81 tones han estat tractades durant el mes d’abril, el període àlgid de la pandèmia. En el document Declaració prou incineració al Maresme i al Barcelonès, presentat per més de 40 entitats ambientals el passat 13 de maig, adverteixen que no s’està utilitzant la tecnologia adequada per tractar el tipus de residus que hi arriben i, per tant, garantir la qualitat de les emissions. I és que aquestes instal·lacions provisionals no estan preparades per tractar residus del grup III, com són els que es generen amb la COVID-19. Aquest tipus de residus, que poden ser contagiosos, han d’estar tractats amb un procés d’esterilització per autoclau –aplicant vapor d’aigua a una pressió i temperatura determinada per tal que se n’eliminin els organismes vius i les espores que puguin quedar– per després ser triturats.
A banda d’aquells generats a les llars, la major part dels residus sanitaris provenen d’hospitals, residències o hotels hospitalitzats. Cada centre sanitari ha establert un pla d’acció per la gestió massiva de residus durant la situació d’emergència per COVID-19, que implica una reorganització temporal del servei i l’aplicació d’unes condicions especials a l’hora d’emmagatzemar-los i distribuir-los a les plantes corresponents. Les entitats ambientalistes reclamen que el tractament sigui l’adequat. El fet que arribin amb contenidors tancats i sense etiquetar, fa que no hi hagi certesa del tipus de residu que arriba a les plantes, afirma Mercè Girona. L’Agència Catalana de Residus, per la seva part, assegura que a les plantes temporals només hi entren residus de “baix risc” –mascaretes, guants i bates– i informa que durant el mes d’abril, s’han tractat a les plantes autoritzades 606,25 tones, mentre que gairebé el doble, 1.170,56 tones, s’han tractat a plantes provisionals.
L’Agència Catalana de Residus informa que durant el mes d’abril, s’han tractat a les plantes autoritzades 606,25 tones, mentre que gairebé el doble, 1.170,56 tones, s’han tractat a plantes provisionals
En el Pla d’acció de mesures urgents temporals de l’Hospital Trueta de Girona, consta que, atès el gran volum del moment, s’habilita poder realitzar una gestió massiva de les dobles bosses de residus de la COVID-19, traslladant-les a plantes incineradores RSU (residus sòlids urbans) en el cas dels hospitals i CAP, i en el cas dels residus residencials i dels hotels-hospitalitzats, també a incineradores o abocadors. També es recomana no utilitzar els contenidors negres etiquetats corresponents, al·legant que són molt més costosos, i aturar temporalment la traçabilitat dels residus sanitaris, anotant només les quantitats de sortida.
En definitiva, diverses mesures que no permeten tenir un seguiment clar d’on van a parar les deixalles sanitàries generades i que, per tant, rebin el tractament corresponent. Aquesta és una de les raons de protesta que recullen les entitats ambientalistes en el seu document de protesta. “Proposem la desactivació de portar aquests residus a les incineradores i que es portin altra vegada només a les instal·lacions d’esterilització corresponents”, afirma Girona, argumentant que no disposen de la tecnologia adequada, no es coneixen les característiques de les emissions, que manca una caracterització completa dels residus i que es contradiu amb la moratòria de l’administració d’autoritzar nous projectes d’incineració.
L’època post COVID-19: un futur sense residus?
Mentre duri l’estat d’emergència, s’han de buscar noves formes d’actuar. Segons la representant del CEPA, cal que se cerquin formes d’esterilització mòbils per a hospitals i residències, que es faci un protocol d’actuació per tractar els residus sanitaris i que es fomenti la utilització de protectors personals reutilitzables. També es reclama, al manifest ecologista, que es controlin les emissions mentre les plantes segueixin en funcionament, es realitzi una traçabilitat de les sortides de residus i compostos contaminants i es faci un estudi de l’impacte a la població propera. En el cas de la incineradora de Mataró, es treballa per desenvolupar un pla d’acció per preparar el seu tancament l’any 2024, quan s’acaba la concessió a Valorisa, l’empresa adjudicatària del servei actual. Segons les entitats ecologistes, cal fer un pla de desenvolupament de les actuacions necessàries per desactivar aquesta incineradora, on es contempli sistema porta a porta, plantes de compostatge petites i descentralitzades i la reducció efectiva del 75% del rebuig perquè es pugui tancar la planta.
La crisi del coronavirus ha posat de manifest la gran quantitat de deixalles sanitàries que generem en aquest moment d’emergència, però també ha qüestionat el tipus de model de gestió de residus de Catalunya i la seva capacitat d’absorció. I, sobretot, que cal assolir una coherència entre els discursos de sostenibilitat i les pràctiques que es realitzen, des de les administracions i també per part de la ciutadania. Segons la impulsora de la Plataforma Ciutadana Residu Zero, Mercè Girona, es considera que hi hauria d’haver un canvi de model, que impliqués la ciutadania en la gestió dels residus. Per ara, s’ha elaborat la Llei Catalana Residu Zero, de prevenció de residus, que ja s’ha proposat als diferents grups parlamentaris, que l’estan analitzant. També, el 5 de maig, el Parlament de Catalunya va aprovar aturar els nous projectes d’incineració a Catalunya, fins que s’aprovi la llei de prevenció de residus.
