Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’extrema dreta eslovena organitza una milícia paramilitar anticomunista i antiimmigració

Qui va ser candidat presidencial ultradretà a les últimes eleccions d'Eslovènia, Andrej Šiško, ha creat la Guàrdia Štajerska per combatre la immigració, les refugiades, els musulmans i l'esquerra antifeixista. El comandant en cap ha confirmat que disposen de centenars d'armes

Milícia d'ultradreta eslovena anticomunista i antimigració / Arxiu

Unes fotografies d’homes emmascarats amb fusells, escopetes i destrals mostren l’existència d’una milícia paramilitar a Eslovènia. Del centenar d’homes uniformats amb samarretes verd oliva i pantalons de camuflatge en destaca un, que no va encaputxat i porta una gorra vermella. És Andrej Šiško, de 49 anys, candidat presidencial en les últimes eleccions, les de 2017, i comandant en cap de la milícia.

Šiško, que va obtenir 16.636 vots, el 2,21% del total, ha format una milícia armada anomenada Guàrdia Štajerska, per combatre la immigració, les refugiades, els musulmans i l’esquerra antifeixista. La milícia té la seva base a les Muntanyes de Pohorje, a la regió d’Estíria, que fa frontera amb Àustria.

Del centenar d’homes uniformats en destaca un, que no va encaputxat i porta una gorra vermella. És Andrej Šiško, candidat presidencial en les últimes eleccions i comandant en cap de la milícia

El comandant en cap ha confirmat que la Guàrdia Štajerska (Guàrdia d’Estíria) disposa de centenars d’armes i que no necessita obtenir llicència: “El dret de la gent de posseir, portar i utilitzar armes” és “un dret humà fonamental”, sobretot quan l’Estat eslovè “no controla les seves fronteres i que no és capaç de garantir l’ordre públic”

“Eslovènia corre el risc de convertir-se en Veneçuela”, va afirmar en referència al suport del partit d’esquerres Levica al govern en minoria de Marjan Šarec, que ha impedit al l’euroescètic i antiimigració Partit Demòcrata Eslovè (SDS) de Janez Janša -guanyador dels comicis- formar govern. Durant la campanya, Janša va fer-se acompanyar del primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que va aportar-los suport econòmic.

Un altre document gràfic de l’existència de la milícia que ha viralitzat per xarxes socials és la filmació, feta suposadament prop de la ciutat de Maribor, que mostra l’entrenament del Primer Batalló de la Guàrdia Štajerska. Les imatges mostren com després de saludar al comandant, criden “Per Eslovènia!”. L’existència de grups paramilitars impunes dins la Unió Europea no para de créixer: Bulgària, Hongria o Els Soldats d’Odin, i ara Eslovènia.


Un líder condemnat per assassinat

El seu líder, Šiško, cap del partit ultradretà i extraparlamentari Moviment per l’Eslovènia Unida, que no va aconseguir cap diputat durant les eleccions del juny de 2018, va liderar durant una dècada el grup de hooligans Maribor Viole de l’equip de futbol NK Maribor.

Fa catorze anys, Šiško va crear l’associació Hervardi, un col·lectiu ultranacionalista, euroescèptic i intolerant envers les minories croata i romaní, amb vincles amb l’organització neonazi internacional Blood & Honour

El 1985, va fundar l’Organització Anticomunista d’Eslovènia i va participar en un batalló ultranacionalista a la Guerra dels 10 Dies, el conflicte militar breu entre Eslovènia i Iugoslàvia l’any 1991 després de la declaració d’independència eslovena. El líder paramilitar prové de l’entorn de Zmago Jelinčič Plemeniti, el president del Partit Nacional Eslovè (SNS), la formació política d’extrema dreta més vella i estable dels països postcomunistes, fundat el 1991.

Fa catorze anys, Šiško va crear l’associació Hervardi, un col·lectiu ultranacionalista, euroescèptic i intolerant envers les minories croata i romaní d’Eslovènia. L’associació, amb vincles amb l’organització neonazi internacional Blood & Honour, també és responsable de campanyes en contra dels partisans eslovens de Boris Kidrič, que van combatre la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi. El 2006, Šiško va ser condemnat a 24 mesos de presó per l’intent d’assassinat d’un opositor a principis dels 90. Dos mesos abans de complir condemna ja era al carrer.