“‘Acció antifeixista’, doncs jo sóc un feixista, aixeca’t”, va ordenar el neonazi Sergio Morales a un jove –que lluïa una samarreta amb aquest lema–, abans de clavar-li una bufetada i marxar tranquil·lament. Mesos després, la matinada del 2 de desembre de 2018, i al mateix indret, la zona de bars ubicada al passeig del Port Esportiu del Masnou, víctima i agressor es van tornar a trobar. El fet d’anar acompanyats per amics no va dissuadir Morales d’acostar-se de nou a l’antifeixista, perseguir-lo i –quan aquest va caure a terra– donar-li puntades de peu i clavar-li cops de puny per tot el cos.
Aquest és el relat dels fets que fa l’escrit d’acusació presentat per la secció de delictes d’odi i discriminació de la fiscalia de Mataró-Arenys de Mar al Jutjat d’instrucció 5 de la capital del Maresme, que és qui s’encarrega del cas. El Ministeri Fiscal demana l’obertura de judici oral a l’Audiència de Barcelona i acusa el neonazi d’un delicte contra la integritat moral, dos delictes lleus de lesions i un d’atemptat contra l’autoritat, pels quals li demana tres anys i tres mesos de presó més 900 euros de pena-multa. També considera que l’ultra va “menyscabar la seva integritat física i denigrar la seva dignitat pel simple fet de la seva ideologia, ja que el va seleccionar únicament per la seva afinitat ideològica”, agreujant delictiu contemplat al codi penal.
Morales hauria perpetrat el segon delicte de lesions i el d’atemptat contra un dels quatre agents dels Mossos que finalment el van aconseguir reduir
A més, Morales hauria perpetrat el segon delicte de lesions i el d’atemptat contra un dels quatre agents dels Mossos d’Esquadra que finalment el van aconseguir reduir aquella mateixa nit. Segons explica l’escrit del fiscal, “al cap de pocs minuts, es van personar a l’indret agents dels Mossos d’Esquadra, van identificar l’acusat i el van instar a què es calmés, fent cas omís a les indicacions dels agents i insistint en la seva actitud”. És per això que els policies van fer un cordó de seguretat al voltant de la terrassa de l’establiment on la víctima s’havia refugiat per repel·lir l’agressió.
En aquell moment, el cantant de la banda de música neonazi, Jolly Rogers, no va rebaixar la seva agressivitat i va proferir crits com “el mato, el mato!”. Posteriorment, va empènyer un dels agents per sortir corrents cap a la terrassa i llençar una taula metàl·lica contra l’antifeixista que va acabar impactant contra el mateix mosso d’esquadra. “Van haver d’intervenir fins a quatre agents per reduir-lo i detenir-lo, donada la forta resistència que oferia”.
Per la seva banda, l’acusació particular en representació del jove agredit demana dos anys de presó per a l’ultra per un delicte contra la integritat moral, un altre d’amenaces i un delicte d’odi, acompanyat d’una pena-multa de dotze mesos a raó de cinquanta euros diaris. Finalment, també sol·licita que se li imposi una altra pena-multa de tres mesos a raó de cinquanta euros el dia per un delicte lleu de lesions i 1.750 euros d’indemnització per les lesions i els prejudicis morals ocasionats a la víctima.
Un extens historial d’odi
Sergio Morales, segons explicava el setmanari El Temps, és vocalista de la banda de rock Jolly Rogers –on comparteix instruments amb coneguts neonazis– i germà de la traspassada Sonia Morales, la parella de Ramiro, vocalista d’Estirpe Imperial, una banda que fins a l’any 2009 va fer exaltació d’Adolf Hitler i el nazisme. El baixista de Jolly Rogers, Dídac González Llobet, és una de les cares visibles del grupuscle neonazi Último Bastión, del que la majoria dels seus membres han estat involucrats en tota mena d’agressions i actes intimidatoris.
El dissabte 5 de novembre de l’any 2016, Morales es va fotografiar a una parròquia de l’Hospitalet de Llobregat durant un acte feixista d’homenatge a la División Azul
Més enllà de la música, Morales ha participat els darrers anys en diversos actes protagonitzats per l’extrema dreta. El dissabte 5 de novembre de l’any 2016, es va fotografiar a una parròquia de l’Hospitalet de Llobregat amb dos dels seus companys a Jolly Rogers. En aquest espai de culte, la Hermandad de Combatientes de la División Azul de Barcelona va celebrar una discreta però concorreguda diada commemorativa del 75è aniversari de la creació de la divisió d’infanteria número 250 de la Wehrmacht, l’exèrcit de l’Alemanya nazi.
El 6 de setembre de 2018, Sergio Morales va aparèixer a les xarxes socials quan participava d’un escamot que retirava llaços grocs de suport a les preses polítiques i exiliades en un pont que travessa l’autopista del Maresme a l’altura del Masnou, municipi on resideix. El grup actuava proferint amenaces i empenyent les persones que els hi recriminaven l’actuació. Un dels veïns va alertar un cotxe patrulla de la policia local “que van amb cúters” i els membres de l’escamot van respondre “això no és perillós, té menys d’onze centímetres”. L’escena va continuar davant de la passivitat policial i va quedar enregistrada en aquest vídeo, on es pot identificar Morales al segon 34.
Posteriorment, van transcendir imatges d’aquest individu en almenys un acte celebrat al Club Empel, un local al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona per on hi han passat destacats membres de Vox, el PP, Brigadas Blanquiazules o Somatemps, esdevenint la nova casa de l’extrema dreta barcelonina.
Sergio Morales hauria estat la persona qui va coordinar gent de localitats pròximes del Maresme perquè acudissin a la concentració contra el centre de menors no acompanyats
Finalment, fa poc més d’un any, Morales hauria estat vinculat a l’atac xenòfob contra un centre de menors no acompanyats al Masnou. Va succeir el 4 de juliol de 2019, quan un grup de gent protestava contra la presència dels xavals en un alberg del poble, mentre un altre col·lectiu es manifestava demanant que no se’ls criminalitzés. L’episodi va acabar amb un detingut i sis ferits lleus i el diari ARA va citar “fonts coneixedores de la investigació” per assenyalar que Sergio Morales hauria estat la persona qui va coordinar gent de localitats pròximes del Maresme perquè acudissin a la concentració. Aquesta va estar capitanejada per Jordi de la Fuente (Vox), però va comptar amb nombrosa presència de membres del col·lectiu Els Segadors del Maresme, un dels escamots nascuts els darrers anys amb l’objectiu de treure la simbologia independentista dels carrers.
Vint dies més tard dels fets, els Mossos van detenir sis persones i van citar-ne dues més a declarar a comissaria en qualitat d’investigades, en una causa oberta pel Jutjat d’instrucció 1 de Mataró. Entre elles hi havia membres dels dos grups antagònics que es van manifestar aquell dia i a totes se’ls atribueix un delicte de desordres públics, mentre que sobre un d’ells també pesa un delicte d’odi, i contra un altre, un delicte de resistència i atemptat contra l’autoritat. A hores d’ara, es desconeix si Morales és una de les persones investigades per aquests fets, l’única certesa és el que el centre de menors tutelats del Masnou ha estat clausurat aquest estiu per recuperar el seu ús previ com a alberg turístic.
