El 8 de març a quarts de deu del matí, la Carmen apujarà la persiana de la botiga. Tot i estar “súper d’acord” amb les reivindicacions que duen a convocar una vaga feminista, explica que no pot tancar, “ni aquest dia ni cap altre”. “Però a les mobilitzacions sempre hi vaig. Agafo el nen i hi baixem”, remarca. L’Eli fa dies que va avisar l’alumnat que divendres no farà classe. Durant la setmana, els anirà compartint els perquès d’aturar la seva activitat el 8 de març. Es tem que serà de les poques professores que secundarà la vaga. Un panorama similar s’espera l’Elena al seu institut. Per ara, a casa, on viu amb els fills i el company, ja ha posat sobre la taula quin sentit té convocar una vaga que inclogui les cures i el consum. De treball reproductiu, el dia 8, “ni un ou”, pensa fer. Acompanya la resposta d’una rialla i de reconèixer que, la seva, és una situació familiar que li ho permet. La Berta, com la resta de companyes de la seva entitat, divendres no anirà a la feina. Tampoc a classe ni a comprar ni farà treball domèstic al pis que comparteix. “El meu 8-M començarà la nit anterior, amb la manifestació nocturna no mixta, d’on surto carregada de ràbia i de ganes”, comparteix.
Que cada dona hi participi en la mesura i la manera que li siguin possibles és la consigna i un dels trets diferencials de la vaga feminista, l’eina transfronterera que milers de dones activaran de nou el 8 de març per visibilitzar la “participació nuclear de les dones en totes les esferes de la vida” i per denunciar les discriminacions i violències que les travessen, pel fet de ser socialment llegides com a dones.
A l’Estat espanyol, són sindicats minoritaris i de classe, com la CGT, la IAC i la CNT, els que donen cobertura legal a la vaga feminista. Sobre el paper dels sindicats majoritaris de cara al 8 de març, Dolo Pulido, activista de l’organització de la vaga a Catalunya, valora que “juguen a generar confusió”. “Nosaltres fem una crida a què donin cobertura legal a l’aturada de 24 hores que convoca el moviment feminista i l’ambigüitat amb la convocatòria d’aturades de només dues hores no ajuda a afavorir que surti una vaga potent”, critica.
La mobilització transcendeix el pla de la considerada economia productiva i “visibilitza que no hi ha cap dona que no sigui dona treballadora i trastoca el masclisme imperant en l’ambient sindical, perquè és una vaga a pesar d’ells”, apunta Isaura Fabra, activista de l’organització de la vaga feminista a Uruguai
Si bé la jornada de vaga feminista internacional té en el laboral un terreny ple de reivindicacions i resulta estratègic per mostrar la força de l’aturada de dones a cada país, la mobilització transcendeix el pla de la considerada economia productiva i “visibilitza que no hi ha cap dona que no sigui dona treballadora”, apunta Isaura Fabra, activista de l’organització de la vaga feminista a Uruguai. “La vaga feminista canvia el concepte de vaga i trastoca el masclisme imperant en l’ambient sindical, perquè és una vaga a pesar d’ells”, planteja.
Moltes més dones organitzades arreu, des dels barris i els pobles, és el bagatge més preuat que ha deixat l’anterior convocatòria de vaga feminista, segons coincideixen a destacar diverses activistes consultades. “Sens dubte que el moviment ha guanyat molta visibilitat arran de la mobilització del 8 de març passat, però hem de tenir en compte que fa quaranta anys que de treball titànic, de jornades i mobilitzacions”, remarca Pulido. Després d’aconseguir “un transvasament del feminisme a les institucions», el repte que encaren és «apuntalar el feminisme com un moviment anticapitalista”. “El capitalisme és un sistema generador de desigualtats de què sortim clarament perjudicades les dones i, això, no tants ho defensen”, adverteix l’activista.
Polònia. França. Itàlia. Estats Units. Brasil. Són alguns de les desenes d’estats amb vagues de dones convocades pel 8 de març. I són, també, alguns dels que han experimentat amb més força l’auge de la ultradreta en format institucional. La recent entrada de Vox al parlament d’Andalusia i, segons els sondejos electorals, el salt que pot fer al Congrés el pròxim 28 d’abril, afegeix l’Estat espanyol a la llista.
“La segona edició de la vaga es convoca en un context molt advers arreu del món; un context d’auge dels partits feixistes, pel que les generacions actuals del moviment feminista o bé fem un pas endavant o podem tornar enrere”, adverteix Sara Cuentas, activista de la comissió de migrades i antiracista de la vaga feminista a Catalunya. Així ho recull el missatge «Ens aturem per canviar-ho tot. Cap pas enrere», sota el qual es convoca la manifestació del 8 de març a Barcelona.
Davant l’avenç de propostes parlamentàries i mesures de govern misògines, LGBTIfòbiques i racistes, la vaga feminista serà llegida, enguany, com una mostra del pols que pot jugar la manada violeta contra la regressió de drets, activa i latent, a ambdues bandes de l’Atlàntic. “El que necessitem és més força, més organització, fer aliances insòlites, defensar una agenda comuna, transversal i internacionalista”, defensa Cuentas.
1.000 motius que travessen mars
Suïssa, Turquia, Equador, Argentina, Anglaterra, Hondures… La comissió internacional de la vaga feminista a l’Estat espanyol ha comptabilitzat, fins ara, una trentena de convocatòries –principalment al continent americà i a l’europeu– que criden les dones a aturar-se, no només en el treball remunerat; també en el treball de cures, en la seva activitat estudiantil, en la vida associativa i com a consumidores.
Els motius? 1.000, reivindiquen, en format hashtag, els col·lectius que estan rere l’organització de la vaga feminista a l’Estat espanyol. 1.000 i tan vigents com ho eren en la convocatòria de l’any passat. “No hem aconseguit ni una de les demandes que teníem”, assegura, taxativa, Dolo Pulido. Exigir recursos per prevenir la violència masclista, així com per reparar les dones que n’han patit, és un dels eixos principals de reivindicació de la vaga.
“Continua el degoteig d’assassinats de dones, pel fet de ser dones, i no s’estan donant les respostes que exigim en prevenció, que implicarien introduir continguts coeducatius i contra les violències en els currículums escolars; continuem veient dèficits en els circuits d’atenció I de reparació de les dones que han viscut violència, i també veiem que han augmentat les violències sexuals a Barcelona”, llista Pulido, entre les prioritats. Tal com recull el portal Feminicidio.net, enguany, catorze dones han estat assassinades per raons de gènere als territoris de l’Estat. Des del 2010, any en què aquest projecte comença a documentar els feminicidis a l’Estat espanyol, ha registrat 1.003 dones assassinades per homes. La majoria, en mans de parelles o exparelles.
Vilma Vásquez, presidenta de l’Associació de Dones Sindicalistes de El Salvador Febe Elizabeth Velásquez, creu que la vaga “fa que les dones ens conscienciem que, en el dia a dia, no parem; que ens adonem que passem 24 hores pendents. Aturar-nos fa que ens mobilitzem”
“Som les cuidadores del món i el subjecte polític que més es mobilitza defensant la vida”, destaca Vilma Vásquez, presidenta de l’Associació de Dones Sindicalistes de El Salvador Febe Elizabeth Velásquez, que veu en la vaga “una eina que ha estat allunyada de les lluites de les dones i que cal reivindicar pels reptes feministes”. “Fa que les dones ens conscienciem que, en el dia a dia, no parem; que ens adonem que passem 24 hores pendents. Aturar-nos fa que ens mobilitzem”, afegeix.
El de Vásquez és un dels països protagonistes de les caravanes migrants, un dels més violents del món i el que encapçala el rànquing de feminicidis de tota l’Amèrica Llatina. Han estat 384 al llarg de l’any passat. 46 en els primers 45 dies d’enguany, segons recull el manifest de l’organització de la vaga feminista a El Salvador. “Líders d’organizacions de dones i defensores de la terra i dels drets humans estan essent atacades a tot el continent, per la criminalitat i per la criminalització de la pobresa, que afecta sobretot dones joves i mares solteres”, destaca Vásquez, entre les principals preocupacions del teixit feminista a la regió.
La fèrria penalització de l’avortament, negat en tota circumstància a nenes i dones, pot condemnar-les fins a 30 anys de presó a El Salvador. El sistema judicial salvadoreny ha arribat a condemnar dones per homicidi agreujat en casos d’avortaments no desitjats, fruit de complicacions obstètriques. Actualment, més de 300 estan empresonades «a causa de la penalització absoluta de l’avortament», denuncien les organitzadores de la vaga al país centreamericà.
Si bé cada context planteja reptes específics recollits per la vaga de cada país –una clara mostra seria la repressió sobre el moviment feminista a Nicaragua, que explica la campanya #ParamosPorNuestrasPresas-, els principals perquès de convocar una vaga de dones creuen oceans i serralades. “La importància que l’aturada de dones sigui internacional té a veure amb què ens permet reconèixer-nos en la lluita de cada una i de cada societat”, planteja Fabra, que situa “l’avortament legal, segur i gratuït” i “visibilitzar la violència de gènere, particularment, els feminicidis” entre les demandes compartides de la vaga feminista arreu.
De fet, són les dues demandes que van donar peu a mobilitzacions precedents de les vagues feministes dels 8 de març: la mobilització massiva de les dones poloneses en defensa del dret a l’avortament i la de les argentines, contra l’onada feminicida, al crit de “Ni una menos”, l’any 2016. La Women’s March, als Estats Units l’any 2017, per condemnar la investidura d’un president obertament masclista i misogin, se sumaria a la llista de precedents.
Punt i seguit a combatre els feminicidis, frenar la violència sexual i defensar, més enllà del dret a l’avortament, el dret a decidir sobre el propi cos, altres demandes que apareixen a la base de convocar una vaga feminista són denunciar l’absència de corresponsabilitat en l’assumpció del treball de cures quotidià, així com la manca de responsabilització pública en l’atenció a la dependència; les discriminacions al mercat de treball, que precaritzen i empobreixen més profundament les dones; reclamar una economia «basada en la justícia social i ambiental» i denunciar la revictimització suportada, sovint, per les dones que han patit agressions masclistes, un cop arriben al sistema judicial. La impunitat de La Manada ha mogut i, previsiblement, remourà aquest 8 de març. Les agressions sexuals que han patit les temporeres de la maduixa a Huelva, no han mogut tant. Nombroses veus no renuncien a remoure consciències i carrers, també, contra aquesta manada, durant les mobilitzacions de divendres.
L’antiracisme, al centre
Derogar la llei d’estrangeria i tancar els centres d’internament de persones estrangeres (CIE) s’han incorporat enguany a les demandes unitàries de l’organització de la vaga feminista a Catalunya i al conjunt de territoris estatals. «Hem aconseguit evidenciar que el racisme i el feixisme, no només són perillosos per a les poblacions migrades i especialment per a les dones migrades i refugiades. També ho són per tota la lluita feminista, que ha anat assolint polítiques d’igualtat i drets humans de les dones», explica Cuentas.
L’organització de la vaga feminista remarca que les cridades a la vaga són les dones i que els homes poden donar-hi suport participant en l’organització dels serveis mínims, tant els establerts dins del marc laboral com per respondre a la provisió de cures. “La crida és que els homes s’autoorganitzin i siguin creatius en funció de les necessitats del lloc on siguin”, planteja Pulido.
L’Oriol, divendres, no s’asseurà a treballar davant l’ordinador. Com el 8 de març passat, participarà en un dels punts de suport a la vaga, al barri de Vallcarca de Barcelona. “De tasques reproductives, assumiré segur la preparació d’àpats i potser la cura de criatures”, explica. La Vera, el dia 8, es proposa fer vaga de consum, però no veu possible fer vaga de cures. «És molt difícil sent mare sola i si tingués aquí alguna tieta o la meva mare tampoc els demanaria que cuidin l’Alan, perquè seria un sense sentit carregar altres dones amb més feina», valora. El 8 de març intentarà fer el treball mínim, assegura, i dedicar temps a activitats que li agraden. “Aquest any, em plantejo així el dia de vaga, per contraposició a la doble o triple jornada diària”, explica. També, sortirà al carrer contra les violències masclistes. En pell pròpia n’ha sobreviscut algunes de les expressions més cruentes. La Manuela, en llevar-se, preparà cafè, durà l’esmorzar a la taula, farà les rentadores que calguin i es posarà el didal per seguir amb els encàrrecs que li han arribat. “Si tingués una feina fixa, potser sí que faria vaga, però amb el que no em sento còmoda és deixant de fer el treball domèstic”, comparteix.
Moltes dones ocupades com a treballadores de la llar internes. La ratificació per part de l’Estat espanyol del conveni 189 de l’OIT, de treball decent per a les treballadores domèstiques, és una altra de les demandes en defensa dels drets de les dones i, en concret, de les dones migrades, que més sonaran aquest 8 de març
Tampoc faran vaga moltes dones ocupades com a treballadores de la llar internes. La ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), de treball decent per a les treballadores domèstiques, és una altra de les demandes en defensa dels drets de les dones i, en concret, de les dones migrades, que més sonaran aquest 8 de març en estats que, com l’espanyol, no l’han firmat, i que mantenen les treballadores en condicions de subprotecció social.
Nou de cada deu treballadores del sector són dones i, en el cas de les treballadores que viuen a la llar de la persona ocupadora o de la persona cuidada, la majoria són migrades. El treball de la llar i les cures resulta, sovint, la porta d’entrada laboral per a les migrades i es manté com l’opció més possible en els anys de situació administrativa irregular. Les condicions i el tracte abusius són, així, pa de cada dia al sector. Sindihogar / Sindillar, el sindicat de treballadores de la llar i les cures, fa setmanes que planteja estratègies per fer visible que “falten les internes” i per situar una pregunta: “Qui cuida les que cuiden?”.
Tampoc faran vaga moltes dones ocupades en la indústria hotelera. Ni en tantes altres amb llocs de feina precaris. «Som conscients que moltes no podran fer vaga perquè que estan en condicions de molta precarietat, amb economies de subsistència. Inclús en condicions de semiesclavitud”, remarca Cuentas. «Hi som per les que no hi poden ser», afirma.
CONTINGUT RELACIONAT
La Comissió Estatal del 8 de Març crida a la mobilització més enllà de la vaga general feminista
