“Les ciutats, malgrat ocupar menys del 2% de la superfície de la Terra, consumeixen el 67% de l’energia mundial i són responsables de més del 70% d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH)”. I només tenim dotze anys per aturar “el desastre climàtic”, reduint les emissions de CO2 un 45%. Són dades del Moviment per la Justícia Climàtica, una plataforma que agrupa més de 150 entitats i col·lectius veïnals, mediambientals i polítics i que convoca la marxa “Canviem el sistema, no el clima”, agendada aquest dissabte 10 de Novembre a les 12 del migdia a Barcelona. La data no és casual: el 13 i 14 de novembre hi ha prevista la reunió del C-40, una xarxa que aglutina ciutats d’arreu del món amb l’objectiu de plantar cara el canvi climàtic i en la qual està present la capital catalana.
La idea és que la ciutadania pressioni la classe política per fer front al canvi climàtic, s’explica des de l’organització: “amb aquesta marxa volem expressar la preocupació de la ciutadania pel canvi climàtic i la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica. La problemàtica del canvi climàtic va més enllà de l’ecologia: ens parla de la capacitat col·lectiva de sobreviure en una planeta cada vegada més inestable”. Per fer-ho, han organitzat cinc blocs que es distribuiran al llarg de la protesta. El primer estarà dedicat a les “primeres afectades”, les persones que són més vulnerables davant els efectes del canvi. En segon lloc, “les generacions futures”, que són les que hauran de fer front als efectes del clima si no es reverteix la situació. També estaran presents els grups i iniciatives que ja estan aportant solucions, com grups que treballen amb energies alternatives, mobilitat sostenible o l’economia social i solidària. El quart bloc estarà encapçalat per «grups que visibilitzen els responsables d’aquesta crisi global» i tancarà la marxa un bloc general, ja que segons les organitzadores “per canviar-ho tot, us necessitem a totes”.
La marxa està plantejada amb cinc blocs: “primeres afectades” dedicat a les persones més vulnerables als efectes del canvi climàtic; “les generacions futures”; les que aporten solucions; els grups que visibilitzen els responsables de la crisi global;
Les accions del Moviment per la Justícia Climàtica no es limiten a la marxa del 10-N. El passat dimarts, 6 de novembre, les entitats impulsores presentaven a la seu de Lafede.cat l’informe Cap a la Justícia Climàtica a la Metròpolis de Barcelona. El document, tot i valorar les modificacions legislatives proteccionistes, com la Llei catalana del canvi climàtic o els Plans Clima de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, també apunta a la “manca de centralitat de la lluita contra el canvi climàtic a l’agenda política i el debat social” i amb “una resistència al canvi” que té “molt a veure amb els interessos de grups econòmics poderosos”.
Propostes per un canvi de paradigma
El punt més destacat de l’informe és la seva part propositiva, en la qual es recullen un ampli mesures de xoc per afrontar l’emergència climàtica, plantejades per ser aplicades a l’Àrea metropolitana de Barcelona “a causa de la responsabilitat central de les ciutats en la crisi climàtica”. Les propostes s’emmarquen en 16 eixos d’acció, que van des de la mobilitat urbana fins a la sobirania alimentària o energètica.
En l’àmbit de la mobilitat sostenible, el Moviment per la Justícia Climàtica proposa fixar un peatge de contaminació urbana per a tots els vehicles privats que accedeixin a l’àrea metropolitana de la capital i que la el fons que s’hi recapti és destini a millorar el transport públic. També planteja que la velocitat màxima estàndard a la ciutat de Barcelona es fixi en 30 Km/h, aturar les ampliacions de grans eixos viaris com les Rondes o la C-58, redefinir el sistema tarifari del transport públic de manera que el cost real l’assumeixi el turisme i unir les línies del Trambaix i el Trambesòs.
En l’apartat de la sobirania energètica, el document proposa com a mesura de més impacte proposa que tota l’àrea urbana de la capital estigui coberta per operadors energètics 100% renovables i la “rescisió dels contractes amb les empreses de l’oligopoli elèctric” amb el marc de referència d’un “ descentralitzat, resilient, localitzat, de baix impacte i distribuït, operant en xarxa i basat en mòduls que tendeixin a l’autosostenibilitat. I ha de ser democràtic, amb lideratge públic i participació pública real, basada en fórmules no tant “participatives-representatives”, sinó sobretot cooperatives”.
Pel que fa a sobirania alimentària, les entitats que donen suport al moviment reclamen la necessitat que hi hagi “sòl agrari urbà” recuperat a “l’especulació immobiliària” i “derogar l’ordenança municipal que prohibeix l’activitat ramadera i apícola a Barcelona, així com la venda d’aliments cultivats a la ciutat”. Això, combinat amb mesures fiscals que “ penalitzin els aliments quilomètrics, i/o destructors del medi ambient i/o perjudicials per la salut”. D’altra banda, es plantegen mesures destinades a reduir l’impacte de la ramaderia extensiva arreu del planeta (reponsable del 14% de les emissions de CO2 a escala global), com per exemple que un cop a la setmana només s’ofereixin menús vegans en tots els menjadors públics, entre altres mesures per promoure la reducció del consum de carn.
Entre moltes altres mesures, el Moviment per la Justícia Climàtica proposa fixar un peatge de contaminació urbana per a tots els vehicles privats que accedeixin a l’àrea metropolitana de la capital i que la el fons que s’hi recapti és destini a millorar el transport públic
En el capítol candent del decreixement turístic, el Moviment per la Justícia Climàtica posa damunt la taula també diverses propostes impactants, com ara aturar la construcció de noves terminals de creuers al Port de Barcelona, així com l’ampliació de les existents i de l’aeroport; introduir una ecotaxa per als creuers recreatius que reverteixi en el trasport públic; limitar el nombre de creueristes amb parada a Barcelona a 1,4 milions anuals i el nombre d’operacions a l’aeroport del Prat a 190.000 per any; i eliminar el Consorci Turisme de Barcelona i substiuir-lo per “un observatori municipal que faci un control estricte de les condicions laborals del sector i els seus impactes urbanístics i ambientals”.
El plec de demandes del document també inclou la gestió pública de l’aigua als municipis metropolitans i mesures per evitar el malbaratament d’aquest servei en la xarxa de distribució d’aquest servei; acabar amb la incineració com a mètode per al tractament de residus i que no es certifiqui la producció procedent de la incineradora TERSA com a energia renovable, promoure el compostatge comunitari i la reutilització com a política de gestió de residus o explorar el sistema de ‘lloguer calent’ en pisos de protecció oficial (que els ajuntament es facin càrrec de la factura de la calefacció a l’hivern a canvi que la usuària contracti electricitat d’origen renovable.
