Fa més de dos anys que l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i els representants legals del macrocasino Hard Rock tenen entre mans un contracte de compravenda dels terrenys del Tarragonès que haurien d’acollir el futur complex de joc i turisme. El document de 38 pàgines, al qual ha tingut accés la Directa, està encapçalat per les dades personals i fiscals de James F. Allen, en nom i representació de la societat mercantil BCN IR 3 SA –que ostenta el 100 % accionarial de Hard Rock BCN IR SA– i per l’anterior director de l’Incasòl, Albert Civit –rellevat fa poc per Maria Sisternas–, que actuava en representació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. En el document no consten les seves signatures, perquè en una de les clàusules s’adverteix que la rúbrica i el pagament de 120 milions d’euros no es materialitzarà fins que no es modifiqui el Pla Director Urbanístic del Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou, que va ser anul·lat parcialment l’any 2020 per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Les dades del document, però, permeten resseguir l’historial de la societat mercantil i dels seus directius. I fan aflorar algunes sorpreses.
Amb dades del Registre Mercantil actualitzades l’1 de març de 2023, el president i conseller delegat amb amplis poders sobre BCN IR 3 SA és l’empresari nord-americà James Francis Allen. Allen és el president del grup recreatiu Hard Rock International i el principal executiu (CEO) de la seva filial dedicada a l’explotació de casinos i locals de joc, Seminole Gaming. Toti que no és nadiu americà, des de l’any 2001 administra les activitats de la tribu de població originària Seminola en els seus negocis en el sector del joc. Aquesta tribu, assentada a l’Estat de Florida, va esdevenir accionista majoritària de la cadena Hard Rock l’any 2007.
James F. Allen, president de la promotora del casino tarragoní, és també gerent d’una societat ‘offshore’ radicada al territori caribeny d’Aruba
En el consell d’administració de BCN IR 3 SA només hi figura un altre nom, Jim Shore, després que el 13 de febrer abandonés la cúpula de la companyia John Eder. Malgrat que en tots els documents mercantils i contractuals l’actual president de la mercantil no explicita la segona part del seu nom compost, James Francis, i fa servir només la lletra efa, a través del cercador del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació –ICIJ, en les seves sigles en anglès– l’hem pogut localitzar en el consell d’administració d’una societat offshore al territori insular caribeny d’Aruba. Des de l’any 2013 és director gerent d’HR Aruba Operator NV, firma ubicada al número 5 del carrer Constantijn Huygens d’Oranjestad, capital d’aquest territori colonial dels Països Baixos, considerada un paradís fiscal per organitzacions com Oxfam Intermón, Attac i el sindicat de tècnics d’Hisenda Gestha, malgrat que la Unió Europea la va retirar de la seva llista de territoris amb aquesta qualificació l’any 2019, en considerar que es tracta d’una part d’un estat membre.
Les dades referents a HR Aruba Operator NV es van incorporar al cercador d’ICIJ el 5 de novembre de 2017, quan el diari alemany Süddeutsche Zeitung va donar a conèixer els anomenats Paradise Papers. Segons aquest Consorci Internacional de Periodistes, es tracta de 13,4 milions de documents relatius a inversions en paradisos fiscals, on consten els noms de més de 120.000 persones i societats d’arreu del món que havien contractat els serveis dels despatxos d’advocats Appleby (les Bermudes) i Asiaciti Trust (Singapur), especialitzats en estratagemes d’elusió fiscal. “Un complex mecanisme per ocultar patrimoni, així com amagar diners de persones físiques i empreses multinacionals, evitant que les administracions tributàries dels diferents països poguessin gravar els impostos respectius”, són descripcions de la seva activitat que es poden trobar a les hemeroteques de The New York Times i The Guardian.
Al cercador de l’ICIJ també apareix Thomas Joseph Gispanski com a directiu d’HR Aruba Operator NV. Gispanski va ser administrador únic de la societat mercantil BCN IR 3 SA, en representació de Hard Rock, entre el 16 de desembre de 2015 i el 2 de juny de 2017. Va aterrar en el controvertit projecte recreatiu després que la firma Veremonte –que havia rebut l’aval d’Artur Mas i Andreu Mas-Colell, aleshores president i conseller d’Econonia de la Generalitat catalana– l’abandonessin.
Condemnat a presó per frau fiscal
És precisament en el tram Veremonte de la llarga cursa per a la construcció del macrocasino quan topem amb una altra informació fins ara desconeguda. El 9 de setembre de 2014, Enrique Bañuelos –president de Veremonte– va adquirir una societat constituïda el 8 d’agost de 2011 sota la denominació Malvin Novogroup SA, que el seu creador i administrador únic d’aleshores, Ramón Cerdà Sanjuán, rebatejaria el 9 de setembre de 2014 amb el nom de BCN IR 3 SA. El seu objecte social era “la instal·lació i explotació de casinos de joc, pàrquings, sales de convencions i sales de festes” i la seva antiguitat donava més opcions a Bañuelos per aconseguir la llicència del casino, perquè la Generalitat havia incorporat una clàusula en el concurs públic, segons la qual les societats mercantils que es presentessin havien d’acreditar “la solvència tècnica en matèria d’explotació de casinos de joc i apostes durant els últims cinc anys”. Des dels inicis de la bombolla immobiliària, Cerdà Sanjuán, novel·lista i empresari d’Ontinyent, es dedicava a la venda de societats mercantils “adormides” o “latents” per mitjà del portal sociedadesurgentes.com.
El que no se sabia aleshores és que algunes d’aquestes societats eren instruments de frau fiscal. Van detenir Cerdà Sanjuán en el marc d’una operació anticorrupció de l’Agència Tributària i el van condemnar a catorze anys de presó per la secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional espanyola. La Fiscalia anticorrupció el va definir com un “ideòleg” de plataformes al servei del frau. Entre altres fites, va ser el creador d’algunes de les societats pantalla involucrades en la trama Gürtel o el cas Nóos –causa que va portar Iñaki Urdangarin a la presó–, passant per altres que es van fer servir les estafes del grup Marsans o Nueva Rumasa. Des de l’any 2018 es troba entre reixes a la presó d’Aranjuez (Madrid) pels delictes d’associació il·lícita, frau, falsedat continuada en document públic i falsedat en document mercantil. Segons consta als fets provats de la sentència, Cerdà, a canvi de petites sumes monetàries, instrumentalitzava persones sense llar o que vivien situació d’extrema pobresa per situar-les al consell d’administració d’empreses, amb l’objectiu d’ocultar la propietat autèntica a les autoritats fiscals i va arribar a falsificar DNI canviant-ne la fotografia, per aconseguir poders notarials falsejats. Les empreses que donava d’alta no tenien cap activitat, ni personal laboral ni oficines pròpies.
Eloi Redón, portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, considera que “el Departament d’Economia i la Generalitat hauran de revocar d’ofici la llicència de casino, perquè es va atorgar de manera fraudulenta a una empresa que no existia, sense cap solvència tècnica ni econòmica. Estem disposats a arribar fins al final i a presentar tots els recursos administratius i judicials que calgui per tombar aquesta llicència”.
Un contracte fet a mida
El document de compravenda entre Hard Rock i l’Institut Català del Sòl que és a l’espera de ser signat, a banda de determinar la distribució dels diferents usos que tindrà el centre recreatiu i l’alçària màxima de l’hotel central del complex (fixada en noranta metres), inclou tota una sèrie de clàusules que fan recaure en el govern català múltiples supòsits de responsabilitats en cas d’incidències. “La Generalitat indemnitzarà, defensarà i mantindrà Hard Rock exempt de qualsevol responsabilitat en cas de qualsevol emissió, fuita, alliberament o filtració de substàncies perilloses, accidents o descàrregues involuntàries que hagin afectat o puguin afectar el medi ambient o la salut humana” o “en cas que Hard Rock sigui penalitzat per les autoritats administratives competents per infraccions mediambientals”. Són dues de les prerrogatives que apareixen en el sisè capítol del contracte, sota l’epígraf titulat “Indemnitat específica del comprador”. Hard Rock també es blinda davant de qualsevol litigi plantejat per entitats veïnals o ecologistes: “La Generalitat indemnitzarà, defensarà i mantindrà Hard Rock exempt i lliure de qualsevol responsabilitat per i contra qualsevol dany o pèrdua soferts, així com per totes i cadascuna de les contingències i obligacions que sorgeixen de les reclamacions contencioses administratives presents o futures presentades per terceres parts contra el Pla Director Urbanístic i processades davant dels tribunals”.
L’impost sobre el joc baixarà del 55 % al 10 % quan obri el Hard Rock, gràcies a una llei impulsada per l’exconseller Mas-Colell, gran valedor del projecte
No només això. A la desena clàusula hi figura una “opció de venda”, segons la qual, Hard Rock té dret a demanar al govern català que li recompri els terrenys i aquesta administració té l’obligació de fer-ho “en cas que el pla director urbanístic o qualsevol instrument de planejament es modifiquen o es declaren nuls i sense efectes” i a causa d’això no pugui obtenir els permisos d’obra en un termini de divuit mesos o les llicències de primera ocupació en un termini de sis mesos des de la finalització d’obra.
Múltiples oposicions
L’impost sobre el joc baixarà del 55 % al 10 % a Catalunya quan obri portes Hard Rock. Això és conseqüència d’una modificació de la llei impulsada pel conseller Andreu Mas-Colell l’any 2015 i que havia estat una condició sine qua non dels promotors de casinos que des de l’any 2008 s’havia anunciat que s’instal·laria a Catalunya el projecte d’Eurovegas promogut per Sheldon Adelson i Enrique Bañuelos amb el seu projecte tarragoní, aleshores conegut com BCN World. “Serà un casino perillós pel que fa a la ludopatia perquè, malgrat el que es diu, el volum de negoci no el mourà el turisme. El turisme global del joc va a Las Vegas; el turisme a Catalunya, va a Barcelona, i els creueristes juguen als casinos que hi ha dins els creuers. Però… a Vila-seca? L’impacte del joc recaurà en el territori”, opina Francesc Perarnau, president de l’Associació Catalana d’Adiccions Socials (ACENCAS).
L’oposició veïnal i ecologista la lidera la plataforma veïnal Aturem Hard Rock, que va començar a caminar a inicis de la dècada passada. El 4 de març van participar en una manifestació multitudinària contra els macroprojectes que, segons l’organització, va aplegar unes 10.000 persones al centre de Barcelona. Eloi Redón, en nom de la plataforma, denuncia que “és una vergonya com les grans multinacionals poden saltar-se qualsevol norma per enriquir-se encara més i beneficiar-se d’un model econòmic que els permet trinxar persones i natura sense cap conseqüència”. I conclou assegurant que “la línia general d’aquest macroprojecte sempre ha estat l’especulació i les trampes normatives per afavorir els lobbies econòmics del turisme i la corrupció, i òbviament per afavorir La Caixa”. Cal recordar que els terrenys on es pretén aixecar el macrocomplex recreatiu són propietat d’aquest grup financer, i l’Incasòl des de l’any 2020 pretén adquirir-los per 120 milions amb la intenció de traspassar-los després a la promotora Hard Rock BCN IR SA pel mateix valor.
