Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

'Manu militari' contra la dissidència i la pobresa a les Filipines

L’administració de Rodrigo Duterte ha militaritzat la política, i qualsevol oposició al govern es persegueix i es castiga

Batuda antidroga l’any 2016, en la primera època de Duterte, a Quiapo, Manila / Arxiu

L’advocada filipina Czarina Musni és una persona red-tagged a Filipines. És a dir, amb “etiqueta vermella”: una categoria que posa en risc la seva vida i l’ha obligada a fugir del país. “El red-tagging és l’acusació pública de pertinença o implicació a un grup rebel, i es fa a persones individuals o organitzacions sense tenir en compte, però, cap prova. S’etiqueta de comunistes aquestes persones, fet que les converteix en objectius fàcils per les unitats militars o paramilitars del govern”, denuncia. Aquestes persecucions han derivat en nombrosos casos d’execucions extrajudicials, desaparicions forçades, detencions il·legals o arbitràries i centenars de presoners polítics.

Des de l’arribada al poder de l’actual president, Rodrigo Duterte, la població filipina viu sota una vulneració generalitzada de drets humans, que s’ha aguditzat en els darrers anys. Les polítiques del govern han institucionalitzat les persecucions a qualsevol dissidència i en contra de les poblacions més empobrides i vulnerabilitzades, i també d’aquelles persones que les defensen.

L’atur i la fam es troben als nivells més alts de la història del país, i no s’hi garanteix l’accés a l’habitatge, l’educació o la sanitat

Segons Amnistia Internacional, les activistes i defensores de drets humans han sigut –i segueixen sent– víctimes d’homicidis, detencions, amenaces i acusacions arbitràries. A aquesta situació cal sumar-hi els efectes socials i econòmics provocats per la pandèmia de la COVID-19. Les taxes d’atur i de fam es troben als nivells més alts de la història del país, alhora que no es garanteixen drets bàsics com l’accés a l’habitatge, l’educació o la sanitat.

Criminalitzar la pobresa

Duterte va arribar a la presidència el juny de 2016 amb el llançament d’una campanya anomenada “Guerra contra les drogues”, en la qual assegurava que calia acabar amb tota persona drogodependent o traficant de drogues. “A Filipines, existeix el que anomenem una epidèmia de violacions de drets humans. Hi ha una allau de vulneracions de drets que afecta persones individuals, grups i comunitats senceres, i deriven de les campanyes militaristes de l’administració Duterte per mitjà de la ‘Guerra contra les drogues’”, assenyala Cristina Palabay, secretària general de Karapatan, una aliança nacional d’organitzacions que treballa per a la promoció i la protecció dels drets humans a les Filipines. “Aquesta campanya és, essencialment, una guerra i persecució a la població pobra que, a causa de la pobresa, recorre al tràfic de drogues per buscar diners fàcils. L’administració de Duterte tracta com un problema nacional el que és un problema social i mèdic, i el resultat és una massacre en massa de presumptes consumidors o traficants de drogues”, afegeix.

Com a resultat d’aquesta campanya, Karapatan recull que, entre el juny de 2016 i el desembre de 2020, s’han perpetrat gairebé 6.000 assassinats extrajudicials, més de 3.500 detencions il·legals i més de 100.000 amenaces i intimidacions a la població civil.

Recursos naturals i conflictivitat

Les Filipines són un dels països del món amb més riquesa natural pel que fa a mines d’or i d’altres metalls. Els interessos per a l’explotació dels recursos naturals han comportat la militarització de les zones on aquests es concentren, i es relacionen directament aquestes zones amb majors violacions de drets humans.

Els interessos per a l’explotació de l’or i altres metalls han comportat la militarització de les zones on s’extreuen

L’illa de Mindanao, al sud del país, és una de les regions més afectades: amb terres indígenes, petites propietats i situacions d’acaparament d’aquestes pel latifundisme i indústries extractives. Aquesta illa pateix un conflicte a causa de la presència històrica de guerrilles i moviments armats, encara avui, actius. Un d’aquests grups armats és el Front Islàmic d’Alliberament Moro (MILF, en les seves sigles en anglès), que lluita per l’autodeterminació del poble moro a Mindanao; i també hi és present el Nou Exèrcit del Poble (NPA, en les sigles en anglès), l’ala armada del Partit Comunista de Filipines que demana reformes socioeconòmiques al conjunt del país. La presència activa d’aquests grups a Mindanao s’atribueix, en gran part, al fet que aquesta illa té un ampli terreny muntanyós i és molt rica en recursos naturals, que són objecte dels conflictes armats.

