Va ocórrer a la primavera de 1993, un mes i mig després que la societat valenciana es commocionés per l’assassinat de Guillem Agulló i Salvador a mans d’uns neonazis a Montanejos. La matinada del 27 de maig, tres skinheads neonazis van calar foc intencionadament al vehicle en el qual pernoctava Tomás Martínez, una persona sense llar de 64 anys, que va morir cremat viu. Els tres assassins vivien en el barri valencià de l’Olivereta, on van succeir els fets. La policia ja tenia fitxats aquests tres individus i foren detinguts l’endemà.
El cas de Tomás Martínez és un dels més de cent casos recollits al portal web de Crims d’odi, l’actualització del qual s’ha presentat avui, 6 d’octubre, en el marc de la campanya “La lluita continua”. Aquest projecte, coordinat pel periodista de la Directa David Bou i el periodista Miquel Ramos, és un treball de recerca i documentació periodística que en 2015 ja va recollir més de vuitanta casos d’assassinats i homicidis motivats per l’odi o els autors dels quals estaven vinculats a grups o ideologies d’extrema dreta, i ha aconseguit una gran acollida i repercussió.
És un treball de recerca i documentació periodística que en 2015 ja va recollir més de vuitanta casos d’assassinats i homicidis motivats per l’odi o els autors del qual estaven vinculats a grups o ideologies d’extrema dreta
El darrer lustre, però, la tràgica xifra augmenta. Es recullen fins a quinze nous crims descoberts o comesos durant aquest període i es comptabilitzen fins a 101 casos amb 103 víctimes mortals els darrers trenta anys. En aquesta ocasió, l’actualització del projecte ha comptat amb la col·laboració de diferents experts en matèria de sensibilització i prevenció dels delictes d’odi. El mapa interactiu ha estat coordinat per SOS Racisme del País Valencià, i el web està dissenyat per Diego Muñoz i programat per Gerald Kogler.
L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) defineix un crim d’odi com a “tota infracció penal, incloses les infraccions contra les persones i la propietat, quan la víctima, el lloc o l’objecte de la infracció són seleccionats a causa de la seua connexió, relació, afiliació, suport o pertinença real o suposada a un grup que puga estar basat en la raça, origen nacional o ètnic, l’idioma, el color, la religió, l’edat, la minusvalidesa física o mental, l’orientació sexual o altres factors similars, siguen reals o suposats”. Segons explica el periodista valencià i expert en ultradreta Miquel Ramos, “la intenció era documentar tots els casos de crims d’odi o perpetrats per persones vinculades a l’extrema dreta, i d’alguna manera dignificar la seua memòria”. I afegeix: “És una xifra desconeguda i, majoritàriament, aquests crims han passat desapercebuts”.
El periodista assenyala que els crims d’odi es cometen per l’existència de prejudicis que es difonen i es transmeten a través del discurs d’odi: “Estem veient proliferar determinats discursos amb absoluta impunitat, inclús els plantejaments de determinats mitjans de comunicació reprodueixen aquest discurs d’odi constantment”. A més a més, manifesta que el projecte es tracta “d’un crit d’alerta per a la responsabilitat de periodistes i polítics a l’hora de tractar determinades informacions i de contribuir a la difusió de determinats discursos d’odi”.
Una eina contra l’oblit
Al portal web apareix un mapa interactiu en el qual es pot consultar cada cas i situar-lo en el lloc on va succeir, així com accedir a la fitxa individualitzada on es detalla la data en la qual va ocórrer, un resum dels fets, la tipologia del crim, la resposta judicial que va tenir i una recopilació de les notícies o vídeos apareguts en els mitjans de comunicació. Així doncs, els casos es classifiquen en diferents blocs: antisemitisme, islamofòbia, racisme i xenofòbia, homofòbia, romafòbia, disfòbia, violència ultra al futbol, odi ideològic, aporofòbia, transfòbia i altres. A l’hora de classificar cada cas, poden estar agrupats en més d’una tipologia. Els crims d’odi per misogínia no s’han incorporat en la investigació perquè ja existeix un registre d’aquest tipus al web feminicidio.net.
Segons les xifres d’aquesta investigació, els darrers trenta anys, almenys 27 persones han sigut víctimes d’un crim d’odi motivat per l’aporofòbia
Segons les xifres d’aquesta investigació, en els darrers trenta anys, a l’Estat espanyol, almenys 27 persones han sigut víctimes d’un crim d’odi motivat per l’aporofòbia, entesa com l’aversió i el menyspreu a la persona pobra o odi a les persones sense mitjans, desemparades, especialment les persones sense sostre; i 36-sis persones a causa del racisme i la xenofòbia, definida com l’hostilitat, rebuig o odi cap a les persones estrangeres o percebudes com a tal basat en prejudicis ètnics, racials i culturals. Aquestes xifres són les més elevades, però encara hi ha més casos classificats en les següents tipologies: un cas per disfòbia, sis casos per homofòbia, dos casos per islamofòbia, un per romafòbia, cinc per transfòbia, set per odi ideològic, sis per violència ultra al futbol i quinze per altres raons, és a dir, comesos utilitzant com a excusa qualsevol altra característica de la víctima o en un acte de violència gratuïta.
També es classifiquen els crims d’odi per sentències, recollint el nombre dels casos que han arribat a judici, tant els que han conclòs amb condemna (46) com els que han acabat amb l’absolució de les persones acusades (4), així com la quantitat de casos arxivats (4) i els casos dels quals ni tan sols s’ha pogut obtenir informació (47).
En una altra gràfica, els crims d’odi que han estat jutjats es classifiquen pel tipus de delicte sentenciat: assassinat, homicidi o un altre delicte. La diferència principal entre una sentència per assassinat o per homicidi és que en el primer cas es demostra que és premeditat o amb intenció de matar la víctima. Aquesta tasca serveix per “visibilitzar la resolució judicial, quan n’hi ha. De fet, en la majoria de casos, ni tan sols hi ha ni judici ni responsables”, subratlla Ramos. També serveix per “veure quina repercussió tenen tant mediàticament com judicialment”.
La llavor de la memòria i el batec col·lectiu
Al caliu de l’estrena de la pel·lícula La mort de Guillem, emesa simultàniament per les tres televisions públiques dels Països Catalans –À punt, TV3 i IBE3– en prime time i després de recórrer cinemes, casals populars i ateneus de tot el territori i més enllà, el llançament d’aquesta actualització posa de manifest que després de trenta anys hi ha almenys 101 casos com el de Guillem Agulló a l’Estat espanyol.
Per a Rafa Molés, un dels productors del llargmetratge La mort de Guillem i impulsor de la productora SUICAfilms, “el web ens permet eixa contextualització en 2020 de totes les violències que s’exerceixen”. “Per a molta gent –continua– totes aquestes agressions queden descontextualitzades i aïllades, però si es connecten totes, ens adonem que eixa violència que es va exercir contra Guillem no s’ha deixat d’exercir mai, i hi ha moltíssims casos”.
Molés recorda que quan encetaren la campanya “La lluita continua” començaren a sumar els esforços de molta gent que ja portava treballant en aquest tipus d’investigacions. “Nosaltres ho abordàvem des del cinema, però hi havia molta gent que ho estava treballant des d’altres àmbits. Núria Cadenes amb el llibre, els concerts o aquest web”, exposa. I conclou amb rotunditat: “El comú denominador contra el qual ens enfrontem és l’odi, que és contra el que lluitava Guillem i no ha deixat d’existir. Per tant, li dona molt més sentit a allò que defensava Guillem. Molta gent i sobretot noves generacions s’adonaran del fet que no és una cosa del passat”.
