Llavors locals de resiliència

El Moviment de Transició aglutina una xarxa de pobles i iniciatives locals que proposen respostes col·lectives i sostenibles als problemes derivats del capitalisme global
31/10/2017

Reduir el consum energètic, conrear els aliments propis, enfortir l’economia local i reforçar els vincles socials per forjar comunitats resilients davant la crisi que produirà l’esgotament dels combustibles fòssils. No hi ha un model únic ni una metodologia concreta, però aquest és, a grans trets, el pla d’acció que comparteixen un gran nombre d’iniciatives que han sorgit a tot el món sota la marca Moviment de Transició. Nascut el 2006 a la petita localitat de Totnes, al sud d’Anglaterra, s’ha anat estenent fins a tenir presència en més de 50 països, dibuixant una xarxa amb nodes locals de morfologies ben diferents. Des de petits grups de veïnes que impulsen un hort social fins a ciutats on l’administració i la ciutadania han treballat conjuntament per canviar el model energètic. No hi ha un sol patró, però sí que uneix totes aquestes iniciatives autònomes la idea que és col·lectivament i des de l’organització local com es poden trobar les millors respostes als problemes que estan convençuts que haurem d’afrontar.

Trobada de Cardedeu en Transició per parlar del pic del petroli

 

“Hem de generar comunitat com a mecanisme de defensa davant les dificultats que es preveuen”, afirma Oriol Guinart. Ell forma part del grup promotor de Granollers en Transició, que amb cinc anys de vida és un dels col·lectius més consolidats de Catalunya, on actualment hi ha entre deu i quinze municipis que estan portant a terme projectes en aquesta línia. En general, les persones impulsores d’aquests experiments socials han estat o estan vinculades a altres moviments de base, i, després de participar durant anys de lluites més reactives, s’han sentit atretes per la visió constructiva de les Transicions. “M’agrada l’analogia que si els altres moviments són un martell, aquest pot ser una clau anglesa”, explica Guinart, tot subratllant l’esforç que fan per mantenir sempre el caràcter propositiu en tot el que fan. Noa Cando, membre de l’incipient Molins de Rei en Transició, explica que el seu grup promotor s’ha creat amb persones de trajectòria activista que es van conèixer en una xerrada sobre decreixement i van decidir començar a treballar pel canvi. “No volíem ser un grup ecologista, dels que la gent identifica com els que et diuen que fas les coses malament. Ens interessava més l’acció”, recorda.

Precisament, el fet que els membres d’aquestes iniciatives participin en altres col·lectius ha facilitat una altra de les característiques de les Transicions, que és la de vincular-se a actors que ja treballen en el territori en projectes que persegueixen els mateixos objectius. “No volem ser un grup més, sinó fer xarxa”, assegura Cando. A la capital del Vallès Oriental, el moviment de transició col·labora des de fa temps amb projectes de col·lectius que també creuen que es pot canviar el món des de l’acció local, com Granollers Pedala, que promou la ciclomobilitat urbana; el Casal del Mestre de Granollers, un moviment per a la renovació pedagògica amb qui volen crear un grup d’Educació en Transició; la Xarxa d’Escoles Hortolanes del Vallès, que integra els centres educatius que treballen un hort escolar, o l’associació cultural Anònims, amb qui han organitzat dues edicions del Cicle Cinema en Transició.

Granollers en transició va celebrar el seu tercer aniversari

 

El primer pas de la majoria de grups sol ser el de la sensibilització sobre els problemes que cal afrontar i la difusió entre el veïnat de la necessitat de la Transició per tal d’implicar-los. A Molins de Rei, on el grup es va crear el gener d’aquest any, es troben encara en aquesta fase de conscienciació, organitzant xerrades i projeccions de documentals, tot i que ja han engegat algun projecte. Guinart, en canvi, recorda des de la distància com van finalitzar el que anomenen “l’any menys 1” amb una xerrada que va servir de posada de llarg. Tancada aquesta primera fase, els moviments posen el fil a l’agulla per transformar la realitat, però la conscienciació i la difusió es mantenen permanentment com una peça clau per mantenir viva i fer créixer la iniciativa.

L’agricultura, des dels valors de la sobirania alimentària, és un dels eixos primordials. Han conreat varietats antigues, que han recuperat gràcies al Banc de Llavors del Vallès Oriental

L’agricultura, des dels valors de la sobirania alimentària, és un dels eixos d’actuació primordials del Moviment de Transició. Això es manifesta en el fet que la majoria d’iniciatives aposten de bon principi per posar en marxa cooperatives de consum i horts comunitaris. En el cas de Granollers, el mateix moviment va partir de la cooperativa La Magrana Vallesana i, des de fa tres anys, a més, disposen d’un hort que han creat en un solar cedit per l’Ajuntament. Allà han conreat varietats antigues, que han pogut recuperar gràcies al Banc de Llavors del Vallès Oriental, i se senten satisfetes que les veïnes puguin conèixer i acostumar-se a menjar verdures i hortalisses autòctones. Quan van començar, només dues persones tenien coneixements sobre horticultura, però ara són moltes mans les que cada dissabte treballen aquest tros de terra enmig de la ciutat.


