L’alqueria bicentenària La Figona, ubicada en els terrenys inclosos en el Programa d’Actuació Integrada (PAI) del barri valencià de Benimaclet —on es projecta un complex de 1.345 habitatges—, ha esdevingut un símbol més de les lluites en defensa del territori a la capital del Túria. Fundada per la històrica família Zarzo Bayarri, que va plantar cara als projectes urbanístics que amenacen el barri des de fa més de trenta anys, La Figona ha passat per nombroses mans mercantils fins que, en 2017, diverses veïnes del barri, de manera autònoma, decidiren ocupar-la per tornar a dotar-la de vida. El passat mes de març, però, la propietària principal dels terrenys del PAI, Metrovacesa —promotora immobiliària controlada pel Banc Santander i el BBVA—, va decidir interposar, per via civil, una demanda de desnonament contra les habitants de l’alqueria.
La Figona està habitada per un grup de persones, algunes d’elles en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i sense alternativa habitacional. Des de fa quatre anys, hi van començar a treballar per recuperar l’espai i assolir les condicions mínimes per al seu ús com a habitatge, el qual, segons ha pogut comprovar la Directa, disposa de l’informe favorable d’habitabilitat des de març de 2021. D’un magatzem de residus i materials de la construcció en desús s’ha convertit en una casa amb una gran sala d’estar, bany, cinc habitacions, cuina, taller, una sala de treball, jardí i hort. “Ara hi viu una comunitat de persones, veïnes de Benimaclet que han estat fent tasques de manteniment bàsic i obres estructurals” per poder crear un lloc on viure, explica Carlos Marcos, un dels portaveus de Cuidem Benimaclet, col·lectiu que treballa per impedir qualsevol edificació en els terrenys afectats pel PAI. No obstant això, Metrovacesa els ha denunciat sota l’argument d’una suposada “falta de seguretat per a habitar-la”, tal com exposen a través d’un comunicat publicat a les xarxes socials.
La Figona està habitada per un grup de persones, algunes d’elles en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i sense alternativa habitacional. Des de fa quatre anys, hi van començar a treballar per recuperar l’espai i assolir les condicions mínimes per al seu ús com a habitatge
La sol·licitud de desnonament s’emmarca en l’estratègia iniciada per Metrovacesa amb la finalitat de “degradar el barri”, rebla Marcos amb rotunditat. “Està intentant —continua— que les alqueries i els horts es queden en runes. És una degradació conscient, per poder justificar després el seu projecte”. Metrovacesa, de fet, pretén constituir-se com a agent urbanitzador, per a la qual cosa necessita obtenir i provar que ostenta el 50% de les propietats afectades pel PAI de Benimaclet, el que, segons les dades de la comissió jurídica de Cuidem Benimaclet, correspon a més de 150 finques. Però, el seu objectiu s’ha vist entorpit. D’una banda, per la negativa de la regidoria d’Urbanisme a admetre a tràmit el projecte i aprovar la condició d’agent urbanitzador –en considerar que, d’acord amb la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP), no és sostenible ni s’adequa a l’interés general– i, de l’altra, amb l’anunci d’un nou procés participatiu per redissenyar el plantejament d’aquest sector, després que la reformulació del projecte impulsada per Sandra Gómez, vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, es trobarà també amb l’oposició de les associacions i col·lectius del barri, que aposten per la desclassificació total del sòl.
És per això que, des de col·lectius com Cuidem Benimaclet o el CSOA l’Horta, consideren que Metrovacesa ha impulsat una “triple ofensiva”: contra l’Ajuntament, ja que va recórrer la inadmissió del projecte acordada per l’equip de govern de l’alcalde de València, Joan Ribó (Compromís) així com contra el veïnat, a través del degoteig de denúncies, i els mateixos terrenys afectats. “Vol prescriure amb tot perquè el PAI està bloquejat judicialment. Aleshores, busca limitar, censurar, tota aquesta vida i formes d’autogestió”, subratllen des de la defensa lletrada, en mans de les advocades d’Alerta Solidària i l’equip jurídic de Cuidem Benimaclet.
