L'esmena 6777, introduïda als pressupostos generals de l'Estat per posposar l'entrada de les treballadores de la llar al sistema de cotitzacions del règim general de la seguretat social, les ha mobilitzat en les darreres setmanes a diverses ciutats. Aquest vespre, es manifesten a Barcelona per exigir, no només l'eliminació de la mesura que preveu mantenir les infracotitzacions al sector del treball de la llar i les cures fins al 2024, sinó l'accés a drets fins ara negats, com la prestació d'atur
Posar fi a una de les discriminacions principals que suporten les persones ocupades com a treballadores de la llar –9 de cada 10, dones- era a la vora fins que, el maig d’enguany, els vots del PP, Ciutadans i el PNB van introduir l’esmena 6777 als pressupostos generals de l’Estat. Amb la decisió, l’equiparació del sistema de cotitzacions especial −per sota del salari percebut− de les treballadores de la llar al sistema de cotitzacions del règim general de la Seguretat Social es posposa cinc anys.
Si bé la reforma del sector, assolida el 2011, per incorporar les treballadores de la llar al règim general preveia corregir el greuge el gener de 2019, l’esmena 6777 ho retarda a l’any 2024. Un endarreriment que les treballadores de la llar i les cures han denunciat amb mobilitzacions en les darreres setmanes en diverses ciutats de l’Estat. Aquest vespre, el grup d’acció per la ratificació del Conveni 189 de l’OIT, conformat per col·lectius de defensa dels drets de les dones migrades i de les treballadores de la llar, així com pels sindicats majoritaris UGT i CCOO, convoquen una concentració a Barcelona per denunciar la subprotecció de les més de 600.000 treballadores d’aquest sector tan feminitzat com discriminat.
Si bé la reforma del sector, assolida el 2011, per incorporar les treballadores de la llar al règim general preveia corregir el greuge el gener de 2019, l’esmena 6777 ho retarda a l’any 2024
A més de cotitzar per sota del que ho faria qualsevol treballadora d’un sector inclòs al règim general i d’afectar-los un càlcul de la pensió de jubilació sense “cobertura de buits” −que provoca que les pensions assolides, en els millors casos, superin per poc les mínimes que estableix el sistema−, la negació del dret a accedir a la prestació d’atur és un greuge i reivindicació central per les treballadores del sector.
L’alta feminització del treball de la llar i les cures, sumada a la gran presència de migrades, explica que, més enllà de les discriminacions laborals objectives del règim especial de treballadores de la llar, les experiències d’abusos siguin habituals al sector. La particularitat que el lloc de feina sigui un domicili −en què preval la propietat privada als drets de les treballadores i en què solen treballar-hi aïllades− és un factor que hi afegeix vulnerabilitat. La Directa ha parlat amb dones que denuncien l’exposició de les treballadores de la llar a abusos en les condicions laborals i, encara més invisibilitzats, a abusos sexuals.