Treballar en xarxa i compartir sabers

La transmissió de sabers esdevé, doncs, una peça clau en l’apoderament de les persones que decideixen posar en marxa la Transició, ja que la majoria no provenen dels àmbits en què volen incidir. En aquest sentit, en alguns països s’han creat xarxes en àmbits estatals que permeten l’intercanvi de coneixements i experiències entre les diferents comunitats que participen del moviment. A l’Estat espanyol, l’any 2013 es va crear Red de Transición, que, tal com explica la seva coordinadora, Ana Huertas, “ofereix eines i posa en contacte els col·lectius de base” per ajudar-los a “ser capaços d’adaptar-se a allò que sigui que passi”. Entre els projectes de l’associació que encara es troben en fase pilot hi ha Municipis en Transició, que pretén investigar com es poden construir ponts entre les institucions locals i els moviments de base per impulsar la transformació ecosocial.

La transmissió de sabers esdevé una peça clau en l’apoderament de les persones. Han creat xarxes en àmbits estatals que permeten l’intercanvi de coneixements i experiències

Huertas afirma que, en els darrers dos anys, han trobat bastants ajuntaments interessats a treballar la qüestió de la sostenibilitat i que alguns els han preguntat com es fa la Transició. “No podem dir que l’estiguin portant a terme, però sí que hi ha governs locals que estan desenvolupant projectes en la línia del moviment”, explica. D’altra banda, assenyala que en alguns municipis petits persones vinculades a la Transició han entrat a formar part dels equips de govern mitjançant les candidatures d’unitat popular. A Catalunya, aquest seria el cas d’Argelaguer, on Oriol Mascaró, actual regidor de Medi Ambient i un dels membres del moviment de base que es va crear el 2011, explica com han intentat tirar endavant alguns dels propòsits que tenien des de l’Ajuntament: “Hem anat introduint mesures a poc a poc perquè aquestes idees vagin permeabilitzant en la població, ja que no tothom les comparteix encara”. Malgrat les dificultats que assegura que troben, estan posant en marxa una plataforma de participació ciutadana per tal que el poble esdevingui una comunitat resilient que incorpori algunes de les iniciatives del moviment.


Reptes de futur

Des dels mateixos grups s’admet que incidir sobre alguns aspectes cabdals de la Transició, com el del canvi de model energètic, és molt difícil si no hi ha implicació de l’administració pública. És precisament en l’àmbit de la generació d’energies renovables i de la sensibilització per a la reducció del consum d’energia que la coordinadora Red de Transición assegura que alguns ajuntaments estan fent una tasca millor. “Ens trobem que molt sovint tenen un programa tècnicament molt bo, però els falla el vessant d’involucrar la societat, i nosaltres els podem oferir molt en aquest sentit, perquè som un moviment de base”, exposa. A Catalunya, alguns dels municipis amb els quals estan en contacte i que estan treballant en la transició energètica són Rubí i, més recentment i inspirat en el primer, Viladecans.

El grup local de Molins de Rei es va crear el gener de 2017
 

 

Al municipi vallesà, el 2010 van posar en marxa l’estratègia Rubí Brilla. A partir de les dades que van obtenir amb una diagnosi sobre el consum energètic de tota la població, van dissenyar una metodologia pròpia de la qual se senten molt orgulloses, tal com relata Marta Morera, la responsable tècnica del programa: “Vam dissenyar el nostre propi pla, que consistia a aplicar, el primer any, les mesures que, sense inversió, generessin un estalvi energètic. Amb part d’aquest estalvi, adoptar les que sí que en requerien però que tenien un retorn inferior a un any i, el tercer any, aplicar les mesures més costoses”. Aquesta metodologia, que van començar a implementar a les dependències municipals, la van traslladar després a les principals indústries i a les escoles, on van posar en marxa el projecte 50/50. Segons Morera, amb aquesta iniciativa que ha implicat mestres, estudiants i famílies, la meitat de l’estalvi que aconsegueix cada centre se li retorna en forma de subvenció directa i l’altra meitat s’inverteix en mesures de millora de l’eficiència energètica. La responsable tècnica de Rubí Brilla explica que també han involucrat el comerç local en aquesta transició, ajudant-los a ser més sostenibles i creant un distintiu que permeti a la ciutadania consumir seguint criteris ambientals.

La meitat de l’estalvi que aconsegueix cada centre se li retorna en forma de subvenció. Els col·lectius destaquen la importància de la comunicació i l’autocura a mitjà termini

Si per a les transformacions impulsades des de les institucions el més difícil és aconseguir adhesió social, per als moviments de base ho és mantenir la il·lusió dels membres malgrat les dificultats. En general, els col·lectius destaquen la importància de la comunicació i l’autocura per mantenir les iniciatives en el temps. Guinart, des de Granollers, assenyala com a imprescindible “celebrar els aniversaris i qualsevol petit èxit, perquè això fa que la gent continuï”. Noa Cando vol posar en relleu l’ecofeminisme que practiquen a Molins de Rei, i assenyala la necessitat d’oferir espais family friendly per afavorir la participació de tothom i que ningú no es despengi del moviment per haver de tenir cura dels éssers estimats. Des de la perspectiva més general que li ofereix la Red de Transición, Huertas assegura que “la tendència és ascendent” i augura una implicació creixent, ja que les persones “no només veuen que hi ha alguna cosa que no funciona, sinó que veuen que hi ha gent que ja està treballant en coses diferents”.

 

Article publicat al número 441 de la 'Directa'
 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: