Nascuda a Juchitán de Zaragoza el 1962, fa més de 35 anys que denuncia els atacs que les transnacionals energètiques perpetren a les comunitats indígenes del sud de Mèxic. Forma part de l’Assemblea dels Pobles Indígenes de l’Istme de Tehuantepec en Defensa de la Terra i el Territori i de la Xarxa Nacional de Defensores de Drets Humans a Mèxic, formada per 168 dones i 95 organitzacions socials. Fruit de la seva militància contra el que anomena “gegants”, ha patit intents d’assassinat i una contínua persecució, que l’han obligat a abandonar la regió diverses vegades. L’any 2012 va ser empresonada a Tehuantepec acusada d’un delicte de privació il·legal de la llibertat per haver protestat a les oficines de la Comissió Federal de l’Electricitat.
Quan comenceu a notar la pressió del capital internacional?
Mai no m’hauria imaginat que ho diria així, però la nostra desgràcia és que l’istme de Tehuantepec és una regió on fa molt vent. Després d’una sèrie d’estudis per conèixer el potencial eòlic de la zona, l’any 2000 companyies com Iberdrola, Gas Natural o Acciona van intentar llogar terres amb contractes de trenta anys. Encara que la major part són col·lectives, els comissariats de béns comunals van acordar l’arrendament de les terres si tots els membres de la comunitat accedien a fer-ho de forma individual. Doncs bé: alguns vam desconfiar d’aquesta promesa i ens hi vam oposar.
Com afectaven aquests contractes a les comunitats indígenes?
Quan Iberdrola va crear el seu primer parc, la Venta II, la gent es va preguntar què hi havia al darrere. L’extrema opacitat ens impedia saber-ho, fins que va aconseguir una còpia dels contractes a través del sindicat mexicà d’electricistes, els quals revelaven que tots els beneficis se’ls enduien les empreses i el perjudici era per a les comunitats.
En quins aspectes són lesius per a la població?
No s’havia informat les famílies d’unes clàusules que prohibeixen sembrar arbres de més de dos metres, obrir pous i desenvolupar aquelles activitats que caracteritzen la nostra la vida al camp, com és la crema de rostolls. A més a més, les empreses s’han aliat amb la delinqüència organitzada, que és qui acaba fent els parcs eòlics amb constructores relacionades amb el narcotràfic.
El nou govern progressista de Manuel López Obrador s’ha desentès de les comunitats indígenes del sud?
“Les empreses s’han aliat amb la delinqüència organitzada, que és qui acaba fent els parcs eòlics”
Continua el mateix model extractivista, perquè facilita l’explotació de les nostres terres per convertir-les en una simple mercaderia. Entre altres iniciatives impulsa l’anomenat Tren Maia, pensat per al turisme, el qual va més enllà d’un ferrocarril, ja que també preveu la construcció de diferents ciutats en tot el seu recorregut. I a això s’afegeix la construcció del Corredor Transístmic o l’ambiciós Projecte Integral Morelos, que preveu dues centrals termoelèctriques a Huexca amb la participació d’Abengoa o un gasoducte que passa pel costat del volcà Popocatépetl; sense oblidar la línia elèctrica que dibuixa per a la subestació Yautepec.
Què és el que més us preocupa?
El Corredor Transístmic, sens dubte, perquè connectaria ràpidament l’oceà Atlàntic amb el Pacífic a través d’una via fèrria de quatre carrils, una autopista paral·lela amb un port a cada extrem, un nou gasoducte i una desena de parcs industrials més. Veiem que l’objectiu que amaga tot plegat és moure la frontera cap al sud-est del país, de manera que milers de persones que emigren cap als Estats Units quedin aturades a Tehuantepec.
Sobreviure és la vostra màxima prioritat?
Seguir vius ja és una victòria. I és que les empreses intenten individualitzar-nos i treure’ns aquells elements que han permès als pobles indígenes resistir les amenaces dels últims cinc segles. Amb el saqueig de les terres, ara volen eliminar la nostra essència i una cosmovisió del món que sempre ha posat per davant la col·lectivitat, la reciprocitat, la comunitat i el desig de compartir; valors que ens han permès conservar la llengua, la cultura i els nostres costums. Estem davant la lluita per la vida.
