Encara han d’afrontar els dos últims judicis el pròxim 10 de març, però ja celebren la victòria. Les piqueteres de l’Assemblea Feminista de València han guanyat nou dels tretze judicis celebrats fins ara relacionats amb les mobilitzacions pacífiques en el marc de les vagues generals feministes de 2018 i 2019. Ocupar la via pública, tallar carreteres i participar en piquets informatius durant una jornada de vaga legalment convocada van ser motiu de sanció, en aplicació de la llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. El balanç repressiu d’ambdues vagues: 19 multes —la suma de les quals ascendeix fins als 11.000 euros— i cinc anys de dilació dels procediments judicials.
Mireia Biosca, una de les portaveus de l’Assemblea Feminista, fa una lectura “molt positiva” del desenllaç dels dinou procediments sancionadors —quatre no van arribar a judici. A parer seu, tant la llei mordassa com “l’allargament dels processos judicials en el temps” són “una ferramenta de l’Estat per intentar debilitar i fer callar els moviments populars”. “Ens han esgotat —confessa—, però també ens han donat força”. “Hem guanyat i demostrat que nosaltres només vam estar informant durant una jornada de vaga general, no vam alterar l’ordre públic, tal com deia la policia”, rebla la portaveu amb rotunditat. Comparteix la mateixa valoració Maria Josep Martínez, advocada de les feministes i membre de l’organització antirepressiva Alerta Solidària: “Hem aconseguit que les sentències es pronuncien a favor de defensar el dret a vaga i hem demostrat que els fets que denunciava la Policia Nacional i la Delegació del Govern no eren constitutius de delicte”.
“Hem guanyat i demostrat que només vam estar informant durant una jornada de vaga general, no vam alterar l’ordre públic, tal com deia la policia”, rebla la portaveu de l’Assemblea Feminista de València
La vaga general feminista del 8 de març de 2018 va ser un fet històric. La jornada va marcar un abans i un després en el moviment feminista de València, que va quedar sotmès a una forta repressió policial amb la persecució de les piqueteres, la violència policial contra les vaguistes al rectorat de la Universitat de València, una vigilància constant i desenes de persones identificades. Un mes més tard, començaren a rebre les notificacions de sanció amb comptagotes. Totes per, presumptament, “haver faltat al respecte a les forces i cossos de seguretat” —infracció lleu contemplada en l’article 37.4 de la llei mordassa—; o “haver causat desordres a la via pública” —infracció greu contemplada en l’article 36.3.
Marta va ser una del centenar de militants de l’Assemblea Feminista de València que va participar en el tall d’una de les carreteres d’entrada a la ciutat de València. “Simplement, anàvem informant els conductors del dret a la vaga i els motius”, relata. Van recórrer part de l’autovia-V1 en direcció al barri de Benimaclet, on la policia va identificar onze militants i les va informar que serien sancionades per “haver alterat l’ordre públic”. Durant la identificació, una de les activistes va demanar a un policia que els parlés en valencià. La petició es va saldar amb una sanció de 100 euros per una presumpta falta de respecte a l’autoritat, que finalment s’ha resolt a favor de l’acusada.
Un any més tard, el 8 de març de 2019, es repetia la mateixa història. En aquesta ocasió, les militants de l’Assemblea Feminista van rebre huit multes, també, per haver ocupat la via pública i informat del dret a la vaga. “Vam repartir octavetes mentre cantàvem i passejàvem pels carrers, però ens identificaren sota l’argument que havíem posat en perill la seguretat ciutadana”, recorda Emilia, una de les encausades en 2019.
L’Assemblea Feminista de València, que es va inculpar en solidaritat amb les militants sancionades i de manera immediata va crear un grup de suport i una caixa de resistència, va decidir recórrer les multes per via administrativa. “Pagar-les haguera suposat silenciar la repressió i acceptar que el vam fer era delicte, quan simplement vam fer allò que permet la llei en un dia de vaga general”, subratlla Mireia Biosca. No es va admetre cap recurs i, aleshores, van apostar per la carta d’anar a judici. “Era una qüestió política, per poder defensar-nos i visibilitzar la repressió de l’Estat”, incideix Biosca.
