“Atac híbrid”. Així és com les autoritats de la Unió Europea (UE) han catalogat la crisi migratòria entre Bielorússia d’una banda i Polònia, Letònia i Lituània de l’altra, iniciada el mes de juliol, i que s’ha agreujat en els darrers dies, amb milers de migrants i refugiades intentant travessar la frontera entre Polònia i Bielorússia, la gran majoria procedents de l’Orient Mitjà.
Certament, el govern bielorús està optant per utilitzar els fluxos de migració i refugiades com a carta de pressió geopolítica, igual que ja va fer en el seu moment no només la Turquia d’Erdogan contra Grècia i la UE, sinó també el Marroc, fa pocs mesos, contra l’Estat espanyol i la mateixa UE. Lukaixenko busca així castigar Polònia, Lituània i Letònia, per haver liderat l’ofensiva interna dins la UE per trencar els llaços amb el govern bielorús arran del suposat frau electoral a les eleccions presidencials bielorusses de 2020 i la repressió posterior, donar suport a l’oposició i imposar sancions a Bielorússia. El seu objectiu és posar en contradicció els governs d’aquests països, molt crítics amb la repressió i violació dels drets humans comesos a Bielorússia, mentre que ara són ells mateixos els que perpetren violacions de drets humans contra les persones que intenten entrar-hi.
Minsk intenta imitar Turquia i el Marroc pressionant les autoritats europees per alleugerir les sancions econòmiques
En paral·lel, Minsk busca també pressionar la UE per tal de mirar d’alleugerir les sancions i intentant imitar l’èxit que van tenir en el seu moment tant les autoritats turques com les marroquines a l’hora d’aconseguir contraprestacions i cessions. En aquest sentit, Lukaixenko busca forçar que Ursula von der Leyen (presidenta de la Comissió Europea) dialogui amb ell, tot
i considerar-lo president il·legítim, reprenent el diàleg després que anys d’acostament gradual volessin pels aires per la crisi política derivada de les controvertides eleccions presidencials de l’agost de 2020. Una situació que va provocar que Bielorússia passés de ser un estat contribuent a l’estabilitat regional, a ser considerada estat pària, esgarrant la seva aposta per una política exterior multivector que contribuís a reduir la seva gran dependència de Rússia.
Militarització de la frontera
La crisi migratòria s’ha anat incrementant durant els darrers dies, amb una massificació dels intents d’entrada. Una situació promoguda pel govern bielorús, amb la intenció d’incrementar la gravetat d’una possible crisi humanitària coincidint amb l’arribada del fred, i responsabilitzar-ne els seus veïns. En aquest sentit, el Senat polonès va aprovar fa pocs dies la construcció d’un mur de 180 quilòmetres a la seva frontera amb Bielorússia, amb un cost d’uns 350 milions d’euros. A més, el govern del país ha desplegat 15.000 tropes a la línia fronterera. A causa de l’estat d’emergència instaurat fa tres mesos, el govern polonès ja no permet l’accés a ningú a la zona d’exclusió de tres quilòmetres –als boscos de Podlàquia–, just al llarg de la seva frontera amb Bielorússia: ni periodistes, ni personal sanitari voluntari, ni organitzacions com la Creu Roja. Les ONG estan intentant ajudar els que aconsegueixen creuar aquesta franja de terra, però si la guàrdia fronterera atrapa les migrants, són expulsades de nou cap a territori bielorús sense registre, ni garanties de seguretat, ni de respecte pels seus drets.
La crisi migratòria s’ha anat incrementant durant els darrers dies, amb una massificació dels intents d’entrada
Moltes de les devolucions en calent s’estarien produint de forma violenta, amb un balanç provisional d’onze migrants mortes i 1.500 detencions. Tot plegat, amb la connivència d’agents de l’agència europea de cooperació policial Europol que s’han desplegat a la zona. Tot i aquestes vulneracions de drets humans, des del primer moment, les autoritats europees han tancat files amb el govern polonès. Precisament, el Consell de la Unió Europea ha anunciat una nova ronda de sancions contra les autoritats bielorusses, la cinquena des de l’estiu de 2020, en aquest cas contra persones dins de l’administració pública bielorussa que consideren responsables d’aquest “atac híbrid”. Així, la UE respon al que considera un “xantatge” bielorús contra els seus veïns occidentals, redoblant la seva aposta pel càstig econòmic. Unes sancions a les quals probablement en seguiran de noves, aplicades pels Estats Units. En paral·lel, la UE ha pressionat els països d’origen de les migrants perquè suspenguin o posin restriccions en els seus vols amb Bielorússia, i perquè s’organitzin vols de repatriació.
La violència contra les migrants i la situació de caos a la frontera es podria prevenir si el govern polonès apliqués les lleis existents per permetre que es processessin les sol·licituds d’asil i es proporcionés assistència humanitària bàsica. Permetre l’entrada no garanteix un dret automàtic a romandre, però sí que implica aplicar el dret al degut procediment i a un tracte respectuós.
Violació dels drets de la UE
De la mateixa manera, la política migratòria i la gestió de les fronteres exteriors també estan dins de l’àmbit de les operacions de la Unió Europea i les seves institucions i agències, inclosa Frontex. Actualment, diversos milers de migrants es troben atrapades entre els guàrdies fronterers bielorussos i milers de soldats polonesos. La pràctica de devolucions en calent per les autoritats poloneses constitueix una greu violació dels drets humans, i la negligència de la UE en l’acció implica la corresponsabilitat per les violacions de la “Carta dels Drets Fonamentals de la UE”.
Moltes devolucions en calent s’estan fent de forma violenta, amb un balanç d’onze migrants mortes i 1.500 detencions
Igual que va succeir amb la crisi migratòria a les costes gregues de 2020, les autoritats europees han triat abordar aquesta crisi migratòria des del prisma de la securitització, mirant de minimitzar-ne la dimensió humanitària, per a abordar la qüestió només des del prisma de la seguretat. Així, consideren les migracions amenaces a la seguretat dels estats fronterers amb Bielorússia i, de retruc, de tota la UE, i les aborden amb militarització, control, vigilància, i amb via lliure per a les vulneracions de drets humans que es considerin “necessàries”. En aquest cas, també cataloguen la situació com a “atac híbrid”, amb el que les persones que volen travessar la frontera passen a ser considerades com a armes. I les armes no només no tenen drets, sinó que s’han de combatre.
Paradoxalment, mentre que les autoritats de la UE exigeixen a les autoritats poloneses el compliment del dret europeu en afers relacionats amb la separació de poders i el que es coneix com a rule of law, en aquesta ocasió miren cap a una altra banda pel que fa a l’aplicació del mateix dret europeu. Una preocupació i seguiment del compliment dels convenis fet “a la carta”, que en última instància debilita tot l’edifici legal sencer, i tot el sistema de protecció dels drets humans dins la Unió.
Alternativa d’acollida
El nombre de persones que volen creuar (uns pocs milers) no és tan elevat com per a impedir que Polònia, amb el suport de les institucions de la UE, accepti les seves sol·licituds d’asil i proporcioni protecció legal a aquells casos que compleixin els requisits. En combinació amb mesures i accions que es podrien prendre directament als països d’origen per a reduir els fluxos, es podria activar un mecanisme de reassentament d’emergència per les nouvingudes a Polònia, així com a Lituània i Letònia, i distribuir-les entre diferents països membres de la UE de forma temporal, amb la qual cosa, el seu impacte total (cal recordar que els 27 estats de la UE sumen una població de 445 milions de persones) seria molt reduït. Aquest enfocament mostraria a Bielorússia que la Unió Europea pot respondre eficaçment a la situació utilitzant la legislació i les eines existents a la seva disposició, minimitzant l’efecte de les tàctiques desestabilitzadores
i de pressió de Lukaixenko. De moment, però, tot sembla indicar que les autoritats europees estan reaccionant de la manera que el govern bielorús va preveure, i d’aquí l’èxit de la seva operació a efectes de desestabilització.