Insolvent i indultat pel Govern de Suárez
Metrovacesa no es troba sola en aquesta “triple ofensiva”. En el procés judicial contra les residents de La Figona, ha comptat amb el suport del procurador Miguel Ángel Díaz-Panadero Sandoval, en representació de l’empresa. Es tracta de l’autor confés de l’acció que va causar la mort del jove activista valencianista alacantí Miquel Grau, qui, la nit del 6 d’octubre de 1977, mentre es trobava enganxant cartells de la Diada Nacional del País Valencià, va rebre al cap l’impacte d’un maó llançat per Panadero Sandoval des d’un edifici proper. Malgrat les operacions mèdiques, l’enfonsament de la cavitat craniana en la regió interparietal amb pèrdua de massa encefàlica i un extens hematoma intracranial van causar la mort de Miquel Grau uns dies més tard, el diumenge 16 d’octubre. Tres dies després de l’atac, l’agressor, militant de la ultradretana Fuerza Nueva, va ingressar en la presó com a autor de l’agressió, i poc després es confessà culpable. Panadero Sandoval va ser condemnat a una pena de dotze anys i un dia de presó per un delicte d’homicidi consumat, a pagar una indemnització a la família i a sufragar les despeses generades en l’atenció sanitària del jove; una condemna que ni tan sols va complir. El responsable de la mort de Miquel Grau, tot i que provenia d’una família acomodada que va fer fortuna amb les concessions de l’Estat franquista en el sector de les gasolineres, es va declarar insolvent i no va pagar la indemnització, així com tampoc va complir la pena de reclusió completa. En 1982, quedava en llibertat, gràcies a l’indult parcial concedit pel ministre de Justícia del govern d’Adolfo Suárez, Íñigo Cavero. Miguel Ángel Panadero va modificar lleugerament el seu nom —per Miguel Ángel Díaz-Panadero Sandoval— i va començar a treballar de procurador en tribunals a València. En l’actualitat, el seu despatx es troba en el número 4 del carrer de Bèlgica, a la capital valenciana, molt a prop de l’estadi del València CF. Tal com va publicar El Temps, Miguel Ángel Díaz-Panadero Sandoval també ha estat conseller d’Estaciones Sandoval SA, una empresa familiar dedicada a la venda al detall de carburants per a l’automoció, amb domicili fiscal a l’avinguda de Dénia, número 87, d’Alacant. Prèviament, havia estat apoderat de les empreses Reale Seguros Generales SA, Nacional Hispànica de Seguros SA, i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria-Mútua d’Assegurances i Reassegurances a Prima Fixa SA.
Condemnat a dotze anys de presó per un delicte d’homicidi consumat, Panadero Sandoval va quedar en llibertat tres anys més tard, el 1982, gràcies a l’indult parcial concedit pel ministre de Justícia del govern d’Adolfo Suárez, Íñigo Cavero
No es tracta de la primera vegada que Panadero Sandoval defensa els interessos de les grans empreses i fons d’inversió. Segons ha pogut comprovar aquest mitjà, el passat 1 de març, el responsable de la mort de Miquel Grau va representar l’empresa Desarrollos Las Peñicas SL —controlada en un 80% pel fons d’inversió irlandés Alfred Issuer Designated Activity Company— en l’execució de desallotjament d’una família d’Alaquàs (Horta Oest). “No és casualitat que el procurador siga un feixista”, adverteix Marcos, qui denuncia que l’extrema dreta, sinó “reprimeix” des del carrer, ho fa a través dels aparells del mateix Estat espanyol, “la qual cosa està molt més legitimada”. Comparteix la mateixa reflexió Aquil·les Rubio, portaveu del Casal Popular Tio Cuc d’Alacant, des d’on han estat resseguint l’activitat de Panadero en processos de desnonament i desallotjament. “Continuen les mateixes lògiques d’impunitat i d’atac a les classes populars. En 1977 es feien de manera il·legal i criminal i en 2021 de manera legal, però igualment criminal, perquè qualsevol desnonament és un crim contra el dret a l’habitatge”, afirma el membre del Tio Cuc, col·lectiu que s’ha aliat amb Cuidem Benimaclet i Acció Antifeixista València per denunciar la repressió contra les habitants de La Figona i mostrar-los la seua solidaritat, “de classe i de barri”, apunten en un comunicat.
Defensa d’un patrimoni històric
Aquest dilluns, 25 d’octubre, es va celebrar el judici —que ha seguit els processos declaratius dels judicis verbals per raó de la matèria, ja que la demandant pretén recuperar la plena possessió de la finca—, on les advocades de la defensa han reiterat la impossibilitat de desnonar les habitants per tres raons molt concretes, raonades en l’escrit de resposta a la demanda, al qual ha tingut accés la Directa. En primer lloc, pel fet que Metrovacesa, “no pot exercir possessió ni titularitat immediata de l’alqueria”, ja que des de l’any 1992, gràcies a l’organització del veïnat per aturar el PAI, aquests terrenys es troben “bloquejats”. En segon lloc, per la mateixa necessitat habitacional i emergència econòmica d’algunes de les residents; i per últim, per les tasques de manteniment de l’immoble que s’han dut a terme durant els últims anys. “La intenció és que puguen continuar vivint a l’alqueria perquè es convertisca en un focus d’habitatge i acollida, que representarà una casa, però també un símbol de resistència”, afirmen des de la comissió jurídica, que es troba ara a l’espera de conèixer la sentència.
La Figona forma part d’una línia d’alqueries històriques de Benimaclet, que van pertànyer a les famílies Zarzo Pastor i Bayarri Carsí —aquesta última posseïa l’alqueria Bayarri, encara habitada en l’actualitat. L’arbre genealògic d’ambdues famílies condueix fins a Salvadora Zarzo Bayarri, qui va habitar durant anys l’alqueria objecte del plet actual entre Metrovacesa i el veïnat. Al darrere hi ha, doncs, un patrimoni històric que també està present a l’hora de tramar la defensa: “L’oposició ha d’estar al carrer, en el procés judicial i fent pedagogia sobre la història del barri”, conclouen des de l’equip jurídic de Cuidem Benimaclet.