Desmentir el testimoni policial
Les sentències dels nou judicis guanyats reconeixen la parcialitat dels atestats policials, alguns dels quals incloïen comentaris en rebuig a l’ús del valencià o del terme País Valencià, i per tant s’ha evidenciat la subjectivitat dels agents. En aquest sentit, l’advocada celebra que les sentències favorables a les feministes “qüestionen el relat i la presumpció de veracitat de la policia i de la Delegació, qui acata de manera totalment acrítica el testimoni policial i acaba ratificant les multes i, en conseqüència, vulnerant el dret a vaga”. En els quatre judicis perduts fins ara, en canvi, s’ha condemnat les piqueteres perquè els agents que interposaren les multes han gaudit de la “presumpció de veracitat”, amb què la seua versió constitueix base suficient per a dictar sentència.
Per a l’advocada, les victòries judicials són “haver qüestionat el principi de veracitat policial”, “haver marcat uns límits a l’hora d’imposar la llei mordassa” i “haver reforçat el dret a vaga”
La defensa també celebra que s’haja pogut demostrar la falta d’elements probatoris suficients per verificar les suposades “faltes de respecte a l’autoritat” o les “alteracions de l’ordre públic”” de què la Policia espanyola acusava les piqueteres. “Veiem que no qualsevol incidència o alteració de la normalitat es pot considerar un perill per a la seguretat ciutadana”, afegeix l’advocada. A llarg termini, en paraules de Martínez, “crear un precedent jurídic que qüestiona, de manera absoluta, el principi de veracitat policial”, “haver marcat uns límits a l’hora d’imposar aquest tipus de sancions” i “haver reforçat el dret a la vaga i al dret a la protesta” també són victòries judicials.
No és gens habitual que les sancions administratives emparades en la llei mordassa arriben a judici, ja que el cost de recórrer-les i tirar endavant el procediment judicial pot superar la quantia de la mateixa multa. Tampoc ha estat gens fàcil sostenir l’acompanyament jurídic i emocional en cada judici i durant els cinc anys que s’han allargat els procediments. L’advocada destaca que va sol·licitar agrupar algunes de les causes en un únic judici, però li van denegar. “No va estar casual, ni el fet de celebrar cada judici per separat ni la repressió que sofreix el moviment feminista, que té molta capacitat transformadora i és objectiu de les forces i cossos de seguretat de l’Estat”.
Derogar la llei mordassa
Per tal d’exigir l’arxiu de totes les sancions en curs i visibilitzar la repressió contra el moviment feminista de València, en 2018, l’Assemblea es va reunir amb l’exdelegat del Govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Fulgencio (PSPV), qui tenia la potestat per acceptar o no les propostes de sanció. Tot i que en un primer moment es va comprometre a revisar-les, els procediments judicials van continuar en marxa i van arribar al Ministeri d’Interior espanyol, que va dictar la resolució definitiva i va confirmar les multes. Les feministes no es van donar per vençudes. En març de 2021, van ocupar la seu de la Delegació i van aconseguir reunir-se amb Glòria Calero (PSPV), però la llavors Delegada del Govern espanyol tampoc va cedir a les demandes de les feministes.
“Segons diuen, és el ‘govern més progressista de la història’, un govern que va prometre derogar la llei mordassa, però ha mantingut una llei desmobilitzadora i criminalitzadora de la resposta social”, critica la portaveu de l’Assemblea. “Se n’han adonat —continua— que la llei és útil per als seus interessos: desmobilitzar el poble”. Un objectiu que, des de l’Assemblea Feminista de València, tenen molt clar que no han assolit. Mostra d’això, assenyalen, són les xarxes i estratègies antirepressives teixides amb altres col·lectius feministes i moviments en un context d’augment de la repressió institucional, així com la solidaritat desplegada amb mobilitzacions davant de les portes de la Ciutat de la Justícia cada matí que una piquetera havia d’anar a judici. “Anàvem totes a una i totes érem piqueteres”, postil·la Marta.
