Attila Hildmann, el cuiner vegà més conegut d’Alemanya; Ken Jebsen, un antic presentador de la ràdio pública despatxat per antisemita; Anselm Lenz, un periodista freelance i dramaturg anticapitalista dadà i Bodo Schiffmann, un otorrinolaringòleg que –a força de fer-se viral a YouTube– ha acabat fundant un partit polític, s’han convertit en els principals impulsors a Alemanya de les protestes contra les restriccions imposades pel govern d’Angela Merkel per evitar la propagació del coronavirus. Des de finals de març, centenars de persones arreu del territori federat es manifesten diàriament en contra de la política de confinament i les limitacions de moviments. Les manifestants acusen les autoritats polítiques i sanitàries de generar pànic i de retallar els drets bàsics de la població.
Alemanya ha passat el pic de la pandèmia amb un confinament lleuger, que ha permès en totes les fases, sortides al carrer, però des de l’inici del desconfinament, amb l’obligatorietat de l’ús de mascaretes en espais tancats i establiments comercials (i al carrer quan no hi ha prou espai per mantenir distàncies), l’assistència a les manifestacions s’ha multiplicat. El 9 de maig, en diverses ciutats com Stuttgart, Berlín i unes 10.000 persones van manifestar-se contra “els de dalt”, contra una suposada gran conspiració per poder dominar el món.
El 9 de maig, unes 10.000 persones van manifestar-se en diverses ciutats alemanyes contra “els de dalt”, contra una suposada gran conspiració per poder dominar el món
És un moviment que es produïa en paral·lel a altres moviments de protesta anticonfiament en diversos llocs del planeta, com les de Madrid, protagonitzades per sectors de la dreta espanyolista i benestant al carrer Núñez de Balboa, sense respectar les distàncies de seguretat, esperonades, entre d’altres per Vox i pel canal de YouTube d’extrema dreta Estado de Alarma; o a Lansing, als EUA, on manifestants i milicians armats han arribat a entrar dins del capitoli de l’estat Michigan per exigir a la governadora demòcrata Gretchen Whitmer la fi del confinament.
Gran part del rebuig es vehicula cap al carrer a través de les xarxes socials. Dels canals de YouTube i Telegram han sortit les crides “a la resistència” contra la “dictadura del corona” i “pels drets fonamentals” que s’han convertit en molts indrets en concentracions, molt agressives, contra, a parer de les veus que les impulsen, un atropellament dels drets fonamentals recollits en la Constitució i una avantsala d’una suposada intenció d’imposar la vacunació obligatòria.
El confinament com a pretesa ‘Llei de Capacitació’ de Merkel
El Parlament alemany “ha aprovat la seva Llei de Capacitació. Viurem en una dictadura de facto durant un any. Mentrestant, el seu sistema està acabat”, afirmava, el 28 de març, la publicació gratuïta setmanal en forma de diari d’Anselm Lenz, que va passar d’una tirada nacional de 20.000 exemplars en el primer número a 500.000 en el cinquè. Per “Llei de Capacitació” es coneix a Alemanya la llei habilitant aprovada pel Reichstag el 1933 que va cedir tot el poder legislatiu a Adolf Hitler per la creació del Tercer Reich.
Aquell 28 de març va ser el dia de la primera convocatòria, d’una manifestació no autoritzada, a la plaça Rosa Luxemburg de Berlín. Lenz considera el confinament com un “atac de pànic de les elits envellides” i una teràpia de xoc per aplicar mesures capitalistes totalitàries. De les 40 persones participants, un terç eren representants de mitjans alternatius i canals informatius de YouTube d’ultradreta, sense carnet de premsa. La resta era una barreja de gent adepta a teories de la conspiració, sectors antivacunes, militants d’extrema dreta, hippies esotèrics i altres personatges heterogenis.
El periodista Anselm Lenz, impulsor de la concentració del 28 de març a Berlín considera el confinament com un “atac de pànic de les elits envellides” i una teràpia de xoc del capitalisme totalitari
Aquest tipus de protestes creixen significativament a través de les xarxes socials i, sobretot, gràcies al suport d’influencers, com el mediàtic cuiner vegà Attila Hildmann –que recentment ha mostrat la seva simpatia amb una de les organitzacions neofeixistes més grans d’Alemanya, la ultranacionalista turca Llops Grisos. Aquests influencers saben com canalitzar la indignació i el cansament de la gent amb discursos populistes i d’antipolítica. És així com, des del primer brot a Wuhan (Xina) fins a la pandèmia global, la conspiranoia ha intentat fer de contrapès als discursos oficials i a la ciència.
Conspiracionisme unit contra Bill Gates
La idea que el coronavirus va ser inventat per la indústria farmacèutica i que l’erecció d’antenes de tecnologia 5G està vinculada a propagació de la COVID-19 es troben entre les teories de conspiració més populars ara mateix a Alemanya. A més, moltes d’aquestes hipòtesis també tenen elements antisemites. La segona persona més rica del món segons la revista Forbes, el fundador de Microsoft, l’empresari i mecenes Bill Gates, s’ha convertit en objectiu massiu de les teories de la conspiració que s’escampen per la xarxa.
En concret, Ken Jebsen, en un vídeo publicat a YouTube amb més de 3 milions de visualitzacions, relaciona el fundador de Microsoft amb la COVID-19 per tres motius: com a creador del virus, beneficiari de la vacuna per a erradicar-ho i vigilant de la població mundial per mitjà del control del virus i de la instal·lació de microxips subcutanis i sistemes d’identificació per radiofreqüència (RFID, com es coneix aquesta tecnologia) introduïts a través de vacunes. El mite al voltant de Gates és similar a la que hi ha al voltant de l’emprenedor George Soros quan es tracta de la migració.
Molta ultradreta i cap front transversal
Les manifestants antigovernamentals, moltes corejant el lema anticomunista de 1989 “nosaltres som el poble” (reactivat durant les marxes del moviment nacionalista i antiislamista Pegida), representen una minsa minoria en un país en el qual la major part de la ciutadania ha secundat fins ara majoritàriament la gestió de la cancellera Merkel, però fan un soroll que s’escolta i condiciona l’agenda política, sobretot perquè, barrejada amb conspiracionistes, l’extrema dreta –neonazi inclosa–, que no acaba de trobar un rumb polític en una crisi que ha reforçat als partits tradicionals, està instrumentalitzant les manifestacions per treure’n rèdits polítics. Així es pot veure setmana rere setmana com la presència de militants i simpatitzants del partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD) va augmentant. Sobretot si van acompanyats de diputats com Hansjörg Müller.
El què és viu actualment a Alemanya és, segons el periodista Erik Peter, l’intent d’un nou “front transversal, un complex moviment antidemocràtic en què es reuneixen interessos d’extrema dreta i suposadament d’esquerra”. Sense òrgans de coordinació entre l’esquerra i la dreta, el mateix Lenz, “que anteriorment es movia en un entorn subculturalment d’esquerra (cultural), utilitza obertament paraules clau de l’extrema dreta”, afirma Peter. Parla de “dictadura” de Merkel i es refereix als mitjans de comunicació paraperiodístics d’extrema dreta i de difusió de fake news com a “premsa equivalent”. Diversos periodistes han patit atacs físics i intimidacions mentre cobrien les protestes per part d’elements conspiracionistes. També per portar la mascareta, entesa pels ultres com a símbol d’opressió.
En plena pandèmia, ha nascut un partit nou, Wiederstand 2020 (Resistència 2020), encapçalat per Bodo Schiffmann, un otorrinolaringòleg i YouTuber famós per posar en dubte la gravetat de la COVID-19
Peter recull les declaracions d’un sociòleg que afirma que el terme “front transversal” s’utilitza “inflacionàriament”, i que aquest també es podria emprar per descriure la unió de les diferents famílies i sensibilitats de la dreta contra Merkel i l’Institut Robert Koch, l’agència del govern federal alemany i institut de recerca responsable del control i prevenció de malalties.
Entre tot plegat, ha nascut un partit nou a Alemanya, anomenat Wiederstand 2020 (Resistència 2020). Encapçalat per Bodo Schiffmann, un otorrinolaringòleg de Baden-Württemberg que s’ha fet popular a YouTube per posar en dubte la gravetat de la COVID-19 i la gestió de la pandèmia. S’han pogut observar cartells del partit arreu del país en les mobilitzacions en contra de la política de confinament i Schiffmann ha participat activament a les concentracions d’Stuttgart i ha mantingut contacte amb diferents actors, des de Ken Jebsen fins al partit AfD. El que sí que ja ha aconseguit Schiffmann és que la seva marca ja formi part del panorama polític i mediàtic del moment.