“Els pobles indígenes, sobretot a Mindanao, són un dels sectors més desafavorits i desatesos de la societat filipina, pel que fa al respecte dels drets humans. Amb els seus dominis ancestrals rics en recursos minerals i forestals, la població indígena lluita sempre contra la captació de terres i la invasió de les grans corporacions multinacionals, que sovint són possibles gràcies a la connivència amb les polítiques de Duterte”, apunta Czarina Musni, que treballa com a advocada per la defensa dels drets humans i dels drets de la població indígena a Mindanao. És membre de l’organització National Union of Peoples Lawyers (NUPL), i avui dia està a Catalunya en un programa de protecció internacional a defensores dels drets humans. En el seu cas, ha rebut obertament amenaces, persecucions i assetjament; i se situa en els focus creuats de l’exèrcit, de la policia i de grups especialitzats en les execucions a sou. “La majoria de les persones defensores assassinades són activistes pels drets a la terra, indígenes i ambientals. Aquestes xifres se sumen als centenars d’assassinats de la ‘Guerra contra les drogues’ del govern, i això crea un clima de por i impunitat a tot el país”, assenyala Musni.

Defensores al punt de mira

Arran de la COVID-19, el govern filipí va implementar un dels confinaments més llargs i durs d’arreu. Amb una burocràcia civil ja militaritzada, l’administració Duterte va reforçar el seu control del poder i va implementar una agenda antidemocràtica i militarista. En un comunicat oficial del 12 de març de 2020, el president va anunciar que la policia i l’exèrcit detindrien i empresonarien de manera massiva totes les persones que suposadament se saltessin el confinament.

El Front Islàmic d’Alliberament Moro i el Nou Exèrcit del Poble són els dos principals grups armats actius a l’illa de Mindanao

Paral·lelament, la primera setmana de juliol de 2020 el govern va adoptar, sense debat parlamentari ni vot, la llei antiterrorista 2020, que permet catalogar de “terrorisme” qualsevol protesta contra el govern, i permet, també, detencions sense ordre judicial. La llei, qüestionada per la seva vaga constitucionalitat, permet agreujar els atacs i difamacions tant a les defensores de drets humans com a la població civil.

Aquest programa del govern contra la insurgència, creat per Duterte i format i implementat pel Grup de Treball Nacional per Posar Fi al Conflicte Armat Comunista Local (NTF-ELCAC), legalitza el mencionat etiquetatge vermell o red-tagging, una pràctica de difamació pública i d’etiquetatge dels “enemics de l’Estat” que té unes implicacions perilloses pel que fa a la seguretat, llibertat i vida de les persones identificades. És una eina que s’utilitza per desacreditar i incitar a la violència i l’odi contra les persones crítiques amb l’Estat i membres de l’oposició. En aquest cas, els col·lectius etiquetats són, sobretot, les persones pobres, les de classe treballadora, la població indígena, el jovent, les persones vinculades a l’església, els presoners polítics i les persones defensores de drets humans, especialment advocats i advocades. Segons dades de l’organització NUPL, durant el mandat de Duterte hi ha hagut 147 atacs a professionals de l’advocacia, d’entre els quals 54 han estat assassinats.

Una perspectiva global

Amb tot, el Tribunal Internacional de Justícia va assenyalar el desembre de 2020 que hi ha proves que demostren que, al llarg del mandat de Duterte, s’han comès crims contra la humanitat, i previsiblement al llarg de l’any 2021 es decidirà si s’obre una investigació.

En el mandat de Duterte hi ha hagut 147 atacs a professionals de l’advocacia, d’entre els quals 54 han estat assassinats

Les pròximes eleccions presidencials al país seran el maig de 2022. Segons Musni, el cas contra Duterte té una base sòlida. “Confio que aviat deixarà de tenir la immunitat que té com a president i estarà situat en un esglaó molt més vulnerable”, apunta. “Amb Duterte, les violacions de drets humans són una constant a les Filipines, i la comunitat internacional juga un paper molt important, en aquesta situació. Els governs estrangers, inclòs el d’Espanya, estan en condicions d’utilitzar totes les eines polítiques, diplomàtiques i econòmiques possibles per a garantir que el govern filipí compleixi amb les seves obligacions en virtut del dret internacional i dels drets humans, i per responsabilitzar-lo per totes les violacions de drets comeses”, conclou Palabay.

Article publicat al número 526 publicación número 526 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU